Presideix el Consell General de Procuradors d'Espanya des de començaments del segle XXI i té clar un dels majors encerts de la professió: liderar la implantació de les noves tecnologies en la seva activitat
Porta disset anys al capdavant del Consell General dels Procuradors d'Espanya. Quin balanç realitza d'aquest llarg període?
—Han estat anys difícils, ens ha tocat enfrontar-nos a canvis de govern i a reformes legislatives tan significatives com, per exemple, la Llei d'Enjudiciament Civil 1/2000, que va reformar tota el procés, al que la professió ha hagut d'adaptar-se; també hem estat protagonistes de l'adveniment de les noves tecnologies, amb el sistema Lexnet al capdavant, que va ser, realment, un projecte el nostre nascut a la fi dels 80 com a Projecte Zaragoza, un sistema experimental de notificació entre alguns jutjats de la ciutat aragonesa, que patrocinem i que, a partir de llavors, es va desenvolupar, amb els anys, com l'actual Lexnet, del que vam ser precursors. Anys de molta evolució: el que abans s'explicava per segles, avui s'explica per minuts en tots els ordres. El canvi social ha estat importantíssim i nosaltres no hem estat aliens. D'altra banda estan les reformes que preconitza Europa, l'adaptació de les quals encara no està tancada i que se centren en tres vectors: la reforma de les lleis d'accés a la professió, la de l'aranzel i la de societats professionals. Com li dic, anys de canvis que ens han donat també noves competències, encara que no totes les que volíem; per exemple, hem avançat en la capacitat de certificació per realitzar actes de comunicació processals...
—Però els queden altres competències que no han aconseguit assumir encara, no és així?
—L'execució, per exemple, que hem reivindicat sempre. En altres països del nostre entorn la duen a terme professionals liberals, però a Espanya no. Els procuradors som els anomenats a portar a efecte tots aquests tràmits, relatius a l'execució de sentències, on Espanya està a la cua pel que fa a altres països. La satisfacció del ciutadà no es produeix solament quan un jutge li dóna la raó, sinó quan es fa efectiva, i aquí hauria de poder actuar el procurador, com a França, Estats Units, Luxemburg, Anglaterra, Holanda... No seria alguna cosa nou, està inventat ja. S'han fet propostes sobre aquest tema, entre elles la que un equip del Ministeri de Justícia va elaborar últimament, però cap legislador s'ha atrevit a portar-la al Congrés dels Diputats. Seguim barallant per això, és un dels nostres objectius prioritaris.
—En quina mesura ha afectat la crisi a la procura?
—La crisi ha estat dura per a tothom, i els procuradors no hem estat una excepció. Quan es va iniciar va haver-hi un moment de bonança, perquè hi havia molts plets, però després l'hi va ser menjant tot —les empreses, la despesa de les famílies—, i això va fer que la gent litigés menys; al propi temps, la gent no tenia mitjans econòmics i, si abans era difícil cobrar als clients, en els temps de la crisi es va convertir en missió impossible, pràcticament.
—Hi ha hagut diàspora, com en altres professions?
—No, almenys significativament. La professió, a Espanya, s'ha mantingut. Hi ha hagut menys treball i, en conseqüència, menys ingressos.
—Tornant al sistema Lexnet, algunes veus, des de la pròpia advocacia, auguraven que la seva implantació podia suposar la mort de la procura. Tenien raó?
—La incorporació de les noves tecnologies en la Justícia no solament no ha tingut aquest efecte, sinó el contrari, ens ha fet més imprescindibles. A la fi dels anys 80, quan jo era secretari del Consell General de Procuradors d'Espanya, sota la presidència d'Enrique Granados, es va plantejar la qüestió de l'adveniment de les noves tecnologies. Llavors hi havia un nombrós grup de degans que pensaven que anaven a acabar amb nosaltres i, per tant, que calia lluitar contra elles; uns altres pensàvem que la millor manera d'afrontar aquest procés era liderar-ho i posar-nos al capdavant de la manifestació tecnològica. Recordo un ple molt dur on es va votar això, i es va guanyar per molt pocs vots. Ens vam posar el mico de treball i, una vegada que les tecnologies es van reafirmar i Lexnet va arribar a la Justícia, els procuradors érem els líders. No solament no va acabar amb nosaltres, sinó que ens va reafirmar, perquè érem els únics que sabíem ben com funcionava el sistema. Així ho han reconegut els successius governs.
