Acceso área privada colegiados


Introduzca sus datos de acceso:


¿Ha olvidado su contraseña?

MENÚ
INFORMACIÓN DE SEDES

Noticias y actualidad


Juan Carlos Estévez: “A cap procurador li agrada que li toquin els aranzels”

Notícies Jurídiques


12 MAR 2018


“El futur de la procura està a ocupar l'espai que en altres països tenen els agents d'execució”
“Quan s'acosten postures per a un pacte per la Justícia, la proximitat d'eleccions trenca la negociació”


Juan Carlos Estévez, president del Consell General dels Procuradors, porta la procura en els gens. Des de la presidència de la institució, ha hagut de bregar amb uns anys especialment complexos per a la professió. La decisió de la Comissió Europea d'acceptar la incompatibilitat entre les professions d'advocat i procurador li ha suposat un alleujament, però encara li queden batalles per lliurar, com el sistema d'accés a la professió i l'abaratiment de la minuta.


La digitalització juga a favor o en contra de la procura?


Jo crec que ha jugat a molt a favor. En la dècada dels vuitanta, va haver-hi una gran discussió sobri per on hauria d'orientar-se la professió. Alguns pensàvem que havíem de posar-nos al capdavant en els avanços tecnològics, mentre uns altres defensaven amagar el cap sota l'ala. La polèmica es va decidir finalment en una votació molt estreta, en la qual va guanyar abanderar les tecnologies. I crec que va ser una solució magnífica perquè els procuradors sempre hem estat en l'avantguarda.


Quin ha estat el vostre paper en LexNet?


Jo diria que LexNet és, fins i tot, un invent nostre. Va néixer en els anys 80 amb el que cridàvem la “experiència Zaragoza”, quan dos jutjats van començar a fer notificacions via telemàtica, amb un programa i una idea nostra, i subvencionada per nosaltres. Al cap del temps es va transformar en LexNet.


Com veu la professió d'aquí a deu anys?


Els procuradors hem lluitat sempre per modernitzar la professió i adaptar-la a les necessitats socials. Hem abanderat l'adquirir competències que existeixen en altres professions, que a Espanya no existeixen, com els agents execució que existeixen en tota Europa i a tot el món avançat. Creiem que som la professió anomenada a emplenar aquest espai.

Ser agents d'execució és la línia natural de futur?


Crec que per aquí és la línia on hem de treballar per adaptar-nos a les necessitats socials, perquè si alguna cosa falla en la justícia espanyola és l'execució. Què vol el ciutadà? Que la seva pretensió es vegi realitzada. És a dir, si li deuen 100.000 euros, vol cobrar 100.000 euros, i no tenir una sentència que li reconeix aquest deute, però que només val per empaperar el seu saló perquè no satisfà la seva pretensió.


Quin balanç fa del portal de subhastes que es va iniciar fa any i mitjà?


El portal de subhastes ha tingut o està tenint una progressió geomètrica, fins i tot, meteòrica. Tenim ja centenars de béns subhastats i molts uns altres pendents de subhastar. Tenim uns resultats molt bons, superiors als de qualsevol altra entitat especialitzada, no perquè som més alts ni més macos, sinó perquè ens tenim un equip que es molesta a veure totes les càrregues que té un ben i realitza reportatges fotogràfics i de vídeo del mateix, sobretot quan són immobles. Ningú es compra un pis sense saber com és ni haver-ho vist. Donem molta més informació de la qual disposen en altres portals de subhasta.


Quines novetats hi ha respecte a l'expedient Europilot?


Realment encara no s'ha tancat. Europilot és la nostra creu en els últims anys. De les coses que demanaven al principi, la major part estan fetes, però quedaven quatre problemes per resoldre: la compatibilitat amb l'advocacia, l'aranzel, la llei d'accés a la professió i la llei de societats professionals. La nostra línia vermella fonamentalment era la incompatibilitat amb l'advocacia. Brussel·les ha acceptat que això no es toqui a canvi de reformes en els altres tres capítols. I justament ara estem en aquest moment que cal iniciar les reformes compromeses. Una vegada realitzades, se suposa que es tancarà l'expedient, fins llavors no. Però s'ha avançat moltíssim perquè ja hi ha un acord entre Espanya i Brussel·les.


