Serà un tràmit obligatori per a arribar als jutjats en l'àrea mercantil i civil

La justícia tardana no és justícia”. La cita, molt repetida quan s'analitza la saturació dels jutjats i tribunals, reflecteix la importància que els litigis no només es resolguin de forma ajustada a Dret, sinó també en un termini que garanteixi la imprescindible seguretat jurídica. L'últim intent del Ministeri de Justícia per a pailar l'embús judicial ha estat potenciar un camp molt poc explorat a Espanya com és la mediació. La flexibilitat dels seus tràmits, l'agilitat procedimental i menors costos econòmics i personals per a empreses i particulars són alguns dels al·licients que fan d'aquesta mesura una gran oportunitat per a accelerar la resolució de conflictes.

El Ministeri busca impulsar aquest àmbit amb una norma (actualment en fase d'informació pública) que superi el vigent model de 2012 basat exclusivament en la voluntarietat, per un altre de “obligatorietat mitigada” prèvia a la interposició de demandes en l'àmbit civil i mercantil. L'avantprojecte de llei estableix que la mediació no serà una alternativa per al ciutadà, ni tampoc un obstacle, però sí un tràmit previ per a arribar als jutjats.Així, aquests sol s'hauran d'ocupar d'aquells conflictes civils i mercantils que no hagin pogut ser solucionats en via extrajudicial.

Les dades descriuen una situació d'urgència. Sis de cada deu jutjats estan sobrecarregats. I més del 20% supera l'indicador de càrrega de treball en un 150%, segons la Memòria de 2017 del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). I per si això no fos poc, els litigis van augmentar respecte a 2016 un 1%; la taxa de batussa, (els assumptes pendents a final d'any en relació als resolts en el mateix) ho va fer un 11,3%; i la taxa de congestió va pujar un 2,8% en aquest any.

La falta d'una cultura de la mediació al nostre país és proporcional a la implicació dels advocats en aquesta matèria, educats principalment per a resoldre conflictes i no per a evitar-los. Com explica Maria Eugènia Gay, degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), això és propi del caràcter de les societats que es regeix per el “sistema civil law” (hereu del Dret romà), on hi ha “poc marge per al pacte i la intervenció de les parts pel caràcter ferri i estricte dels processos”. Això impregna l'actitud de molts advocats davant la intervenció d'un tercer en processos com la mediació o l'arbitratge: “El dia que el lletrat naturalitzi que ha d'estar present i acompanyar als seus clients igual que en un jutjat, deixarà de veure la mediació com una amenaça”. En efecte, molts professionals han criticat la futura llei argumentant que empeny al ciutadà o l'empresa a no emprar el seu dret a la tutela judicial efectiva.

Entre les seves novetats, el text planteja la mediació com una prestació dins del dret a l'assistència jurídica gratuïta. A més, imposa noves regles en la condemna en costes en cas d'incompliment de l'intent de mediació previ, de manera que no beneficiaran a la part que no hagi acudit al seu intent quan fora legalment preceptiu o així ho hagués acordat el tribunal durant el procés.

També, es crearà una Comissió de Seguiment de l'Impuls de la Mediació per a avaluar l'adaptació de la llei, la seva inclusió com a assignatura obligatòria en el grau de Dret (i uns altres), i s'exigirà la inscripció en el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació dependent del Ministeri de Justícia dels professionals que vulguin exercir com a tal.

Una de les controvèrsies que més han atès que parlar és la d'establir un termini d'entrada en vigor de la norma de tres anys, alguna cosa que molts professionals veuen excessiu. “Hem perdut molt de temps i tres anys és una eternitat, un luxe innecessari”, explica la degana de Barcelona. Des del Ministeri el justifiquen que aquesta dilació permeti oferir suficients mediadors en tots els partits judicials (5.000 hi ha en l'actualitat), així com un millor coneixement de la reforma i el seu assentament. “El debat està obert sobre aquesta qüestió”, va assenyalar José Amérigo, secretari general tècnic de Justícia, en una sessió informativa celebrada la setmana passada sobre el contingut de la norma.

