PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DE PROCURADORS
Juan Carlos Estévez: "No hi ha cultura de mediació; la majoria vol que el seu conflicte el resolgui un jutge"
El jurista posa en valor la figura del mediador en processos de menor quantia, com els divorcis, amb la finalitat d'aconseguir un enteniment previ i no arribar al plet. "Seria una manera de desembussar els jutjats", afirma.
El passat 18 de desembre, la procura va sortir el carrer, explica Juan Carlos Estévez, president del Consell General de Procuradors. "Aquesta va ser la primera vegada que aquesta activitat, a la qual es dediquen 11.400 professionals a Espanya, celebra el seu dia nacional", assenyala. Això aporta més visibilitat a una labor molt desconeguda per la societat. "En l'àmbit dels jutjats és de sobres coneguda, no així pels ciutadans, que tenen un alt dèficit de coneixement de la professió", manifesta aquest advocat, que recorda que els procuradors, llicenciats en Dret, són figures essencials en qualsevol judici: representen als seus clients i són els qui reben la notificació del jutjat referida a un procediment. La seva intervenció en ell és obligatòria, ja que encapçalen els escrits, encara que siguin redactats per un advocat.
L'esdeveniment es va celebrar a l'auditori de Caixaforum de Madrid, on es va parlar de l'estat de la professió i les seves particularitats com l'alta presència femenina, un 70% del col·lectiu. La cita va servir, a més, per a reivindicar una vella petició d'aquest col·lectiu: el pacte d'Estat per la Justícia. "És una de moltes -especifica-, però aquesta és especialment important". Aconseguir aquest consens, opina, hauria de ser fàcil, ja que "la Justícia és un dels àmbits amb menys càrrega ideològica; si parles amb els representants d'aquesta matèria dels diferents grups parlamentaris es veu que tots pensen el mateix".
Hi ha altres qüestions que preocupen igualment com "la competència feroç que existeix en els honoraris que es cobren, anomenats aranzels en la nostra professió". Aquesta circumstància està portant a la pràctica del dúmping, és a dir, baixar els preus per sota del cost, "amb la finalitat d'eliminar competidors i absorbir més negoci, creant despatxos de procuradors que, en moltes ocasions, no estan regits per professionals del sector". El resultat? "Cau el nivell de qualitat cap al client, desvirtuant l'exercici de l'activitat".
Un actor al qual es vol donar més pes és el mediador amb la finalitat d'externalitzar certes qüestions i no haver d'arribar a judici. "Seria una manera de desembussar els jutjats", explica. "En conflictes de petita quantia, com els processos de divorci, és aconsellable la mediació perquè les parts arribin a un acord abans d'acabar en un plet", afegeix. Però recorda que "a Espanya encara no hi ha cultura social de mediació; la majoria vol que el seu conflicte el resolgui un jutge, que li aporta més confiança".
Falta de celeritat
Agilitar l'execució dels processos està també en el punt de mira. Però, abans d'aprofundir en aquesta qüestió, Estévez defensa que "en contra del que pensa la gent, la Justícia a Espanya funciona bastant ben comparada amb altres països, tant en qualitat de les sentències com en els temps del procés. Un plet civil aquí triga menys que a França o Alemanya". No obstant això, apunta, "és en l'execució de les sentències on passem de ser campions a ser els últims de la cua". Aquesta falta de celeritat a Europa la tenen resolta amb una figura, els agents d'execució, "una professió que aquí no existeix i reivindiquem des de fa temps", conclou.
"Fa temps que defenso que els jutges siguin triats pels jutges"
Davant la petició cada vegada més forta de la reforma del Consell del Poder Judicial, què proposa? "Es parla de la composició d'aquest òrgan de forma generalitzada, però cal recordar que té dues parts diferenciades: els dotze vocals de procedència judicial i els vuit juristes de prestigi, és a dir, els jutges i els que no ho són", explica. Fa temps, afirma, que "defenso que els jutges siguin triats pels jutges, però he deixat de fer-ho. Encara que als magistrats no els seleccionin les cambres i fossin els seus companys, continuaria havent-hi un tint de politització, ja que les associacions professionals vénen marcades per ideologies d'esquerra o de dreta". Apunta al fet que es resoldria el problema de l'intervencionisme en el Poder Judicial amb la desaparició d'aquestes agrupacions, "cosa que ningú s'atrevirà a fer; és alguna cosa que no té solució", subratlla. En el cas dels juristes, Estévez proposa "una elecció repartida en contingents per professions, per a incorporar advocats, procuradors, fiscals, lletrats de l'Administració, etcètera. Demana'ls que formin part d'aquest òrgan i no que sigui per un nomenament pels partits polítics". Així s'acabaria la politització, sentència l'advocat.