Ahir dimarts, 21 de gener, es va celebrar el Dia Europeu de la Mediació, una data que coincideix amb l'aprovació del primer text legislatiu de mediació europeu: Va tenir lloc el 21 de gener de 1998.

Aquest va ser el primer text legal sobre potenciació de la mediació a nivell europeu de la història.

No obstant això, només en alguns països ha aconseguit assentar-se i tirar arrels profundes i fortes.

A Espanya, encara no.

Al llarg de tot el territori espanyol s'han celebrat esdeveniments i actes d'exaltació d'aquest mètode extrajudicial que ha anat guanyant terreny en els àmbits familiar, civil, social, mercantil i penal, gràcies a l'impuls de diferents entitats tant judicials com relacionades amb la mediació.

La mediació suposa donar solució al conflicte mitjançant el dialogo i l'enteniment mutu, amb l'ajuda d'un tercer, el mediador, que no pren cap decisió, i que, de manera imparcial, tracta d'ajudar-los a entendre's i a posar-se d'acord en les qüestions que hagin de regular, en un procés fora de la via judicial.

Al nostre país La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, va incorporar a l'ordenament espanyol la Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils.

Però no acaba d'enlairar.

Per què?

Confilegal ha demanat a diversos juristes especialistes la seva opinió sobre les causes que impedeixen que la mediació tingui el recorregut esperat, la situació actual en la qual es troba i les mesures per a aconseguir el seu desenvolupament ara que acaba de constituir-se un nou Govern, amb Juan Carlos Campo, com a ministre de Justícia.

PASCUAL ORTUÑO, MAGISTRAT: «Es desincentiva la derivació a la mediació»

Pascual Ortuño, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, expert en mediació. Destinat en la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, Ortuño a més de magistrat és mediador. Va ser un dels impulsors del Grup de Magistrats Europeus per la Mediació (GEMME, en les seves sigles franceses), organització de la qual va ser vicepresident entre 2012 i 2016.

Reconeix que ara ,amb el nou Govern podria, haver-hi una oportunitat per a recuperar aquella Llei d'Impuls a la Mediació que es va quedar en el calaix davant diversos processos electorals.

Després de vuit anys d'implantació de la Llei de Mediació en el 2012 s'ha avançat poc, reconeix aquest magistrat, un «evangelista» de la mediació, autor de diversos llibres sobre la temàtica.

“La pròpia norma va ser poc atrevida amb alguns errors com el seu desenvolupament reglamentari amb un Registre de Mediadors que no garanteix la qualitat d'aquests professionals que és clau perquè la mediació progressi”, relata.

I revela que a això també contribueix el fet que els mòduls de rendiment del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) “deixen clar que els assumptes que es resolen per un jutge via mediació compten menys de la meitat que si fos una sentència. Això fa que desincentiva la derivació a mediació. En altres països, els assumptes amb mediació que acaben amb acord computaven el doble que un assumpte judicial”.

AGUSTÍN AZPARREN, ADVOCAT I MEDIADOR: «Mancada cultura sobre la mediació»

Agustín Azparren és un dels grans mediadors d'Espanya. Azparren, magistrat en excedència, exvocal del CGPJ i un dels grans experts en mediació d'Espanya, es va incorporar a ONTIER en 2017 per a impulsar, precisament, l'àrea de mediació empresarial. Està convençut de les bondats del sistema i creu amb fermesa que podria ser una eina per a reduir la litigiosidad al nostre país.

“Les prioritats per a aquesta legislatura haurien de centrar-se en recuperar l'avantprojecte d'impuls a la mediació que assenyala en algunes matèries l'obligatorietat d'acudir a la mediació”, explica.

Coincideix en «la falta de cultura sobre la mediació» al nostre país.

“Això genera una gran desconfiança en què pugui funcionar realment. Al mateix temps, la litigiosidad del nostre país és una de les majors de la Unió Europea. No obstant això, amb la mediació es poden resoldre molts assumptes i t'estalvies, temps, diners i l'estrès d'un plet”, assenyala.