Respecte a l'accés a la professió per què sistema aposten?


El que demana Europa, segons entenem nosaltres, és la lliure circulació de persones. Això és, que puguin venir a exercir a Espanya advocats o procuradors europeus, alguna cosa que nosaltres recolzem totalment. Hi ha una altra interpretació que també ens sembla lògica, que és que no cal exigir-li a una persona que hagi fet el màster i l'examen d'una de les dues professions, i que després vulgui dedicar-se a exercir l'altra, que torni a realitzar un altre  màster, altres pràctiques i un altre examen. És una qüestió polèmica que està sent debatuda. No ens sembla raonable fer una única via d'accés, unificant els dos màsters, perquè són dues professions diferents. Nosaltres, per descomptat, entenem que no es pot impedir a ningú que passi d'una professió a una altra, com ancestralment ha passat. Ara mateix estem just en el punt àlgid de negociacions amb l'advocacia, amb els ministeris –el de Justícia i el d'Economia- amb el Govern, per donar una solució a això que satisfaci a tots.


Estan d'acord en què societats professionals puguin exercir l'advocacia i la procuraduria alhora?


Quant a les societats professionals estem totalment d'acord. Ens sembla injust que en la llei de societats professionals es discrimini per raó de les incompatibilitats en l'exercici professional. Cal distingir clarament el que és l'exercici professional i el que és associar-se amb una altra persona. La incompatibilitat de l'exercici professional entre advocats i procuradors ha de quedar clarament delimitada i que sigui nítida, però no hi ha per què no poder associar-se.


El límit dels aranzels quins problemes pot provocar per als procuradors?


Els aranzels és un tema de gran sensibilitat. A cap procurador li agrada que li toquin els aranzels, és que per pujar-los. Un dels pactes amb Brussel·les va ser l'establir un aranzel de màxims, però ara el que estem negociant és com es fa aquest aranzel de màxims i, sobretot, la renovació o creació d'un nou aranzel que modernitzi el que hi ha des de fa més de 15 anys. Cal respectar la lliure competència, però també caldrà posar alguna quantitat que eviti la competència deslleial i que no hi hagi ningú que pugui fer dúmping.


Què va passar en les eleccions dels procuradors de Madrid?


La dimissió de la Junta ve provocada per una sentència i jo respecte enormement les decisions judicials. És una sentència que els afecta només a ells, així que el Consell no pot fer gens.


A què es compromet la procura en el Pacte d'Estat per a la Justícia?

Lamentablement sembla que la subcomissió creada a aquest efecte està trencada per causes alienes per les quals va ser creada. Haig de queixar-me perquè, quan sembla que les postures polítiques s'acosten, sempre es trenquen les negociacions per culpa de les eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques, europees o generals.


Font: Cinco días (el pais)
 
 

últimas noticias

La Procura participarà en el DATAfórum: l'esdeveniment que analitza els avanços tecnològics en l'Administració de Justícia

07 NOV 2024

El gran fòrum anual del sector de la Justícia se celebrarà en el Paranimf PTS de la ...


Ricardo Garrido, nou president del Consell General de Procuradors d'Espanya

28 OCT 2024

Madrid, 25 d'octubre del 2024. Ricardo Garrido, exdecano del Col·legi de Procuradors d'Orense, s'ha ...


Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat

23 ABR 2024

La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...


mostrar todas las noticias

NOTICIAS Y ACTUALIDAD



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

BÚSQUEDA DE INFORMACIÓN

CONTACTO / INFORMACIÓN LEGAL

© 2024 · Todos los derechos reservados a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar el análisis de navegación de los usuarios y mejorar nuestros servicios. Si continuas navegando, consideramos que acepta su uso. Puedes obtener más información y configurar tus preferencias aquí. Configurar Cookies - Política de privacidad.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475