El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Confederal d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea en el Congrés dels Diputats.
El recurs, feia referència a la Llei 5/2018, d'11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, en relació amb l'ocupació d'habitatges il·legals.
Els recurrents consideraven que la llei impugnada vulnerava, entre altres, el dret a la inviolabilitat del domicili i a gaudir d'un habitatge digne i adequat perquè feien possible executar un desallotjament forçós de l'habitatge sense alternativa habitacional i sense permetre als òrgans judicials valorar les concretes circumstàncies concurrents en cada cas.
“Procedir al desallotjament dels ocupants no constitueix una violació del dret a la inviolabilitat del domicili”
La sentència, de la qual ha estat ponent el Magistrat Andrés Ollero, assenyala que “la decisió judicial de conducta al desallotjament dels ocupants que pot adoptar-se en el procés sumari per a la recuperació de la possessió de l'habitatge instituït per la Llei 5/2018 no constitueix una violació del dret a la inviolabilitat del domicili garantit”.
“El jutge és l'autoritat competent per a ordenar i reconduir situacions contràries a la norma substantiva i la seva adequació a ella, sense que puguin oposar-se-li circumstàncies de fet encaminades a fer possible la permanència i consolidació d'una situació il·lícita, com és l'ocupació il·legal d'un habitatge”.
El Tribunal explica que el dret a l'elecció de residència no és un dret absolut que habiliti a ocupar qualsevol habitatge o espai sinó que té límits i ha d'exercir-se dins del respecte a la llei, ja que “per a habitar lícitament en un habitatge és necessari gaudir d'algun dret que habiliti al subjecte per a la realització de tal ús del bé en el qual pretén establir-se”.
D'altra banda, l'ordre judicial de desallotjament dels ocupants de l'habitatge no exclou de cap manera que els poders públics hagin d'atendre les situacions d'exclusió residencial que poguessin produir-se, en particular, quan afectin persones especialment vulnerables.
La sentència afegeix que, “la resolució judicial que ordeni el desallotjament dels ocupants il·legals de l'habitatge s'ha de comunicar per l'òrgan judicial als serveis públics competents en matèria de política social”.
Continua dient que “perquè en el termini de set dies puguin adoptar les mesures de protecció que fossin procedents, amb vista a la situació de vulnerabilitat en què poguessin quedar els afectats pel llançament, sempre que aquests haguessin manifestat el seu consentiment”.
No es vulnera el dret a un habitatge digne
Tampoc es vulnera el dret a un habitatge digne i adequat segons el TC,en la mesura en què aquest precepte “no garanteix un dret fonamental sinó que enuncia un principi rector de la política social i econòmica”.
El Tribunal recorda que “la prohibició de desallotjaments forçosos a la qual es refereixen els instruments de Nacions Unides, citats pels recurrents, no s'aplica als desallotjaments efectuats legalment i de manera compatible amb les normes internacionals de drets humans, en particular les referides al dret a un procés amb les degudes garanties”.
La sentència conclou afirmant que la Llei 5/2018, àdhuc sent una norma processal, no és aliena a la preocupació del legislador per fer front a les situacions d'especial vulnerabilitat social que puguin produir-se com a conseqüència del desallotjament d'habitatges judicialment decretat.
“El legislador disposa d'un ampli marge d'apreciació per a adoptar disposicions en matèria social i econòmica”
El vot concurrent, formulat per la Magistrada María Luisa Balaguer, part de la consideració que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors han d'informar la legislació positiva, i, per tant, condicionen la llibertat del legislador; com han d'informar també la pràctica judicial, en la qual no pot deixar d'incloure's la jurisdicció constitucional.
El paràmetre de control per al Tribunal Constitucional és la Constitució, i, per tant, també l'art. 47 CE, i des d'aquesta posició, des de la perspectiva de la garantia de plena eficàcia de la totalitat del text constitucional.
La Procura participarà en el DATAfórum: l'esdeveniment que analitza els avanços tecnològics en l'Administració de Justícia
07 NOV 2024El gran fòrum anual del sector de la Justícia se celebrarà en el Paranimf PTS de la ...
Ricardo Garrido, nou president del Consell General de Procuradors d'Espanya
28 OCT 2024Madrid, 25 d'octubre del 2024. Ricardo Garrido, exdecano del Col·legi de Procuradors d'Orense, s'ha ...
Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat
23 ABR 2024La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...
El director general de Transformació Digital de l'Administració de Justícia, Aitor Cubo, ...
Palma 29 DE MARÇ 2022El dia 31 de març de 2022 a les 19,30 hores es durà a terme ...
“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb ...
Palma 23 D’ABRIL 2019 La seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
