Dos procuradors, Óscar Alonso García, José Antonio Fandiño i un lletrat de l'Administració de Justícia, Alejandro Asensio Muñoz, van coincidir en la seva anàlisi sobre el nou panorama que crea l'entrada en vigor de la Llei d'Eficiència Organitzativa el pròxim 3 d'abril. Els tres van destacar les noves responsabilitats que assumiran els procuradors en el marc de l'execució, destacant el seu paper crucial en l'eficiència del servei judicial.

Va ser en la jornada que va celebrar ahir el Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) en la seva seu de Madrid i que va portar per títol “Les Mesures Organitzatives i Processals de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de Mesures en Matèria d'Eficiència del Servei Públic de Justícia i el seu impacte en l'Exercici de la Procura”.

En aquesta taula, que va portar per títol «Les noves funcions del procurador en l'execució», Óscar Alonso García, vicetesorero del CGPE, va qualificar la reforma de «atrevida». Perquè «si tot ocorre com ha d'ocórrer tindrà un impacte enorme en el servei públic justícia».

D'acord amb Alonso García, la reforma se suporta sobre quatre pilars: «la primera és l'adaptació de l'estructura judicial actual, desfasada, als temps actuals; la segona són els mètodes alternatius de solució de conflictes, en la cerca per reduir la litigiositat; la tercera és la reforma de tots els tràmits processals per a dotar-los de major agilitat; i la quarta és la modificació del procés d'execució, dotant als procuradors de funcions de comunicació com d'actuacions pròpiament executives, per delegació del lletrat de l'Administració de Justícia».

José Antonio Fandiño, degà adjunt del CGPE, va subratllar que el Consell de Procuradors» creï en la mediació, però per a agilitzar la justícia i resoldre els conflictes dins del termini i en la forma escaient la millor solució és atorgar més competències al procurador: execucions, notificacions, embargaments, tramitacions… Crear el procurador executiu, a cost zero per a l'Estat i de manera similar a com a Portugal o França s'ha reduït a la meitat l'embús judicial”.

El lletrat de l'Administració de Justícia, Alejandro Muñoz, per part seva, va celebrar aquesta competència d'execució reconeguda en aquesta llei als procuradors –una reivindicació llargament demandada–. «Sens dubte serà d'una gran ajuda. La col·laboració dels lletrats de l'Administració de Justícia i dels procuradors beneficiarà al servei públic. Perquè ho farà més àgil i molt més ràpid», va afirmar amb gran convicció.

Alberto García Barrenechea, secretari del CGPE, va recordar durant la seva moderació de les tres taules –amb la presència del president del Consell, Ricardo Garrido Rodríguez– que «a Portugal les funcions d'execució van reduir en més d'un 60% l'embús judicial existent».

La taula d'Alonso, Fandiño i Muñoz va ser la tercera que va tancar la jornada i que es va centrar exclusivament en el paper del procurador en aquesta nova era que s'obre amb la nova Llei d'Eficiència Organitzativa.

La directora general per al Servei Públic Justícia, Alberto García Barrenechea, secretari del CGPE, Ricardo Garrido Rodríguez, president del CGPE, i José Carlos Orga, vocal del Consell General del Poder Judicial. Foto. Confilegal.

La primera va ser la que van compondre Verónica Ollé, directora general del Servei Públic Justícia, i José Carlos Orga, vocal del CGPJ, els qui van coincidir que la citada llei «trenca amb un model judicial del segle XIX i suposa un canvi de paradigma sense precedents en el sistema judicial espanyol».

Sota el títol «La nova organització judicial», Ollé i Orga van estar d'acord a assenyalar que la Llei d'Eficiència Organitzativa marca un punt d'inflexió en l'arquitectura del sistema judicial espanyol, en deixar enrere una organització vigent des de 1890.

Tots dos van subratllar el caràcter estructural de la reforma, que introdueix els tribunals d'instància, oficines judicials redissenyades i una nova justícia de proximitat a través d'oficines municipals.

Ollé va explicar que aquesta reforma no sorgeix del no-res, sinó que és fruit de “més de dues dècades de treball acumulat”, i que es recolza en normes anteriors com la Llei d'Eficiència Processal i la Llei d'Eficiència Digital. Va subratllar que el nou model “és impossible sense cogobernanza amb les comunitats autònomes” i va destacar que ja s'estan desplegant les primeres fases d'implantació amb experiències pilot com la de Badajoz.

Per part seva, Orga va celebrar la direcció de la reforma, però va advertir que sense una adequada dotació de mitjans humans i materials, el resultat pot no ser l'esperat. “Tenim una carrera judicial sobrecarregada, amb un capital humà que se'ns està anant abans d'hora per esgotament. Si no s'acompanya el canvi amb recursos reals, l'oportunitat es pot perdre”, va advertir.

Fi de l'aïllament judicial i aposta pel treball en equip
Un dels grans assoliments del nou sistema, segons tots dos, és que acaba amb l'aïllament del jutge unipersonal i dona pas a una estructura més col·legiada i col·laborativa. Orga va qualificar aquesta evolució com a “radical”, en permetre deliberar, compartir criteris i organitzar el treball per seccions especialitzades.

Ollé, en la mateixa línia, va explicar que les noves oficines estaran organitzades per àrees, amb equips de tramitació i serveis comuns més versàtils, la qual cosa també millorarà l'atenció al ciutadà.

Tant Ollé com Orga van reconèixer que aquest procés no està exempt de dificultats. La directora general va insistir en la importància de la digitalització per a garantir la flexibilitat del model, mentre que el vocal del CGPJ va demanar comprensió cap als qui ja estan desbordats per la càrrega de treball i ara hauran d'adaptar-se a un nou model.

Malgrat això, tots dos van coincidir en el compromís dels operadors jurídics. “La judicatura ha demostrat àmpliament la seva capacitat d'adaptació. Estem preparats”, va afirmar Orga.

L'entrada en vigor de la Llei està prevista en diverses fases al llarg de 2025, i tant el Ministeri com el Consell General del Poder Judicial treballen en paral·lel per a assegurar la seva aplicació efectiva.

Orga va destacar la creació d'un grup de treball específic en el CGPJ, format per sis vocals, la presidenta i el secretari general, per a coordinar aquest desplegament. També va apuntar que ja s'han iniciat contactes amb institucions com el Consell General de Procuradors per a facilitar el trànsit al nou model.

J. Miguel Bueno Sánchez, soci d'Ayala de la Torre Advocats i advocat de l'Estat en excedència, i Manuel Díaz Martínez, catedràtic de Dret Processal de la UNED, van debatre en la segona taula, que va portar per títol «Els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies«, en la qual van analitzar la seva implementació com a requisit de procedibilidad i la figura del procurador com a conciliador privat.

Bo Sánchez va posar de manifest el paper emergent del procurador com a conciliador privat i va reflectir la necessitat de prioritzar la resolució amistosa de conflictes en lloc d'acudir al litigi prolongat.

Díaz Martínez, per part seva, va presentar les reformes més significatives en els processos declaratius, la qual cosa inclou canvis en la normativa processal que busquen agilitzar i simplificar els procediments judicials, optimitzant així la càrrega de treball dels jutjats.

Font: confilegal.com