La privacitat tornarà a ser protagonista en un any marcat per la tecnologia i la sofisticació del Dret

La cada vegada major sofisticació del Dret, el no-res senzill adaptació de la pràctica legal a les noves tecnologies i la incertesa política i econòmica, amb fenòmens extremadament complexos de manejar com el Brexit, fan preveure un any 2019 de vertigen en el jurídic. El caràcter transversal dels fenòmens descrits, a més, no permetrà relaxar-se a cap de les àrees de pràctica dels bufets.

Per això, quan molts es preparen per a reprendre la seva activitat després de l'aturada nadalenca, convé conèixer què serà el més destacat en 2019 en cadascuna de les branques jurídiques.

Mercantil, fiscal i competència

Enfront dels qui afirmen que ja s'escolten els tambors d'una nova crisi econòmica, Carles de Cárdenas, soci i director de l'àrea Mercantil d'Uría Menéndez, es mostra moderadament optimista. "És difícil fer pronòstics, però creiem que l'activitat de mantindrà fort durant, almenys, bona part de 2019", assevera. Segons descriu, les operacions de M&A (fusions i adquisicions) continuen sent "intenses", el mercat de finançament d'adquisicions es troba "molt actiu" i no hi ha cap indicador que anticipi una caiguda de la inversió immobiliària. Els mercats de valors, això sí, es troben molt pendents de l'incert desenllaç del Brexit.

En relació amb la possibilitat que s'aprovin noves reformes, De Cárdenas creu que les imprescindibles per a complir amb els compromisos europeus (com els pendents per a complir amb el MIFID II), seran aprovades per reial decret llei. La dificultat d'aconseguir majories parlamentàries no permet anticipar molt més.

En una altra de les àrees especialment sensibles per a l'activitat econòmica, com és la fiscal, el soci de Cuatrecasas i exmagistrado del Tribunal Suprem, Joaquín Huelin, si enumera un ram de possibles reformes que podrien tirar endavant si existeix el consens necessari. Entre elles figuren els avantprojectes legals de mesures antifrau o els impostos sobre transaccions financeres o determinats serveis digitals.

Així mateix, també cal esperar la convalidació del reial decret llei que determina el subjecte passiu de l'impost d'actes jurídics documentats de les hipoteques, la llei de crèdit immobiliari i la trasposició de la Directiva que imposa obligacions específiques d'informació als intermediaris financers i els assessors fiscals. Tot això, sense perjudici de les mesures impositives incorporades als Pressupostos Generals de l'Estat.

Huelin, no obstant això, subratlla que "la incertesa política i la imprecisió dels objectius governamentals poden ser una rèmora" per a la iniciativa econòmica de ciutadans i empreses.

Per part seva, Alberto Escudero, soci de competència de Baker McKenzie, anticipa que en 2019 "és previsible" que es modifiqui la Llei de Defensa de la Competència per a adaptar-la a la normativa europea que reforça les facultats de les autoritats nacionals. I "possiblement la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aprofitarà aquesta reforma per a introduir un mecanisme de terminació transaccional dels procediments de càrtels", apunta.

El lletrat també augura que l'activitat de l'organisme regulador seguirà centrada en "detectar conductes de col·lusió en el marc dels concursos de les Administracions Públiques", i obrirà una segona fase de "revisió en profunditat de les fusions problemàtiques", aquelles que poden donar lloc a posicions de domini de mercat.

Bancari i penal econòmic

Després d'uns anys especialment complexos, la banca té, aquest 2019, dos grans reptes, tal com descriu Ángel Varela, soci de Gómez-Acebo & Pombo: desfer-se dels seus actius improductius i culminar el reforçament de les ràtios de capital de major qualitat. Així mateix, en el sector "continuarà sent rellevant l'aparició d'actors nous, tant des del punt de vista tecnològic, com les bigtech i les fintech, com els fons d'inversió, que ja competeixen en sectors abans limitats a la banca".

Després dels revessos judicials collits en l'última època, Varela també assenyala que les entitats bancàries estan obligades a reforçar el seu marc de governança. I no només per a satisfer les obligacions de transparència. També hauran d'orientar-ho a millorar el seu coneixement del client, tant quant a la seva salut financera com interessos i necessitats.

En l'àrea de penal econòmic, Helena Prieto, sòcia de Garrigues, creu que les recerques internes en el si de les empreses començaran a adquirir protagonisme. Malgrat la incertesa reguladora que encara persisteix entorn d'aquestes, la seva exigència com a part dels programes de compliance i la pressió de reguladors estrangers obligarà moltes companyies a "despullar-se davant la Fiscalia".

