LES PRIMERES JORNADES SOBRE LLENGUATGE JURÍDIC (“SIC REBUS STANTIBUS”), VAN SER ORGANITZADES PELS DOCTORS RICARDO JIMÉNEZ I MARÍA MUT DE LA FACULTAT DE DRET DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

L'article 20 de la Constitució diu que la Justícia emana del poble. No obstant això, el poble no comprèn bé el llenguatge en què s'expressa la seva Justícia, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa.

La frase «S'estima el que es coneix i es desconfia o es menysprea allò que es desconeix», sintetitza molt bé el problema al qual s'enfronta la Justícia i en l'es està jugant, res menys, que la confiança pública.

Un problema que no fa més que allunyar a la ciutadania de la seva Administració de Justícia d'aquells als quals serveix, pel seu llenguatge, percebut, en molts casos, com una sort de galimaties incomprensible.

D'això es va tractar en la «Jornada Llenguatge Jurídic: ‘Rebus Sic Stantibus'», un esdeveniment que va ser organitzat per la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya, a Barcelona.

En la mateixa van prendre part les professores María Ángeles García i Irene Yúfera, professores del departament de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.

Ambdues han fet classe de redacció jurídica punt a l'Escola Judicial, que l'òrgan de govern dels jutges té en Vallvidriera, Barcelona, on es forma als futurs jutges, com en el Màster d'Estudis Avançats de la Universitat en la qual presten els seus serveis (amb una matrícula predominant d'advocats amb dilatada experiència professional que acudeixen a la universitat per a realitzar treballs de recerca).

En la seva ponència, les professores van subratllar la necessitat d'oferir a la comunitat de pràctica jurídica eines perquè les formulacions lingüístiques dels seus escrits siguin comunicativament eficaços.

«La pròpia comunitat jurídica ha de ser un motor de canvi”, van afirmar en el curs de la seva ponència, «L'escriurem clar, i punt: desaprendre l'après a l'aula d'escriptura experta”.

Per a totes dues professores, “el ciutadà està reivindicant el seu dret a comprendre«.

Per a això proposen «que els documents escrits que les institucions dirigeixen al ciutadà siguin fàcils de comprendre i permetin a trobar fàcilment en ells la informació que el ciutadà cerca i necessita”.

Amb aquesta finalitat, van explicar, es fa necessari que la comunitat de pràctica jurídica desaprengui algunes rutines de redacció que hereta de la tradició de segles d'escriptura jurídica.

El que implica una revisió del contingut, del disseny i de l'estructura dels documents, així com de la construcció dels paràgrafs i de la sintaxi de les oracions, i dels usos lèxics, ortogràfics i ortotipográficos.

UNA TENDÈNCIA QIE ÉS JA INTERNACIONAL

El plantejat per totes dues professores va ser corroborat com una tendència a nivell internacional per la doctora  Ruth Breeze (ICS, Universitat de Navarra), especialista en Anàlisi del Discurs, Comunicació professional i Inglés Legal, que va desenvolupar la seva exposició sobre el títol «Plain Language? What ca we learn from other experiences» (Llenguatge senzill? Què podem aprendre d'altres experiències?).

«A Regne Unit», va explicar, «es percep un lent, però constant progrés cap a l'ús de l'anglès clar en els documents legals».

La doctora britànica va explicar que” la dinàmica és «top-down»: “Diverses iniciatives des del Govern i l'Administració de Justícia han impulsat uns canvis en el llenguatge jurídic que, gradualment, estan canviant la forma de comunicar en els tribunals i l'estil de redacció”.

No obstant això, en l'àmbit del dret privat predomina un estil i lèxic molt tradicional”.

Per la seva part la  doctora Anna Alsina, professora del Departament d'Español i Portuguès de la Princeton University, va analitzar, en la seva intervenció la tendència imperant als Estats Units i Iberoamèrica.

«S'han produït avanços per a promoure l'ús d'un llenguatge jurídic clar a Xile, on s'ha fet un enorme progressos, a més de l'Argentina, Mèxic i Colòmbia», va relatar.

Avanços que va comparar amb el moviment «Plain Language» als Estats Units, «on s'usa el llenguatge clar en la redacció de lleis i en l'administració, però de forma més limitada en els tribunals”.

ESPANYA VA SER PIONERA

Espanya va ser pionera en 2011 en aquesta tendència internacional.

