El BOE d'aquest dimecres, 20 de desembre, publica un decret llei que conté un paquet de mesures de transformació digital i processal de l'Administració de Justícia. Una de les novetats és l'impuls a les vistes telemàtiques, que passaran a ser la norma, així com l'embranzida en la digitalització dels expedients judicials per a estalviar costos i agilitzar els processo. El ministeri dirigit per Bolaños promou així la millora de l'eficiència d'aquest servei públic que ha sofert durant aquest any d'aturades per la vaga dels lletrats de l'Administració de Justícia, primer, i dels funcionaris judicials, després. L'aprovació d'aquest reial decret llei abans de cap d'any permetrà que Espanya rebi el quart desemborsament dels fons europeus Next Generation per un import de 10.000 milions d'euros.

L'articulat del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge es compon, en gran part, de normes molt avançades que es van quedar en el calaix després de la convocatòria de les eleccions generals del 23 de juliol i la dissolució de les Corts.

Una vegada desembussat el gruix de les modificacions d'eficiència processal i digital en Justícia, els operadors jurídics esperen el desenvolupament reglamentari que posi llum a com s'executaran en la pràctica les diferents mesures que entren en vigor aquest dijous, 21 de desembre. La norma preveu la regulació del teletreball per als empleats de justícia en el termini de dotze mesos des de l'entrada en vigor del primer llibre. És a dir les Administracions competents té de termini fins al 8 de gener de 2025 per a negociar aquesta modalitat de treball .

Judicis telemàtics

El primer bloc de mesures està dirigit a digitalitzar la justícia i a adaptar el marc tecnològic d'aquest servei públic. En aquest sentit, la llei reforça el dret dels ciutadans a relacionar-se de manera telemàtica amb jutjats i tribunals, alguna cosa que ja és la norma respecte a les comunicacions amb altres administracions públiques generals de l'Estat i de la resta d'Administracions territorials.

La celebració de vistes i actes processals per via telemàtica passa a ser la norma i no l'excepció. Els judicis telemàtics, que va impulsar la pandèmia pel COVID-19 davant la necessitat d'evitar el contacte personal, han vingut per a quedar-se pels seus avantatges, com l'estalvi de costos en desplaçaments. Qüestions com una jura de nacionalitat, una atenció a la víctima, un servei proveït per l'atenció psicològica o conciliacions prèvies, es podran dur a terme per videoconferència en llocs segurs. En principi, es fixa per llei que són llocs segurs aquells que compleixin els requisits que es determinin per la normativa del Comitè tècnic estatal de l'Administració judicial electrònica. En tot cas, l'oficina judicial o fiscal però també el Registre Civil o els centres penitenciaris, per exemple.

La generalització de vistes telemàtiques obre una important qüestió entorn de les exigències per a la comprovació de la identitat dels intervinents així com respecte de l'homologació de les eines utilitzades per a les videoconferències. Caldrà veure l'èxit d'aquesta mesura per a determinades actuacions judicials en les quals els magistrats prefereixen la presencialitat, com la declaració d'un testimoni en un procés penal, per exemple.

El decret llei permet l'ús de “sales de vistes virtuals” que, segons la llei, són aquelles generades en el mitjà digital que disposin dels mateixos mitjans de gravació, seguretat i integració amb l'expedient judicial electrònic que les sales de vistes presencials o físiques.

Expedient electrònic

La norma impulsa el desenvolupament de l'expedient digital electrònic, una mesura que ja estava contemplada en lleis anteriors i que no ha acabat d'enlairar en tots els territoris de manera uniforme donada la disparitat de plataformes en les diferents comunitats autònomes components i la seva falta d'interconnexió. Una demanda històrica i unànime entre els professionals de la justícia. La robotització dels processos i l'ús d'intel·ligència artificial en algunes de les solucions són la palanca que permetran el salt definitiu, segons preveu el ministeri.

L'expedient, del qual es recolliran les dades fonamentals, reuneix el conjunt de documents, tràmits, actuacions electròniques o gravacions audiovisuals que componen cada procediment judicial. L'ús de les dades permetrà dissenyar polítiques públiques més efectives.

A més, la llei preveu l'intercanvi automàtic d'expedients electrònics entre òrgans judicials o fiscals i entre Justícia i la resta de les Administracions públiques. Es pretén així guanyar en eficiència eliminant errors humans a l'hora de transcriure els documents.

Els ciutadans podran consultar els expedients en els quals siguin part o persona interessada, així com conèixer els seus assenyalaments o demanar cita prèvia. Per a això es crea la “carpeta justícia” que contindrà la informació de manera simplificada i amb un llenguatge clar.

Plet testimoni

El segon bloc de mesures del decret llei es dirigeixen a agilitzar els procediments enfront de l'increment incessant de la litigiositat, en part motivada per la recent pandèmia sanitària i l'impacte de les vagues de justícia en 2023.

Entre les mesures d'eficiència processal que impulsa la llei en l'àmbit penal s'estableix la preferència de la presència telemàtica per a la realització de determinats actes processals, tret que el jutge o tribunal estimi oportuna la presència física de les persones implicades.

La norma eleva la quantia dels judicis verbals, procediments previstos per a qüestions menors, de 6.000 a 15.000 euros. Una mesura que pretén agilitzar aquests assumptes.

En l'àmbit contenciós-administratiu es vol agilitzar els procediments a través del “plet testimoni” en assumptes de demandes massives com el cas dels judicis per la clàusula sol de les hipoteques. La norma preveu que el lletrat de l'Administració de Justícia aixequi la mà quan ingressi algun cas que ja estigui sent analitzat perquè el jutge o tribunal suspengui la seva tramitació fins que finalitzi l'examen del “procés testimoni”. La sentència ferma d'aquest plet testimoni resoldrà les demandes d'igual objecte.

Font: cincodias.elpais.com