La pràctica judicial resol les qüestions més conflictives a l'hora d'executar aquest crèdit.
Un dels pronunciaments més importants en un procés civil és el de la imposició de costes, o, dit d'una altra manera, la decisió judicial que assenyala la part que, per haver perdut la raó, ha de fer-se càrrec del pagament de les despeses associades a aquest.La llei estableix que les costes del procés les abona la part que perd la raó, per aquest motiu se sol parlar de condemna en costes.
Existeixen diverses situacions que, en la pràctica, dificulten a la part vencedora poder realitzar aquest crèdit i recuperar així els seus diners. La Llei d'Enjudiciament Civil no estableix disposicions que solucions expressament qüestions com quin és el termini per a sol·licitar la taxació de les costes i fins quan es poden executar. Per a això, cal acudir a la pràctica judicial. Són els jutges els que han anat solucionant aquests conflictes a través de les seves resolucions.
María José Achón Bruñén, doctora en Dret Processal, examina de manera exhaustiva totes aquestes resolucions en una recent publicació en clau de consells pràctics per a executar amb èxit les costes processals impagades. Aquestes són algunes de les qüestions més polèmiques.
Termini de cinc anys
La jurisprudència aplica el termini de caducitat previst en l'article 518 de la Llei d'Enjudiciament Civil de cinc anys per a taxar (quantificar) i altres cinc per a executar la condemna en constes. Des que la resolució és ferma, la part afavorida disposa d'un termini de cinc anys per a sol·licitar la seva taxació, i una vegada que aquesta és definitiva, d'altres cinc anys per a sol·licitar la seva execució per via de constrenyiment. A més, a l'ésser un crèdit a favor de la part beneficiada, només ells estan legitimats, i no dels professionals que els representen o defensen,tal com estableix la sentència del Tribunal Suprem declara el Tribunal Suprem en la sentència 99/2011, de 18 de febrer.
Execució provisional
La reforma de les costes processals, a la vora del naufragi Els bancs no paguen les costes del judici per 'sòl' si el client va evitar la negociació
Existeix certa polèmica sobre si és possible executar provisionalment el crèdit dinerari que suposa la condemna en costes, és a dir, abans que existeixi una sentència ferma. Encara que els tribunals s'oposen a aquesta pràctica, els doctors en la matèria plantegen la seva possibilitat. Es donen suport per a això en la falta d'arguments de pes per a negar-la i en què la Llei d'Enjudiciament estableix escasses excepcions (entre les quals no es troben la condemna en costes processals) a la regla general d'execució provisional de les resolucions. En última instància, en tractar-se d'un pronunciament de caràcter dinerari, s'argumenta, sempre pot aplicar-se el que es preveu per a la revocació de condemnes al pagament d'una quantitat de diners (article 533 Llei d'Enjudiciament Civil). Bastaria amb que l'executant retornés les quantitats percebudes i, si escau, indemnitzés a la part contrària pels danys i perjudicis ocasionats.
Compensació de crèdits
Es pot rebutjar l'execució de la condemna en costes sobre la base de l'existència d'un altre crèdit que el compensi? La Llei no ho preveu expressament i part de la jurisprudència menor es mostra contrària, però existeixen arguments per a considerar que, en determinats casos, és possible oposar-se a l'execució d'aquest títol processal si el crèdit que pogués compensar-se està vençut i és líquid.
Beneficiari de justícia gratuïta
La llei preveu l'exempció del pagament de costes a favor dels beneficiaris de justícia gratuïta, per la qual cosa no haurà d'assumir la condemna tret que la seva situació econòmica millori en els tres anys següents a la finalització del procés. Encara que si escau la seva taxació, només estarà obligat a pagar les despeses causades pel seu defensa i la part contrària si durant aquest termini "ve a millor fortuna".
Fins a l'última modificació de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta existien dubtes sobre si era possible acudir al jutge per a al·legar que el condemnat havia millorat la seva posició econòmica i exigir el pagament de les costes. Actualment la llei estableix que és la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta la competent per a declarar que el beneficiari ha vingut a millor fortuna.
La Procura participarà en el DATAfórum: l'esdeveniment que analitza els avanços tecnològics en l'Administració de Justícia
07 NOV 2024El gran fòrum anual del sector de la Justícia se celebrarà en el Paranimf PTS de la ...
Ricardo Garrido, nou president del Consell General de Procuradors d'Espanya
28 OCT 2024Madrid, 25 d'octubre del 2024. Ricardo Garrido, exdecano del Col·legi de Procuradors d'Orense, s'ha ...
Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat
23 ABR 2024La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...
Palma 29 DE MARZO 2022 El día 31 de marzo de 2022 a las 19,30 horas se llevará a cabo el acto de ...
“Ya me conocen, saben de dónde vengo. Quiero decirles que estoy aquí para ustedes”. ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Todos los derechos reservados a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