El llavors ministre de Justícia, Fran Caamaño, va presentar una guia per a fer més senzill i comprensible el llenguatge jurídic, basada en l'informe sobre la modernització d'aquest llenguatge que recomanava als magistrats, els fiscals i altres professionals del Dret emprar un llenguatge més senzill i comprensible i oblidar els termes «críptics i foscos» que sovint apareixen en els seus escrits.

Impulsat personalment pel llavors secretari d'Estat de Justícia, magistrat i actualment diputat pel PSOE, Juan Carlos Campo, l'Informe de la Comissió de Modernització del llenguatge jurídic va ser elaborat per una comissió d'experts i enviat al Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General de l'Estat, els col·legis professionals d'advocats, procuradors i graduats socials (a través dels corresponents consells generals), les universitats i l'Administració educativa en general.

«La modernització del llenguatge jurídic ha de servir per a fer efectiu el dret a comprendre, una necessitat peremptòria en un àmbit que incideix en els drets fonamentals», va declarar llavors Camp.

La victòria del PP a la fi d'aquell any i l'arribada d'Alberto Ruiz-Gallardón a aquesta cartera, va condemnar a l'oblit aquella iniciativa, que, avui, vist el vesteixo, sent una necessitat.

ELS ALTRES ENFOCAMENTS

Durant la mateixa jornada va intervenir el doctor Luis María Cazorla, catedràtic de la Universitat Rei Joan Carlos, lletrat de les Corts Generals, advocat i novel·lista amb una ponència titulada“Cap a la destrucció del llenguatge jurídic?”.

En la seva intervenció Cazorla va exposar les seves reflexions sobre la destrucció del llenguatge jurídic, a partir d'unes idees de Walter Benjamin.

“La infantilización social i la banalització perjudiquen el llenguatge jurídic perquè el Dret busca el matís”, va comentar .

A més, el llenguatge i el Dret necessiten un esforç constructiu.

Per a aquest jurista “la pèrdua de la veritat influeix en el llenguatge jurídic perquè aquest és un llenguatge pensat i la vida actual no convida a pensar”.

Va insistir en tres manifestacions actuals de la destrucció del llenguatge jurídic que  es plasma en tres neologismes: litotecracia, identitocracia i inclusivocracia.

Pablo Franquet, soci advocat de Jausas-Fieldfisher, autor del blog “litigiodeautor!», qui va titular la seva ponència “Escriure per a guanyar: aerodinàmica jurídica”, va emprar el món de la Fórmula 1 com a metàfora de com ha d'emprar-se el llenguatge jurídic, a partir de la seva experiència com a advocat i com a professor de tallers d'escriptura per a juristes que imparteix amb el doctor Jiménez.

En la seva opinió, «els advocats tenim el mateix objectiu que la Fórmula 1 (guanyar), però no apliquem els mateixos mitjans. La maquinària d'un advocat són els seus escrits judicials. La nostra missió en redactar és mantenir l'atenció del jutge des de la primera lletra fins al punt final. I, pel camí, persuadir-li que el nostre client té raó”.

Al mateix temps va destacar que “la llegibilitat d'un escrit és l'equivalent a l'aerodinàmica d'un bòlid”, i afegeix que “cada  component del nostre escrit hauria d'estar orientat a l'objectiu últim, que és guanyar el cas per al nostre client”.

Per a Franquet, l'ús de paràgrafs equilibrats, frases curtes, encapçalaments atractius i un llenguatge clar, senzill i precís facilita la lectura del jutge.

Els arguments es transmeten d'una forma més directa i convincent.

“Els arguments senzills són els que guanyen, els arguments complicats són pastilles per a dormir de paper”, ha dit el jutge Kozinski (jutge de la Cort d'Apel·lacions de Califòrnia).

També va aclarir que “l'abús de l'argot jurídic i els arcaismes, les oracions subordinades, els paràgrafs interminables, el gerundi i la passiva resten vitalitat al text. Tot això fa que, moltes vegades, l'exposició escrita d'un argument resulti amojamada i mústiga”

Per a Ricardo Jiménez, doctor en lingüística i professor en la facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya, autor de “Escriure bé és de justícia”, i organitzador de l'esdeveniment, “per a reflexionar sobre l'ús del llenguatge jurídic convé reunir juristes i a lingüistes perquè s'enriqueix el debat si tots dos aporten idees dels seus àmbits”, per això aquesta jornada ha pretès ser un fòrum de reflexió multidisciplinària.

Que va complir molt bé la seva funció.

Font: CONFILEGAL