—Com estan les relacions entre els procuradors i l'advocacia?
—Les relacions institucionals amb l'advocacia són magnífiques, vivim un moment extraordinàriament bo. Tenim assumptes d'interès comú, anem de la mà tant en peticions com para contra-atacar quan creiem que se'ns ataca. Quant a l'advocat del carrer, crec que la seva opinió sobre la procura és bona; com més treball té un despatx, més confia en el procurador.
—I la Justícia espanyola, com la veu el president del Consell General de Procuradors?
—Si féssim una enquesta entre la ciutadania, segurament dirien que funciona molt mal. Però, si s'aprofundeix en aquest tipus d'enquestes, apareixen qüestions curiosíssimes. Per exemple, el que mai ha acudit a la Justícia la valora molt pitjor que el que ha acudit alguna vegada. Hi ha una opinió generalitzada, en la qual s'abunda diàriament des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, que assegura que la Justícia espanyola està polititzada; jo crec que no és així. Un jutge, quan dicta una sentència dins de la seva independència judicial, té molt pocs condicionaments polítics, però sempre anem al tema de la corrupció política, i això no és la Justícia, la Justícia és molt més. La hi mira sempre des del prisma de la jurisdicció penal, però la civil —que és molt més àmplia—. La majoria de la gent neix, viu i mor sense trepitjar un tribunal penal i, no obstant això, alguna vegada en la vida trepitja un de civil. Però d'això es parla menys.
—Creu que la situació catalana pot ser una excusa propícia perquè entre l'opinió pública es generi aquesta concepció polititzada de la Justícia?
—Precisament el que ocorre a Catalunya és una evidència que el ritme de la Justícia no té res a veure amb el de la política; la Justícia és diésel, va despacito, al seu ritme, però si cal pujar una costa acaba pujant-la i, al final, veiem que hi ha resultats, en aquest cas amb una sèrie de polítics empresonats que seran jutjats. És a dir, que la Justícia actua, no es para els venja bé o malament als polítics.
—Un gran pacte d'Estat seria un bon instrument per millorar aquesta percepció?
—No seria gens dolent, per descomptat. Ho reclamem des de fa molts anys, fa falta millorar assumptes com l'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial, reformar la seva llei orgànica, intervenir en la demarcació i planta judicial i evitar que existeixi una Justícia de primera i una altra de segona segons si el ciutadà viu en una gran ciutat o en poble, per exemple. Hi ha molt treball per fer. En general, quan convers amb els representants de Justícia dels grups parlamentaris sobre els problemes de la institució, tots parlem el mateix idioma, fem el mateix diagnòstic i donem les mateixes solucions, però a l'hora de plasmar-ho en una llei prevalen les divergències polítiques.
—Quin és el paper d'un procurador en ple segle XXI?
—Cal evolucionar i adaptar-nos als temps que vivim. La nostra professió és bimilenaria, però si comparem el que feia un procurador a Roma amb el que fa ara, les similituds són llunyanes. Ens hem adaptat a les necessitats socials, i ara se'ns demanen noves demandes, com, per exemple, celeritat als plets —que ja apliquem—, o l'execució —que encara no tenim en plenitud—.
—Falten “vocacions” en la professió a dia d'avui?
—Tot el contrari, tenim “excés” de procuradors.
Font: Diariojaen.es
La Procura participarà en el DATAfórum: l'esdeveniment que analitza els avanços tecnològics en l'Administració de Justícia
07 NOV 2024El gran fòrum anual del sector de la Justícia se celebrarà en el Paranimf PTS de la ...
Ricardo Garrido, nou president del Consell General de Procuradors d'Espanya
28 OCT 2024Madrid, 25 d'octubre del 2024. Ricardo Garrido, exdecano del Col·legi de Procuradors d'Orense, s'ha ...
Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat
23 ABR 2024La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...
Palma 29 DE MARZO 2022 El día 31 de marzo de 2022 a las 19,30 horas se llevará a cabo el acto de ...
“Ya me conocen, saben de dónde vengo. Quiero decirles que estoy aquí para ustedes”. ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Todos los derechos reservados a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar el análisis de navegación de los usuarios y mejorar nuestros servicios. Si continuas navegando, consideramos que acepta su uso. Puedes obtener más información y configurar tus preferencias aquí. Configurar Cookies - Política de privacidad.