Azparren troba a faltar en les Universitats que es prepari als futurs advocats en qüestions relacionades amb la negociació “sobretot s'estudia processal, per a preparar-se per al conflicte”. I creu que acudir als tribunals hauria de ser en última instància per a assumptes greus i no judicialitzar tot.

ENRIQUE LÓPEZ, CONSELLER DE JUSTÍCIA DE LA CAM: «És necessari un canvi de mentalitat»

Enrique López és conseller de Justícia, Interior i Víctimes de la Comunitat de Madrid. Per part seva, Enrique López, conseller de Justícia, Interior i Víctimes de la Comunitat de Madrid, assenyala el seu convenciment “sobre els avantatges de la Mediació, perquè a través d'ella, es poden resoldre de manera eficient i amb autèntic rostre humà, situacions conflictives. I no hem de considerar la Mediació com un remei a les dificultats de la Justícia sinó com una altra alternativa més en la resolució de litigis, com també ho és l'Arbitratge”.

Quant a la situació de la mediació destaca que “és necessari un canvi de mentalitat de la nostra societat, un avanç decisiu en la cultura de l'acord. Els operadors jurídics s'han d'implicar encara més i s'ha d'incidir en una bona formació perquè això redunda en la qualitat del procés”.

El conseller reconeix que la mediació familiar ha evolucionat de manera notable, però s'han d'ampliar els camps d'aplicació més enllà de l'àmbit del dret privat.

López recorda que amb la mediació són els propis ciutadans els que arriben, amb l'ajuda del mediador, a aconseguir els seus propis acords i això significa maduresa social propi de les societats democràtiques i avançades.

JAVIER GARBAYO, NOTARIO: «No hi ha hagut la implicació que s'esperava de les institucions públiques»

Javier Garbayo és director general de la Fundació Notarial Signum. Director general de la Fundació Notarial Signum creada al març del 2012 per a promocionar i impulsar mètodes extrajudicials com l'arbitratge i la mediació, Garbayo explica que “De quatre institucions hem passat a 18 que la configuren. Ara és una referència en aquesta activitat i ha unit voluntats de cara a la difusió de la mediació”.

Aquesta entitat forma part del col·lectiu Identitats per a la Difusió de la Mediació (IDM) creada per diferents Col·legis professionals madrilenys per a impulsar la mediació.

Garbayo jurista reconeix que “encara anem molt retardats en el desenvolupament de la mediació respecte a altres països d'Europa. És un canvi cultural que a la societat espanyola li està costant assimilar. Al mateix temps fins ara no hi ha hagut la implicació que s'esperava de les institucions públiques. Cal continuar treballant en la difusió de la mediació perquè continua sent molt desconeguda”.

Quant al que s'hauria de fer des del Ministeri de Justícia per a fomentar la mediació, Garbayo assenyala que “cal impulsar de manera definitiva la mediació tant amb mesures legislatives com de difusió. En algunes jurisdiccions hauria de ser un requisit previ abans d'acudir a la via judicial anar a la mediació. Hauria de ser un pas previ abans d'anar als tribunals. Qui la utilitza, normalment repeteix”, assenyala.

MARIA EUGÈNIA GAY, DEGANA DE BARCELONA: «Cal instaurar la cultura del pacte»

La degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay. Des del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, la seva degana, Maria Eugènia Gay assenyala que “un major ús de la mediació va associat a un canvi cultural que exigeixi passar de l'enfrontament al diàleg, és a dir, cal instaurar la cultura del pacte”.

I destaca aquest primer any de vida del Centre ADR del ICAB es van tramitar 1.000 expedients de mediació: 832 han estat en relació a mediacions públiques (derivades de l'Administració), 106 mediacions privades i 42 són derivacions intrajudiciales”.

Quant a mesures per a implementar la mediació Gai veu “imprescindible que en aquesta nova legislatura s'aprovi l'Avantprojecte de Llei d'Impuls de la Mediació, que pretén incorporar per primera vegada la necessitat d'assistir a una sessió informativa prèvia de Mediació en què les parts assisteixin personalment i que aquestes estiguin acompanyades per un lletrat o lletrada en exercici”.

