El Consell de Ministres del passat divendres aixecava el veto a 44 proposicions de llei presentats per diferents grups polítics i comunitats autònomes. Normes com la revaloració de les pensions, el foment del lloguer o la supressió de les taxes judicials ja podran seguir el seu llit parlamentari. L'excusa que sempre posava el Govern de Mariano Rajoy és que aquestes iniciatives generaven un increment de despesa.

Aquesta mesura impulsada pel Govern de Pedro Sánchez ha tingut, dues fases.

El passat 12 de juny va desbloquejar 18 proposicions de llei , la majoria proposades per Podemos, amb la finalitat de que facilitar la seva tramitació al Congrés i comerciejar-se, de pas, el suport parlamentari del partit morat, donada la feblesa en les Corts del PSOE i aquest divendres s'han fet operatives les vint-i-sis restants.

Quant a les taxes judicials, est desbloquejo ve acompanyat per una proposició de llei impulsada des del Grup Mixt per Carlos Campuzano membre del Partit Demòcrata que va ser admesa a tràmit pel Congrés dels Diputats el passat 10 de juliol.

Ara, en la tardor, es debatrà el seu futur.

En els primers quatre anys d'aquesta Llei la recaptació supero els 600 milions d'euros que van anar a parar a l'erari públic i no a la justícia gratuïta tal com assenyalava l'article 11 d'aquesta llei davant les crítiques dels operadors jurídics i advocats

En la seva exposició de motius s'explica l'evolució de la Llei de Taxes de 10/2012, de 20 de novembre, que reimplantaba al nostre país les taxes judicials amb un caràcter general, després de la seva supressió per la Llei 25/1986, de 24 de desembre, de «Supressió de les Taxes Judicials», la qual en la seva exposició de motius justificava tal supressió per propiciar «que tots els ciutadans puguin obtenir justícia qualsevol que sigui la seva situació econòmica o la seva posició social»

També reflecteix que La Llei 10/2012 fixa una taxa als usuaris del sistema judicial per contribuir al sosteniment dels costos de l'activitat judicial i la justícia gratuïta, sense que s'hagi tingut en compte per a la seva quantificació criteris de proporcionalitat ni la capacitat econòmica del justiciable, tal com prescriu la Constitució espanyola.

Mesos després del seu nomenament a l'octubre del 2014 com a ministre de Justícia, Rafael Catalá parlava d'analitzar l'impacte de la Llei de Taxes.

A la fi de febrer de 2015, el Govern va aprovar finalment la suspensió de les taxes judicials per a les persones físiques en tots els ordres i instàncies, sent efectiu des del mes de març.

En aquest context, el Tribunal Constitucional en una fallada feta públic el 29 de juliol del 2016 declarava la inconstitucionalitat i nul·litat de les taxes fixades tant per a l'accés a la jurisdicció com per a la interposició de recursos per considerar que vulneren el dret a la tutela judicial efectiva recollit en la Carta Magna.

Les taxes declarades inconstitucionals eren aquelles que gravaven la mera presentació de recursos de persones jurídiques en l'ordre en l'ordre contenciós-administratiu, és a dir, les accions judicials contra decisions de les administracions públiques.

També van ser anul·lades per aquest Tribunal les taxes per recórrer en apel·lació (davant audiències provincials i tribunals superiors de justícia) i en cassació (davant el Suprem) en els ordres civil, social i contenciós-administratiu, segons fonts jurídiques.

Aquestes taxes oscil·laven, segons els casos, entre 200 i 1.200 euros. També es va anul·lar l'article que imposava unes taxes variables de fins a 10.000 euros en funció de la quantia econòmica del litigi

•Taxes per a pimes i ONGs vigents

•Un veto que durava una mica més d'un any

Taxes per a pimes i ONGs vigents

Aquesta Llei que ha generat que l'advocacia sortís al carrer i es manifestés durant anys amb el suport d'altres operadors jurídics ha privat de l'accés a la Justícia a qui no ha pogut pagar les taxes judicials imposades.

En aquest escenari les mobilitzacions a Espanya han estat contínues tant des de l'advocacia institucional , plataformes ciutadanes com algunes protagonitzades per advocats del carrer.

Mereix destacar el treball de la Brigada Tuitera, col·lectiu heterogeni de juristes que a través de les xarxes socials va aconseguir crear un moviment reivindicatiu al nostre país, tant a nivell d'actes públics com ja de les seves històriques càrregues en xarxes socials.

Les taxes van impedir l'accés a la justícia a molts ciutadans i ara segueixen sent un escull per a pimes i ONGs.