Assessorament previ del lletrat

Altre assumpte polèmic és el fet que no es contempli l'assessorament previ de l'advocat en els processos de mediació. Soledad Borque, presidenta de la Subcomissió de Mètodes Alternatius de Resolució de Conflictes de l'Advocacia, va manifestar que el ciutadà ha de tenir assegurat sempre l'assistència jurídica prèvia quan s'enfrontarà a un procés així, com sí que ocorre en la mediació intrajudicial (la derivada des del jutge o tribunal). “Les parts han d'estar assessorades prèviament, durant i a l'ara de signar l'acord, ja que pot tenir conseqüències jurídiques i econòmiques”, reivindica. “És molt bona opció, explica Borque, però de no contemplar-se així “podem morir-nos d'èxit”.

D'altra banda, Borja Adsuara, expert en Dret digital, és partidari de crear incentius per a la mediació i de potenciar la figura del mediador especialitzat en protecció de dades. “L'Agència s'estalviaria treball, l'empresa es deslliuraria d'una multa i el ciutadà obtindria una indemnització”, afirma.

L'absència de dades concretes de l'efecte econòmic directe de la mediació en la ciutadania i l'Estat ha portat al departament que dirigeix Dolores Delgado a guiar-se per estimacions pròpies i pel que fan els nostres veïns europeus. En el seu informe sobre l'impacte normatiu que acompanya a l'avantprojecte de llei, Justícia estima que el nombre d'assumptes en els quals l'intent de mediació serà un requisit processal en la jurisdicció civil pot situar-se entre 250.000 i 300.000 a l'any.

Per tant, fent un càlcul prudencial que estimi un 50% de casos en els quals la mediació forgi un acord entre les parts, provocarà que puguin resoldre's anualment uns 150.000 assumptes i que, per tant, redueixi aproximadament un 10% de la càrrega de treball en l'àmbit civil. “Si s'aconsegueix, seria un èxit”, admet José Amérigo, secretari general tècnic de Justícia.

Així mateix, la inclusió del mediador en el sistema d'assistència jurídica gratuïta i la millora del funcionament del Registre de Mediadors i Institucions de Mediació que es preveu crear, generaran costos pressupostaris que es veuran compensats a mitjà termini per la reducció dels nivells de litigiosidad, i d'aquesta manera, els costos de l'Administració de Justícia.

L'Associació Espanyola de Mediació (Asemed) ha estimat que la sessió prèvia informativa dels mediadors tindrà un cost de 50 euros. El Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM) té fixada la tarifa mitjana d'una mediació en 363 euros. Encara que el cost final dependrà de si es factura per hores i de la quantia d'una reclamació econòmica, és evident que a més de l'estalvi de temps en el procés, el cost econòmic per al ciutadà serà considerablement inferior al d'un procés judicial, ja que en aquest últim cas és necessari comptar amb un advocat i un procurador. I en el cas de la mediació intrajudicial els costos ascendirien, ja que caldria costejar-se també un mediador.

Repte a nivell europeu

L'absència de cultura de la mediació no és sol cosa d'Espanya. En la resta de països del continent, només un 1% de la població recorre a aquest mètode de resolució de conflictes, segons un informe de la Parlament Europeu de 2017.

No obstant això, hi ha Estats que van obrint el camí. A Itàlia, el país cap al qual sembla mirar el Ministeri de Justícia en crear aquest avantprojecte, és obligatori passar per la mediació abans d'anar als tribunals, i és un dels països d'Europa juntament amb Regne Unit, Holanda i Alemanya on més assumptes es resolen per aquesta via, segons va explicar Amérigo citant un informe de la Comissió Europea de 2014. Per part seva, a Hongria i Croàcia és obligatori que els ciutadans acudeixin a la mediació en casos de Dret de família.

Quant als incentius per a fer més efectiva la mesura, segons un informe de 2016 de la Comissió Europea, a Eslovàquia es reemborsen un 30%, un 50% o un 90% de taxes judicials, segons la fase del procés en què s'aconsegueixi un acord amb mediació. I Hongria va més enllà: se sanciona a les parts que, després de celebrar un acord de mediació, acudeixin també als tribunals.

Font: cincodias.es