També considera “fonamental la inclusió en els programes de grau Universitari de l'assignatura o la matèria relativa als sistemes alternatius de resolució de conflictes. Tot això ajudaria a la implantació de la mediació. Al seu judici, seria desitjable que es reduís la ‘vacatio legis’ la citada Llei d'Impuls establerta en tres anys”.

ANA CRIADO, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ MADRILENYA DE MEDIADORS: «Cal poder comptar amb una gran campanya de difusió»

Ana Criado és presidenta de l'Associació Madrilenya de Mediadors, que el mes vinent d'octubre complirà 14 anys de vida.

Per a Ana Criado, presidenta de l'Associació Madrilenya de Mediadors, creada per a la defensa dels drets dels mediadors i per a promocionar la mediació, adscrita a IDM, creu que “no perdem l'esperança que els mediadors puguin viure de la mediació en un futur, sense barrejar altres professions”.

Aquesta experta recorda que l'avantprojecte de mediació que s'era gestionat es va paralitzar en el 2017 després de la moció de censura a Mariano Rajoy.

“Caldrà veure si es pot recuperar encara que sense la vacatio legis de tres anys que plantejava. Tenim bastant mediadors per a impulsar la mediació a Espanya”, opina.

Des del seu punt de vista, «cal poder comptar amb una gran campanya de difusió de la mediació» juntament amb mesures com “que la sessió explorativa informativa fos obligatòria abans d'interposar algunes demandes podrien ajudar a un millor coneixement d'aquest mètode extrajudicial”.

JOSÉ RAMÓN MARTÍN, REGISTRADOR:: «És un problema cultural i consegüentment ha de ser tractat»

José Ramón Martín, vocal de Mediació del Col·legi de Registradors. En opinió de José Ramón Martín, vocal de Mediació del Col·legi de Registradors, que no hagi quallat la mediació al nostre país “és un problema cultural i consegüentment ha de ser tractat. Els espanyols tenen una única idea de la justícia, la impartida pel jutge que es busca no sols amb l'ànim de restaurar una situació injusta sinó també per a satisfer un desig de venjança o revenja”.

Quant a que hauria de fer-se des del Ministeri de Justícia per a un millor desenvolupament de la mediació Marco, indica que “una línia molt interessant va ser la seguida en la Llei de la Jurisdicció Voluntària de confiar en determinats funcionaris del Ministeri de justícia, no investits de potestat jurisdiccional però si considerats experts en dret, per a resoldre en conciliació determinats assumptes”.

Per a aquest jurista “desenvolupar la conciliació extraprocessal considerant-la com una mediació qualificada és important per a consolidar aquesta iniciativa”.

També assenyala que una altra iniciativa hauria de consistir a proporcionar als jutges i magistrats un planter de mediadors amb una formació acreditada de qualitat en els quals puguin confiar la derivació dels assumptes atenent a més l'especials característiques que cadascun present.

MARÍA DEL CASTILLO, FISCAL SUBSTITUTA: «Caldria establir un marc legislatiu homogeni»

María del Castillo Falcón Car, formadora en l'Institut de Mediació Integradora. Jurista experta en mediació, la doctora María del Castillo Falcón Car, creadora de l'Escola Integradora i responsable de recerca i formació en l'Institut de Mediació Integradora, creu que la mediació no és només un mètode alternatiu a la justícia sinó una altra via de resolució de conflictes que «hauria d'estar integrada en el sistema com succeeix en països com Panamà”.

Quant al que li demana al nou ministre de Justícia, Camp, creu que caldria “establir un marc legislatiu homogeni, unificador i adequat per a professionalitzar i garantir la millor qualitat de l'exercici de la mediació, tenint en compte la seva complexitat, començant per implantar un grau universitari en gestió i resolució de conflictes.

Referent a això reclama “ derivació obligatòria a mediació, prèvia a una altra via com la judicial, de determinats conflictes, a manera de llista de mínims i amb una doble finalitat: informar (a les parts, de les vies de resolució de conflictes i diagnosticar (si el conflicte en concret és mediable o no, realitzant un informe a l'òrgan de derivació a aquest efecte”.

Font: confilegal.com