Rafael Catalá: "Cercarem el consens per reformar la justícia"

Ha col·locat el diàleg i la recerca del consens entre les seves prioritats polítiques

Rafael Catalá Polo (Madrid, 1961) va prendre possessió del seu renovat càrrec de ministre de Justícia el passat 4 de novembre. Des que va substituir al dimitit Alberto Ruiz-Gallardón, al setembre de 2014, ha emprès un camí de pacificació i de reformes en les revoltes aigües de la justícia que va rebre l'exalcalde de Madrid. En les seves compareixences davant les comissions de Justícia del Congrés i del Senat, el 5 i el 20 de desembre, respectivament, ha posat el diàleg i la recerca del consens entre les seves prioritats polítiques, articulant sobre la proposta d'una Estratègia Nacional de Justícia, acordada amb les forces polítiques i els professionals de la justícia, i en completar les reformes iniciades en un àmbit que ha estat, probablement, el més oblidat entre les grans polítiques públiques des de la Transició.

Pregunta. La justícia ha estat des de l'arribada de la democràcia la gran oblidada entre els serveis públics Serà una prioritat en l'agenda política del Govern? ¿S'incrementaran els seus recursos econòmics i humans?
Resposta. La gran reforma estructural pendent de la nostra democràcia és la justícia. El president del Govern, tant en el discurs d'investidura com en successives declaracions, ha anunciat que caminarem en la direcció de les reformes. Cal buscar un consens que li doni importància en l'agenda política i per això he proposat crear una subcomissió a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per a una elaborar una Estratègia Nacional de Justícia. Cal dotar la justícia de més mitjans en els Pressupostos de l'Estat per a 2017 i també les comunitats autònomes hauran de fer aportacions en el marc de les seves competències. Consens, prioritat i més mitjans són els pilars per a la reforma de la justícia, i tot això ens dedicarem.

Les jurisdiccions que pateixen més retards, com són el social o l'mercantil, estan en el focus de les reformes "
P. Creu vostè que comptarà amb el suport d'altres forces polítiques per reformar-la?
R. La meva impressió -la tinc des dels debats de les campanyes electorals- és que hi ha coincidència en el diagnòstic. Compartim la necessitat de dotar la justícia de més agilitat, més tecnologies i més mitjans, i crec que les forces polítiques tenim la voluntat de treballar junts i que hi ha la possibilitat de treballar de forma harmònica i coordinada. En l'acord assolit entre el PP i Ciutadans hi ha un apartat específic sobre justícia i també figurava aquesta matèria en el qual van arribar PSOE i Ciutadans, amb mesures coincidents. Cal concretar les accions i generar el consens necessari, ja que moltes reformes afectaran lleis orgàniques i necessiten una majoria que el Grup Popular no té al Congrés.
P. Lentitud, manca d'independència, ineficiència ..., ¿tòpics o realitats?
R. La meva obligació és tenir visió global i no quedar-me a l'anècdota, però també aquestes assenyalen problemes concrets, als quals cal parar atenció i buscar solucions. A Espanya tenim una justícia professional, independent i qualificada. Ens crida l'atenció quan s'assenyala un judici per al 2020, però no són notícia els milers d'assenyalaments i actes processals que es fixen amb normalitat, i cada dia se celebren desenes de milers d'actes processals en terminis raonables, de molt pocs mesos. La major part de les resolucions judicials en primera instància, en capitals de província, es dicten en un termini de sis mesos, i en segona instància, en un any. El Tribunal Suprem està resolent els casos que li arriben, de mitjana, en menys d'un any. Sé que hi ha casos puntuals en què es dilaten i els ciutadans tenen legítim dret a pensar que una justícia lenta no és una justícia de qualitat. Les jurisdiccions que pateixen més els retards, com són el social o l'mercantil, així com les macrocausas estan en el focus de les reformes previstes.

