Informe d'Unió Professional amb l'objectiu de buscar vies per a fer efectiva la col·legiació d'ofici davant l'exercici irregular, així com les eines per a evitar l'intrusisme professional

En la sentència dictada pel Tribunal Suprem (STS 2791/2018) el dia 16 de juliol de 2018 sobre col·legiació d'ofici, aquesta és presentada, per primera vegada, com un mecanisme útil als col·legis professionals per a controlar l'exercici irregular; és a dir, vigilar l'exercici d'un professional sense estar col·legiat quan l'exigeix una llei estatal, i tutelar així les funcions públiques que la llei atribueix a aquestes corporacions de dret públic, recollides singularment en l'article 5 de la Llei de Col·legis Professionals. 

En el marc del seminari intern celebrat el novembre passat, Gonzalo Múzquiz, Secretari Tècnic d'Unió Professional, va contextualitzar el marc en el qual se celebrava aquest seminari i els fets que havien motivat l'organització d'aquest, a l'ésser les últimes novetats jurídiques de gran transcendència per al funcionament de les corporacions de dret públic.  Es va referir de manera especial a les següents:

 
•La Proposició de Llei de modificació de la Llei 6/1997, de 4 de desembre de la Comunitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista, Compromís-Podem i Ciutadans, el 2 de juliol amb l'objectiu de realitzar una modificació normativa autonòmica que atallés una situació no desitjable fora del control dels col·legis professionals com és que una persona amb sanció ferma de no exercici de la professió col·legiada exerceixi, o que una persona exerceixi la professió sense complir amb el requisit de col·legiació, quan la normativa l'exigeixi.
•El pronunciament del STS 2791/2018, el 16 de juliol respecte de la col·legiació d'ofici.
•La nova i més recent sentència dictada pel Tribunal Constitucional, 82/2018, de 16 de juliol, publicada el mes d'agost, sumant dotze sentències en relació amb l'exempció de col·legiació d'empleat públics, quant a un precepte de la Llei de col·legis professionals de Cantàbria.

Dolores Martín, responsable del Departament d'Estudis d'Unió Professional, va realitzar un repàs, exposant els continguts recollits en l'informe `Col·legiació, col·legiació d'ofici i intrusisme professional´. Es va fer especial referència pel que fa a la diferència existent entre l'exercici irregular, entès com l'exercici de la professió quan s'està en possessió del títol oficial, però no s'està col·legiat quan així ho estableix la llei, enfront del concepte d'intrusisme professional regulat per l'article 403 del Codi Penal, definint-lo com l'exercici d'activitats pròpies d'una professió sense disposar del títol oficial requerit per a això.

També es va posar l'accent en les referències més significatives de la sentència del Suprem, recordant l'haver de tutela de l'interès general per part dels col·legis professionals davant els serveis prestats pels professionals, per la qual cosa aquest -col·legi professional- «pot i ha d'exigir el seu compliment -col·legiació- en virtut de les funcions que a aquest efecte li atribueix l'ordenament jurídic», i és que «pertany a l'àmbit de la voluntat de l'interessat la decisió sobre l'exercici de la professió de col·legiació obligatòria, i fins i tot continuar en l'exercici d'aquesta, però queda fora de la seva facultat de decisió l'exercici de la professió sense la corresponent col·legiació, atès que és una obligació imposada legalment, el compliment de la qual queda sota la tutela del corresponent col·legi professional».

Així mateix, es va apuntar l'última sentència del Tribunal Constitucional publicada a l'agost, en relació a l'exempció de col·legiació d'empleats públics, posant de manifest una vegada més, que és la llei estatal la que delimitarà i definirà les obligacions de col·legiació, sent qualsevol pronunciament en la normativa autonòmica sobre aquest tema, una invasió i extralimitació de les seves competències. Si bé la tendència pràctica, sembla fer cas omís a la doctrina consolidada, per la qual cosa el posicionament d'Unió Professional sobre aquest tema, pretén ser clar i evitar tota ambigüitat que de l'una o l'altra manera acaba minant l'essència col·legial.

PROTECCIÓ DE DADES

En la part dedicada a la delimitació d'unes bases per a l'establiment d'un procediment d'obertura d'expedient de col·legiació d'ofici, es va obrir un espai per al debat i la reflexió, en el qual es va convidar a la participació als assistents, i molt singularment, a Julián Prieto, Subdirector General del Registre General de Protecció de Dades, a qui se li van plantejar diverses qüestions quant als límits en matèria de protecció de dades pel que fa a l'obtenció i tractament de les dades dels professionals, a fi d'una potencial col·legiació d'ofici.

Si bé sembla clar que la base de legitimació dels col·legis professionals com a corporacions de dret públic per a tractar determinades dades personals sense consentiment, s'enquadra en l'article 6.e) RGPD, compliment d'una missió en interès públic, van sorgir dubtes i inquietuds al llarg de la sessió que, com es va acordar, serien completades pròximament.

Es van plantejar qüestions rellevants durant la sessió de cort més pràctica, tals com els mecanismes per a, una vegada col·legiat d'ofici, exigir el pagament de la quota, el procediment a seguir al llarg del mateix, o la incongruència que alguns estatuts contemplessin la pèrdua de condició de col·legiat davant la falta de pagament reiterada d'una quota, no havent-se de privar a un professional de l'exercici mitjançant l'expulsió del col·legi, si bé, haguessin de preveure's sancions específiques per al supòsit dels qui havent estat col·legiats, insisteixen de manera repetida en l'incompliment de les obligacions col·legials.

Va finalitzar la sessió amb el compromís de continuar treballant en les qüestions que s'havien plantejat al llarg d'aquesta, i el propòsit de continuar avançant en aquestes matèries que tant interès tenen per al conjunt de les professions col·legiades a Espanya.

Font: Unió professional