El Tribunal Suprem estableix que l'assistència jurídica gratuïta no està sotmesa a la llei de Defensa de la Competència

La Sala contenciosa administrativa dicta dues sentències on estableix que el servei d'assistència jurídica gratuïta que presten els advocats del torn d'ofici no està sotmès a les normes de la competència

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha dictat dues sentències en les quals estableix que el servei d'assistència jurídica gratuïta que presten els advocats del torn d'ofici, l'organització del qual competeix als Col·legis d'Advocats, no està sotmès a les normes de la competència.

En una sentència, el tribunal desestima el recurs de cassació interposat per l'Administració de l'Estat i confirma la fallada de l'Audiència Nacional que va anul·lar una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència en la qual s'imposava al Consell General de l'Advocacia una multa de 59.983 euros per una infracció de l'article 1 de la Llei 15/2007 de Defensa de la Competència comesa en la gestió del servei d'assistència jurídica gratuïta. En l'altra sentència, confirma l'anul·lació d'una sanció de 30.000 euros al Col·legi d'Advocats de Guadalajara també per conductes anticompetitives.

La Sala destaca que aquest servei el presten lletrats específicament formats per a assistir als qui se'ls reconeix el dret a la justícia gratuïta; i que en el marc de la relació professional entaulada, el beneficiari del torn d'ofici no té possibilitat de designar al seu lletrat ni de fixar o pacta la seva remuneració, que és sufragada per l'Estat. Afegeix que la naturalesa jurídica de l'activitat de l'assistència jurídica gratuïta és de servei públic de caràcter prestacional.

En aquest context, el tribunal indica que en aquest cas “no ens trobem davant l'existència d'un mercat en el qual entrin en joc les regles de la lliure competència, que constitueix el pressupost objectiu per a poder aplicar la prohibició continguda en l'article 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, referida a aquelles conductes que impedeixin, restringeixin o falsegin la competència”.

Després d'analitzar la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, la Sala conclou que els acords, decisions o recomanacions col·lectives o pràctiques dels Col·legis d'Advocats, o, com en aquest cas, del Consell General de l'Advocacia Espanyola, “són susceptibles de vulnerar les regles de la lliure competència quan incideixen en la regulació de l'exercici professional dels advocats que correspon a l'actuació en el mercat de lliure prestació de serveis de defensa i assessoria jurídica, quan es refereix a l'oferta de serveis professionals prestats i a les condicions de remuneració d'aquests. No obstant això, quan es tracta dels serveis professionals prestats per advocats del torn d'ofici, a l'empara de la Llei 1/1996, de 13 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, no resulten aplicables les normes comunitàries o nacionals de competència”.

La sentència explica que en el marc regulador de la prestació dels serveis d'assistència jurídica gratuïta pels advocats no concorren les notes determinants de l'aplicació del principi de lliure competència, que se sustenta en la idea de base econòmica que el mercat es regeix per la llei de l'oferta i de la demanda, havent d'estar obert a la iniciativa empresarial, amb l'objectiu que es produeixi un funcionament equilibrat d'aquest, en benefici dels consumidors.

No obstant això, “en l'àmbit estricte al qual ens venim referint -prestació dels serveis d'assistència jurídica gratuïta- els advocats no competeixen entre si, no existeix llibertat de contractació dels serveis professionals de l'advocat, ni llibertat per a fixar els honoraris, ni hi ha pròpiament retribució que hagi de satisfer el client, en correspondre a l'Estat l'obligació jurídica de compensar adequadament el treball realitzat al servei de l'Administració de Justícia”.

La Sala no comparteix la tesi de l'Advocat de l'Estat quan afirma que l'organització i regulació del servei de justícia gratuïta és una activitat econòmica desenvolupada per advocats en un mercat constituït pels serveis professionals dels advocats privats i els advocats inscrits al torn d'ofici.

Finalment, adverteix que la conclusió que aconsegueix sobre la inaplicabilidad de la Llei de Defensa de la Competència a l'àmbit estricte de la regulació corporativa del servei d'assistència jurídica gratuïta “no implica que els acords dels Col·legis d'Advocats adoptats respecte de l'ordenació del servei d'assistència jurídica gratuïta estiguin exempts del control de juridicidad que correspon als Tribunals del Contenciós-Administratiu, de conformitat amb el que es disposa en l'article 106 de la Constitució; que inclou, si escau, examinar si les mesures adoptades per a garantir la regularitat i qualitat en la prestació del servei són adequades i idònies per a complir els objectius fixats en la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta i en les normes complementàries”.

La sentència inclou un vot particular del president de la Secció Tercera, Eduardo Espín, en el qual considera que el plantejament sense matisos de la sentència majoritària és equivocat i reflecteix una concepció de l'activitat de l'advocacia escassament compatible amb la jurisprudència de la Sala. Segons aquest magistrat, l'especial consideració de la prestació del servei de justícia gratuïta en honor d'una adequada tutela judicial efectiva a tots els ciutadans amb independència de la seva condició econòmica no suposa que la labor professional dels advocats del torn d'ofici hagi de quedar al marge de la seva consideració com una activitat de contingut econòmic.

Aquest magistrat entén que el rígid plantejament de la sentència majoritària ha impedit respondre a determinades al·legacions que encara que no conduïssin a l'estimació dels recursos sí que s'haurien d'haver atès en les sentències dictades. Per exemple, la major abundància de lletrats en el torn de qualsevol col·legi, explica aquest magistrat, si bé per si mateix no suposa crear un mercat competitiu pròpiament tal entre els lletrats que l'integrin “molt bé pogués entendre's que redundaria en una major oferta de professionals i un millor servei de justícia gratuïta. Tals al·legacions haurien tingut cabuda en l'enfocament propugnat en aquest vot particular, sense que això impliqui que haguessin estat estimades”.

FONT: CGPE