Apostem per usar amb més intensitat les tecnologies i per establir l'obligació de les comunicacions electròniques "
P. Es aconseguirà un procés penal més àgil i garantista amb la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal que ha anunciat en seu parlamentària?
R. Aquest és un projecte que ja s'ha treballat per altres governs i pels experts. Va en la direcció del que passa a la resta d'Europa, que és que la investigació penal la facin els fiscals, amb un jutge de garanties. Aquest model aporta tutela de drets, agilitat, seguretat jurídica. I anem a tractar que es faci amb el major consens. El PSOE va deixar ja una reforma escrita en aquest sentit i Ciutadans també dóna suport al canvi. Lògicament, estem parlant d'una reforma processal acompanyada d'una reforma organitzativa de la fiscalia. És una reforma estratègica i important.

P. La digitalització de la justícia ha estat una de les seves grans apostes. Sectors professionals han denunciat improvisació. Quin és el seu balanç després d'un any d'obligatorietat de les comunicacions electròniques?
R. Des de la meva arribada al ministeri identifiquem prioritats i vam donar molt protagonisme a l'ús de les tecnologies. En un context de temps i recursos limitats, apostem per usar amb més intensitat la tecnologia i per establir l'obligació de les comunicacions electròniques des de l'1 de gener de 2016, a través de la Llei d'enjudiciament civil; avui ja s'han realitzat més 67 milions de les mateixes. Em consta que hi ha hagut problemes en la seva implementació, com la sobrecàrrega de LexNet [sistema de comunicacions electròniques a l'Administració de Justícia] i que les demores han provocat l'enuig de professionals. Seguirem introduint millores progressives, com l'increment a 15 megues de la capacitat del sistema, que estarà operativa en el primer trimestre del 2017. Hi ha 750 jutjats del territori amb competències del Ministeri de Justícia que ja són digitals, el que suposa que tot el procediment, inclosa la signatura final del jutge, es fa en format digital. Ens queda per davant que les comunitats autònomes s'incorporin a la gestió electrònica i posar en marxa un sistema de gestió processal comú, que no únic. Cal aconseguir la interoperabilitat i que tots els operadors jurídics a Espanya treballen amb les mateixes eines.
P. Es hauria d'avançar cap a un sistema informàtic d'ús comú a totes les administracions?
R. Les competències en Administració de Justícia estan transferides a 12 comunitats autònomes i tinc la responsa_bilidad de coordinar i establir consensos en les administracions públiques. En 2105 i 2016 s'han transferit 12 milions d'euros del pressupost de l'Estat per donar suport a la digitalització en les comunitats amb competències. Aquest és un assumpte complex, però estem actuant per millorar la coordinació. Amb algunes comunitats, com Aragó, la Rioja, Galícia, Cantàbria o València, estem treballant per cedir-los el nostre sistema, el Minerva digital. Amb les que volen seguir treballant amb les seves eines, volem que, almenys, s'arribi a un sistema d'interoperabilitat.
P. I pel que fa a la fiscalia?
R. Hem anat incorporant elements per millorar el funcionament de Fortuny [l'aplicació informàtica que fa servir la fiscalia]. A Valladolid hi ha una experiència pilot posada en marxa per millorar la gestió digital i en el primer semestre de 2017 la digitalització estarà generalitzada, perquè també la fiscalia estigui plenament incorporada a un sistema que permeti la supressió del paper i les comunicacions electròniques.
P. Durant la seva anterior mandat es va impulsar la resolució extrajudicial de conflictes. Hi haurà noves mesures?
R. Hem desenvolupat instruments normatius en aquesta direcció, com els recollits en la Llei d'Arbitratge, la de Mediació o la de Jurisdicció Voluntària. Podria haver-hi algun retoc puntual d'aquestes normes, però crec que estem, més aviat, en una fase d'implantació de les normes existents. El prioritari és incorporar a la cultura social que no tots els conflictes han d'acabar en els tribunals. Aquesta no és l'única ni la millor solució per a resoldre moltes controvèrsies. Una societat madura que té el diàleg i la concertació entre els seus valors s'aprecia instruments com la mediació intrajudicial o extrajudicial per resoldre conflictes. Ens queda molt camí per recórrer en aquesta direcció i promourem convenis amb els operadors jurídics que permetin la formació dels professionals i la divulgació d'instruments alternatius al litigi. També anem a recollir les aportacions que ens fan els professionals i no descarto millorar algun element de la Llei d'arbitratge o, possiblement, establir alguna obligació d'acudir a mediació prèvia en alguns procediments.

