El magistrat Celso Rodríguez jura avui el seu càrrec com a president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). El solemne acte tindrà lloc a les 13 hores, en el saló d'actes del TSJM, presidit pel president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes.

Tenen prevista la seva assistència el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i altres magistrats d'aquest òrgan judicial; el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i la de Defensa, Margarita Robles; la fiscal general de l'Estat, María José Segarra Crespo; el president de la Comunitat Autònoma de Madrid, Ángel Garrido, i la presidenta de l'Assemblea regional, Paloma Adrados.

També assistiran vocals del Consell General del Poder Judicial, la Sala de Govern del Tribunal Suprem, presidents de Tribunals Superiors de Justícia de les diferents comunitats; el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro; magistrats del Tribunal Suprem, Audiència Nacional, del propi TSJM i de l'Audiència Provincial de Madrid, representants dels Col·legis Professionals, i diversos responsables de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, així com companys, familiars i amics.

Aquest mateix dilluns prendrà possessió.


Celso Rodríguez Padrón (Ribavia, Orense, 1962) és portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Fins al moment servia en la jurisdicció penal com a magistrat de la Secció 23 de l'Audiència Provincial de Madrid.

El Consell General del Poder Judicial el va nomenar nou president del TSJM el passat 31 de gener, amb el suport de 14 dels 21 membres del Ple, entre ells el de Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Tribunal Suprem.

La plaça va quedar vacant rere renúncia de l'anterior president, Francisco Javier Vieira Morante, qui ha passat a exercir un nou lloc judicial, en la Sala penal de l'Audiència Nacional, en substitució d'Antonio Díaz Delgado, que s'ha jubilat.

Celso Rodríguez, amb número d'escalafó 952, va començar el seu servei en la carrera judicial al novembre de 1988, en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Madrid de Valverde del Camí (Huelva).

Va ascendir a magistrat en 1990, sent destinat al Jutjat de Primera Instància Número 35 de Barcelona (maig de 1990 a setembre de 1991), des d'on es va traslladar al setembre de 1991 al Jutjat d'Instrucció Número 4 de Vigo (setembre de 1991 a gener de 1995).

De gener de 1995 a setembre de 1998, Rodríguez Padrón va ser Lletrat al servei del Consell General del Poder Judicial, en la Secció de Selecció de l'Escola Judicial.

Al maig de 1997 es va reincorporar al servei actiu en la carrera judicial, passant a ocupar plaça en el Jutjat d'Instrucció Número 4 de Sevilla, on va estar fins a juny de 1999.

El 2 de juny de 1999, el Ple del Consell General del Poder Judicial li va nomenar Secretari General del CGPJ, càrrec en el qual va romandre fins a desembre de 2013.

Des d'aquesta data, Celso Rodríguez Padrón ha estat magistrat de l'Audiència Provincial de Madrid, on ha estat des de gener de 2014 fins a l'actualitat.

Celso Rodríguez ha estat representant del Poder Judicial espanyol en nombroses trobades internacionals (Trobada Iberoamericana de Consells de la Judicatura, Assemblea General de la Xarxa Europa de Consells del Poder Judicial…) i en condició d'expert ha participat en programes internacionals de suport i enfortiment de diferents poders judicials d'Europa i Iberoamèrica (Bulgària, Albània, Centreamèrica…)

Ha estat professor contractat de l'assignatura Pràctica Processal en la Universitat Europea de Madrid i professor en els cursos de pràctica jurídica (Practicum) de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat Sant Pau-CEU.

Ha pronunciat més de 50 conferències i ha col·laborat en una trentena de publicacions jurídiques.

A més, és autor del llibre “La conformació del Poder Judicial”, de l'editorial DIJUSA, la sinopsi de la qual recull el següent:

“L'organització política de la Justícia ha recorregut un llarg camí gairebé sempre orientat a una meta, que no és una altra que la seva independència. En aquesta frase es resumeixen els pilars sobre els quals l'autor construeix en la present obra la seva panoràmica del Poder Judicial. Partint de l'anàlisi de les diferents concepcions que podem trobar d'aquest Poder de l'Estat, el llibre ens condueix per l'evolució històrica espanyola, per a arribar a una anàlisi actualitzada de l'organització i ambivalentemente el terme “jurisdicció”. L'últim capítol es dedica a precisar en diferents àmbits la diferència que pot existir entre aquest terme i el veritable Poder Judicial. Amb tot això, l'autor ens ofereix una visió global, puntualment documentada, d'un Poder imprescindible en l'Estat modern. I s'adverteix en tots els seus comentaris la presència constant d'una reivindicació molt ferma: la del respecte a la seva independència“.


‘A ESPANYA NO EXISTEIX UN PROBLEMA D'INDEPENDÈNCIA JUDICIAL’

Entre les últimes declaracions públiques de Celso Rodríguez destaca, per exemple, l'haver dit que “cap jutge es deixa intimidar” per actes com els que està sofrint el magistrat del Tribunal SupremoPablo Llarena, instructor del ‘cas procés’ a les mans de separatistes.

Posa l'accent que a Espanya “no existeix un problema d'independència judicial”.

“Tots els integrants del Poder Judicial obeïm en exclusiva a l'imperi de la Llei i devem la nostra funció a l'aplicació judicial del dret, sense estar sotmesos a cap mena de pressió o ingerència espúria de cap grup econòmic, social o polític“, sentència.

Així ho va manifestar, per exemple, el passat 21 de novembre en una roda de premsa a Santander amb motiu de la seva participació en el cicle del CEMIDE en el qual va pronunciar la conferència ‘La situació de la Justícia a Espanya’.

En ella també va dir que considera que la crítica social a algunes resolucions judicials es deu al fet que “la Justícia és una gran desconeguda”, encara que creu que el conjunt de la carrera judicial opina que aquesta crítica és “legítima i saludable” en un Estat de Dret.

Però ha assenyalat que aquesta crítica hauria de sustentar-se en un “major coneixement de la Justícia” per part dels ciutadans perquè, ha reivindicat, a Espanya hi ha 5.500 jutges i magistrats, amb un ràtio per habitant inferior a la mitjana europea, i que, no obstant això, suporten unes càrregues de treball “excessives”.

Encara així, ha manifestat que en 2017 els jutges i magistrats espanyols van resoldre uns 6 milions de causes i ho van fer amb “uns mitjans que no es corresponen amb una societat del segle XXI”, la qual cosa provoca “la lentitud” en algunes resolucions que la pròpia magistratura “lamenta” perquè creu que “una Justícia tardana no és Justícia”.

Font: CONFILEGAL