“El futur de la procura està a ocupar l'espai que en altres països tenen els agents d'execució”
“Quan s'acosten postures per a un pacte per la Justícia, la proximitat d'eleccions trenca la negociació”
Juan Carlos Estévez, president del Consell General dels Procuradors, porta la procura en els gens. Des de la presidència de la institució, ha hagut de bregar amb uns anys especialment complexos per a la professió. La decisió de la Comissió Europea d'acceptar la incompatibilitat entre les professions d'advocat i procurador li ha suposat un alleujament, però encara li queden batalles per lliurar, com el sistema d'accés a la professió i l'abaratiment de la minuta.
La digitalització juga a favor o en contra de la procura?
Jo crec que ha jugat a molt a favor. En la dècada dels vuitanta, va haver-hi una gran discussió sobri per on hauria d'orientar-se la professió. Alguns pensàvem que havíem de posar-nos al capdavant en els avanços tecnològics, mentre uns altres defensaven amagar el cap sota l'ala. La polèmica es va decidir finalment en una votació molt estreta, en la qual va guanyar abanderar les tecnologies. I crec que va ser una solució magnífica perquè els procuradors sempre hem estat en l'avantguarda.
Quin ha estat el vostre paper en LexNet?
Jo diria que LexNet és, fins i tot, un invent nostre. Va néixer en els anys 80 amb el que cridàvem la “experiència Zaragoza”, quan dos jutjats van començar a fer notificacions via telemàtica, amb un programa i una idea nostra, i subvencionada per nosaltres. Al cap del temps es va transformar en LexNet.
Com veu la professió d'aquí a deu anys?
Els procuradors hem lluitat sempre per modernitzar la professió i adaptar-la a les necessitats socials. Hem abanderat l'adquirir competències que existeixen en altres professions, que a Espanya no existeixen, com els agents execució que existeixen en tota Europa i a tot el món avançat. Creiem que som la professió anomenada a emplenar aquest espai.
Ser agents d'execució és la línia natural de futur?
Crec que per aquí és la línia on hem de treballar per adaptar-nos a les necessitats socials, perquè si alguna cosa falla en la justícia espanyola és l'execució. Què vol el ciutadà? Que la seva pretensió es vegi realitzada. És a dir, si li deuen 100.000 euros, vol cobrar 100.000 euros, i no tenir una sentència que li reconeix aquest deute, però que només val per empaperar el seu saló perquè no satisfà la seva pretensió.
Quin balanç fa del portal de subhastes que es va iniciar fa any i mitjà?
El portal de subhastes ha tingut o està tenint una progressió geomètrica, fins i tot, meteòrica. Tenim ja centenars de béns subhastats i molts uns altres pendents de subhastar. Tenim uns resultats molt bons, superiors als de qualsevol altra entitat especialitzada, no perquè som més alts ni més macos, sinó perquè ens tenim un equip que es molesta a veure totes les càrregues que té un ben i realitza reportatges fotogràfics i de vídeo del mateix, sobretot quan són immobles. Ningú es compra un pis sense saber com és ni haver-ho vist. Donem molta més informació de la qual disposen en altres portals de subhasta.
Quines novetats hi ha respecte a l'expedient Europilot?
Realment encara no s'ha tancat. Europilot és la nostra creu en els últims anys. De les coses que demanaven al principi, la major part estan fetes, però quedaven quatre problemes per resoldre: la compatibilitat amb l'advocacia, l'aranzel, la llei d'accés a la professió i la llei de societats professionals. La nostra línia vermella fonamentalment era la incompatibilitat amb l'advocacia. Brussel·les ha acceptat que això no es toqui a canvi de reformes en els altres tres capítols. I justament ara estem en aquest moment que cal iniciar les reformes compromeses. Una vegada realitzades, se suposa que es tancarà l'expedient, fins llavors no. Però s'ha avançat moltíssim perquè ja hi ha un acord entre Espanya i Brussel·les.
Respecte a l'accés a la professió per què sistema aposten?
El que demana Europa, segons entenem nosaltres, és la lliure circulació de persones. Això és, que puguin venir a exercir a Espanya advocats o procuradors europeus, alguna cosa que nosaltres recolzem totalment. Hi ha una altra interpretació que també ens sembla lògica, que és que no cal exigir-li a una persona que hagi fet el màster i l'examen d'una de les dues professions, i que després vulgui dedicar-se a exercir l'altra, que torni a realitzar un altre màster, altres pràctiques i un altre examen. És una qüestió polèmica que està sent debatuda. No ens sembla raonable fer una única via d'accés, unificant els dos màsters, perquè són dues professions diferents. Nosaltres, per descomptat, entenem que no es pot impedir a ningú que passi d'una professió a una altra, com ancestralment ha passat. Ara mateix estem just en el punt àlgid de negociacions amb l'advocacia, amb els ministeris –el de Justícia i el d'Economia- amb el Govern, per donar una solució a això que satisfaci a tots.
Estan d'acord en què societats professionals puguin exercir l'advocacia i la procuraduria alhora?
Quant a les societats professionals estem totalment d'acord. Ens sembla injust que en la llei de societats professionals es discrimini per raó de les incompatibilitats en l'exercici professional. Cal distingir clarament el que és l'exercici professional i el que és associar-se amb una altra persona. La incompatibilitat de l'exercici professional entre advocats i procuradors ha de quedar clarament delimitada i que sigui nítida, però no hi ha per què no poder associar-se.
El límit dels aranzels quins problemes pot provocar per als procuradors?
Els aranzels és un tema de gran sensibilitat. A cap procurador li agrada que li toquin els aranzels, és que per pujar-los. Un dels pactes amb Brussel·les va ser l'establir un aranzel de màxims, però ara el que estem negociant és com es fa aquest aranzel de màxims i, sobretot, la renovació o creació d'un nou aranzel que modernitzi el que hi ha des de fa més de 15 anys. Cal respectar la lliure competència, però també caldrà posar alguna quantitat que eviti la competència deslleial i que no hi hagi ningú que pugui fer dúmping.
Què va passar en les eleccions dels procuradors de Madrid?
La dimissió de la Junta ve provocada per una sentència i jo respecte enormement les decisions judicials. És una sentència que els afecta només a ells, així que el Consell no pot fer gens.
A què es compromet la procura en el Pacte d'Estat per a la Justícia?
Lamentablement sembla que la subcomissió creada a aquest efecte està trencada per causes alienes per les quals va ser creada. Haig de queixar-me perquè, quan sembla que les postures polítiques s'acosten, sempre es trenquen les negociacions per culpa de les eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques, europees o generals.
Font: Cinco días (el pais)