P. Brussel·les reclama més liberalització en les professions liberals. ¿Es veurà alterat el sector legal amb una nova Llei de Col·legis Professionals?
R. Espanya està obligada a incorporar a la seva legislació les normes comunitàries. En tot cas, crec que el sistema de serveis professionals a Espanya és eficient, qualificat i professional, i no ha generat problemes, pel que no cal fer una reforma estructural. Enfortir la lliure prestació de serveis, la unitat de mercat, suprimir limitacions a la competència o millorar la lliure circulació són valors que ja recull el nostre sistema. També és veritat que tot es pot millorar, i els col·legis professionals han d'adaptar la seva reglamentació o el seu control de la deontologia. Els sistemes d'honoraris i aranzels o els àmbits d'actuació poden flexibilitzar-se. Els col·legis s'han modernitzat, estan enfortint la qualificació dels professionals i nosaltres treballem coordinadament amb ells.

"La prioritat és incorporar a la cultura social que no tots els conflictes han d'acabar en els tribunals"
P. Molts professionals consideren que el problema de congestió judicial està en la fase executòria. ¿Incorporaran a més professionals?
R. L'any 2000 es va realitzar una important reforma de la Llei d'enjudiciament civil, però hi ha àrees en què es pot millorar. Ja vam iniciar el camí en aquesta direcció en la reforma de 2015. Les citacions, emplaçaments, notificacions i actes d'execució són elements instrumentals en el procés, però importantíssims, i en ells estan gran part dels motius de les dilacions. L'execució funciona regular i treballarem en alternatives per millorar-la, de tal manera que els ciutadans puguin triar entre l'actuació d'un funcionari del jutjat o d'un procurador. Volem introduir opcions de alternativitat en un entorn públic amb la participació dels procuradors.
P. Quines accions prendran sobre assumptes polèmics com les taxes judicials i la justícia gratuïta?
R. Tenim oberta una taula de diàleg sobre la justícia gratuïta amb el CGAE, per delimitar bé el sistema en aspectes com el reconeixement del dret, condicions dels beneficiaris, abast, etc. Cal assenyalar que la gestió que fan en aquest tema els col·legis professionals és destacadíssima. Hem de millorar els nostres procediments perquè els pagaments als advocats d'ofici s'optimitzin i entenc legítima la seva reivindicació de poder cobrar com més aviat millor els serveis que presten. Pel que fa a les taxes, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre elles, crec molt convenient fer una revisió de la seva regulació i tornar a un sistema equivalent i millorat al de l'any 2003, és a dir, establir taxes per l'exercici de la funció jurisdiccional tenint com a subjecte passiu a les societats d'un determinat nivell de facturació, i que en cap cas afectin el dret a la tutela judicial efectiva.
P. Es culminarà en aquesta legislatura la reforma del Registre Civil? En quina direcció?
R. És veritat que des de la reforma de 2011, que va avançar la desjudialización del Registre Civil, no hem aconseguit rematar aquest objectiu de servei públic, gratuït, telemàtic i proper als ciutadans. Volem abordar-lo en el primer semestre del 2017, definint qui seran els encarregats de la seva gestió. Sóc respectuós amb la negociació col·lectiva i no vull que es determini només per la decisió del Govern; desig comptar amb els professionals.


FONT: Cinco Días. Entrevista realitzada per Carlos Capa