I, a pesar que no confia que les opcions d'èxit que ofereix el panorama polític, la lletrada insisteix en la necessitat de modificar el procés penal per a atribuir la instrucció al Ministeri Fiscal, "atorgant-li el monopoli de l'acció penal i reconsiderant el paper de les acusacions particular i popular".

Laboral, 'retail' i consum

L'impacte de la pujada màxima de cotitzacions i de l'increment del salari mínim (SMI) és, per a Clara Manyós, associada sènior de Araoz & Rueda, el més destacat de 2019 en l'àmbit laboral. La primera mesura "significarà, sens dubte, un considerable augment del cost en Seguretat Social tant per al treballador com per a l'empresari". En relació amb la problemàtica del treball en les plataformes digitals, Manyós veu "fonamental" aclarir si l'app és una mera intermediària entre oferents o sí, per contra, és una autèntica organització empresarial.

Finalment, dins del sector del retail, Antonio Cueto, soci de Bird & Bird, considera que la gran revolució la protagonitzaran els A-Commerces, les plataformes de comerç online automatitzades mitjançant intel·ligència artificial. I, en l'àmbit del consum, el director legal de Reclamador.es, Ramiro Salamanca, preveu que en 2019 un auge dels conflictes vinculats amb els crèdits i les targetes revolving. Així mateix, creu els càrtels de preus amb perjudicis per als consumidors són una matèria que, encara que encara no presenta gran conflictivitat, en el futur pot adquirir gran rellevància.

La protecció de dades continuarà sent protagonista

Després que en 2018 es produís la plena aplicació del Reglament General de Protecció de Dades i l'aprovació i entrada en vigor de la nova llei orgànica, en 2019 la privacitat continuarà exercint un paper protagonista. “El principal repte gira entorn de la compatibilització dels nous models de negoci basats en les dades, com el big data o la intel·ligència artificial, amb la necessària protecció dels ciutadans”, explica Rafael García del Poyo, soci de Osborne Clarke.

La directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mar España, va anunciar en una entrevista recent en CincoDías, que la primera sanció d'acord amb la nova normativa no trigarà a conèixer-se. Existeix molt interès en saber els criteris que utilitzarà l'organisme per a quantificar les multes, donat l'ampli marge que concedeix el Reglament. García del Poyo, no obstant això, considera “un error” centrar el compliment de la nova normativa “des de la por a la imposició de sancions” i considera que ha de fer-se des de l'enfocament de la “autoavaluació veraç i realista”.

Javier Fernández-Samaniego, soci director de Samaniego Law, es mostra una mica més crític i reclama a l'AEPD “que posi menys el focus en la coerció i la sanció” i s'alineï amb les pràctiques d'altres països comunitaris, “perquè les empreses digitals no temin instal·lar-se al nostre país” per l'adopció de plantejaments massa estrictes.

En l'àmbit digital, també suscita el màxim interès, el futur Reglament de ePrivacy, amb especial incidència en la publicitat online, i la ciberseguretat.

Propietat intel·lectual

2019 també porta novetats per als departaments dedicats a la propietat intel·lectual i industrial, perquè entraran en vigor la Llei de Marques i la Llei de Secrets Empresarials. Aquesta última “ve a donar una definició i regulació expressa als coneixements i informacions als quals es vulgui donar estatus de secret”, explica Nuria Marcos, directora general de Pons IP.

A nivell europeu, assenyala, es començaran a avaluar les conseqüències de l'entrada en vigor de la Directiva sobre drets d'autor en el mercat únic digital per als grans operadors d'internet com Youtube, Facebook o Twitter, així com per als usuaris.

Finalment, en el marc del Dret Administratiu, Alberto Dorrego, soci de Eversheds Sutherland, considera que els grans reptes passen per definir el model de gestió de les autopistes en fallida assumides per l'Estat i de les grans concessions viàries “el termini de les quals expira en els pròxims mesos”. Així mateix, reclama, també en l'àmbit de les infraestructures, abordar com s'afrontarà la seva modernització tecnològica.

Dorrego conclou augurant que es produiran nombrosos conflictes derivats de la “inviabilitat de molts contractes públics a causa de l'increment del salari mínim”. I, amb unes eleccions locals en cerns, creu que cobrarà importància la regulació dels serveis associats a la nova economia, com els lloguers turístics o l'ús dels vehicles compartits (cotxes elèctrics, patinets, bicicletes, etc.).

Font: cincodias