No obstant això segueixen gravats, amb taxes judicials molt elevades, les entitats sense finalitats lucratives es veuen obligades a assumir el cost de taxes judicials, excepte en supòsits excepcionals, per defensar davant els tribunals interessis col·lectius, que sense la intervenció d'aquestes organitzacions, quedarien desprotegits.

També estan afectades pel pagament de taxes judicials subjectes passius que tenen la consideració d'entitats de reduïda dimensió, d'acord amb el previst en la normativa reguladora de l'Impost de societats, provoca en molts casos, donada l'actual crisi econòmica, que no puguin accedir a la Justícia, per no tenir-se en compte la seva capacitat econòmica.

La proposta impulsada pel Grup Mixt i admesa a tràmit al Congrés el passat 10 de juliol demana que pimes i altres entitats quedin exemptes de qualsevol taxa judicial

Els promotors d'aquesta iniciativa parlamentària reconeixen que la vigència d'aquestes taxes ja que vulneren la tutela judicial efectiva i impedeixen la defensa dels justiciables en constituir un gravamen desproporcionat i dissuasori, sense tenir en compte la capacitat econòmica del subjecte, i difícil d'assumir el seu cost tant per aquestes entitats afectades.

La proposta que plantegen és que entri de forma immediata en vigor. Es modificaria la redacció de l'article 4 de la Llei de Taxes de 10/2012, de 20 de novembre perquè aquestes entitats estigués exemptes del pagament de les citades taxes judicials

Els promotors d'aquesta proposta legislativa han acordat qu, per evitar que incideixi sobre els pressupostos aprovats i vigents, la disposició final estableix la seva entrada en vigor per l'1 de gener de l'any següent al de l'aprovació de la llei, sense incidir així als pressupostos de l'exercici vigent.

Un veto que durava una mica més d'un any

Cal recordar que a la fi del mes de desembre l'Executiu de Mariano Rajoy vetava la tramitació d'una proposició de llei del PSOE per suprimir taxes judicials al·legant que la seva aprovació faria perdre a l'Estat 15 milions d'euros a l'any.

La Taula del Congrés, amb els vots de PP i Ciutadans , ha acceptat el veto, el dissetè que presenta l'Executiu en el que va de legislatura, i la iniciativa no arribarà a debatre's.

La proposta del PSOE pretenia eximir del pagament de taxes judicials a les entitats sense finalitats lucratives, excepte en supòsits excepcionals, per entendre que mantenir aquests pagaments “suposa un debilitament del mecanisme per fer valer drets constitucionals i estatutaris”, ja que el paper d'aquestes entitats és “vital”.

En el seu escrit de veto, al que va tenir accés el Govern replica que ampliar les exempcions del pagament de taxes provocaria “una minoració en la recaptació” de la tercera part del total anual. Concretament, parla d'una pèrdua aproximada de 15 milions d'euros anuals, respecte dels 45 milions que suposa la recaptació total.

L'Executiu afegeix que la recaptació per taxes judicials forma part del Pressupost d'Ingressos de l'Estat i que, en reduir-se, comportaria “un desequilibri entre despeses i ingressos, amb efecte directe sobre el dèficit públic”.

Recorda a més que la iniciativa del PSOE fixa l'1 de gener de 2017 com a data d'entrada en vigor i, atès que els Pressupostos vigents en aquest moment són els de 2016 prorrogats, Hisenda resol que no ha de donar permís per tramitar aquesta iniciativa ja que provoca una disminució dels ingressos pressupostaris previstos.

En quatre ocasions el Govern del PP va vetar la supressió de les taxes judicials davant propostes del PSOE, Units Podem, Ciutadans i Grup Mixt

L'escrit de veto, el dissetè i últim que registrava el Govern de Rajoy, arribava la Taula del Congrés, on s'ha acceptat per majoria: PP i Ciutadans han donat per bones les explicacions de l'Executiu, mentre que PSOE i Units Podemos van votar en contra perquè demanaven ignorar el veto.

Es tractava de la quarta iniciativa de l'oposició sobre supressió de taxes judicials que ve vetant el Govern, que s'uneix a altres similars d'Units Podem, Ciutadans i Grup Mixt. En els quatre casos, la Taula del Congrés acabava acceptant els arguments del Govern de Mariano Rajoy.

No obstant això, amb el canvi de Govern i l'aixecament del veto a la proposta de supressió de les taxes judicials, s'obre el camí, després de la presentació de l'esmentada proposició de llei del Grup Mixt aquí comentada d'un debat que pugui desembocar en la seva supressió definitiva. Estarem pendents d'aquest debat i el seu desenllaç.

Font: CONFILEGAL