La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem examina en aquests dies un recurs contenciós administratiu que qüestiona la legalitat del Reial decret 434/2024, pel qual es va aprovar el nou aranzel de drets dels procuradors.

Aquest Reial decret va eliminar els aranzels mínims, permetent que els procuradors i els seus clients negociïn lliurement els seus honoraris, i va establir el límit de 75.000 euros per als aranzels màxims.

No hem d'oblidar que el Reial decret 307/2022, de 3 de maig –anterior i sobre la mateixa matèria–, ja va ser anul·lat per la Sala Tercera del Tribunal Suprem en sentència 1928/2024, de data 9 d'abril de 2024.

Va entrar en vigor el 2 de maig de l'any passat i ha estat recorregut davant la Sala contenciosa administrativa per 34 dels 67 Col·legis de Procuradors i per un grup de procuradors, de manera individual.

És precisament aquest últim grup de professionals de la procura els que han obert aquest front posant el focus en una possible falsedat documental que podria comprometre la validesa de l'expedient administratiu remès pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

I centren la seva impugnació en la Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu (MAIN), un document imprescindible per a aprovar qualsevol norma amb rang reglamentari,

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem examina en aquests dies un recurs contenciós administratiu que qüestiona la legalitat del Reial decret 434/2024, pel qual es va aprovar el nou aranzel de drets dels procuradors.

Aquest Reial decret va eliminar els aranzels mínims, permetent que els procuradors i els seus clients negociïn lliurement els seus honoraris, i va establir el límit de 75.000 euros per als aranzels màxims.

No hem d'oblidar que el Reial decret 307/2022, de 3 de maig –anterior i sobre la mateixa matèria–, ja va ser anul·lat per la Sala Tercera del Tribunal Suprem en sentència 1928/2024, de data 9 d'abril de 2024.

Va entrar en vigor el 2 de maig de l'any passat i ha estat recorregut davant la Sala contenciosa administrativa per 34 dels 67 Col·legis de Procuradors i per un grup de procuradors, de manera individual.

És precisament aquest últim grup de professionals de la procura els que han obert aquest front posant el focus en una possible falsedat documental que podria comprometre la validesa de l'expedient administratiu remès pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

I centren la seva impugnació en la Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu (MAIN), un document imprescindible per a aprovar qualsevol norma amb rang reglamentari,

UNA MAIN BAIX SOSPITA
Segons els recurrents, aquesta memòria no sols va ser elaborada amb posterioritat a l'aprovació del Reial decret pel Consell de Ministres de 30 d'abril de 2024 sinó que les metadades del document revelen una data real de creació del 8 de juliol de 2024, dos mesos després del Consell.

La sospita s'agreuja amb el fet que l'autor de la MAIN figura com Jacobo Fernández, un alt càrrec que ja no formava part del Ministeri de Justícia en aquesta data.

A més, no existeix constància que aquesta nova MAIN passés prèviament per la Comissió General de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris, tràmit preceptiu abans d'elevar un Reial decret al Consell de Ministres.

“El document es podria haver elaborat ex profeso per al procediment judicial, amb una data falsificada”, denuncien fonts d'aquest grup de procuradors, que adverteixen que podria tractar-se d'una “falsedat ideològica en document públic”.

El Consell d'Estat ja havia advertit en el seu dictamen, datat el 29 de febrer i remès al Govern l'1 de març de 2024, l'existència de “defectes essencials” en la MAIN inicialment presentada (hi ha 2 MAIN més i la que es va remetre al Consell d'Estat va ser la de 10 d'octubre de 2023) entre ells l'absència d'un estudi econòmic rigorós, exigit per llei per a tota norma que afecti una professió regulada.

No obstant això, el Ministeri va aprovar el Reial decret sense esmenar aquestes deficiències, argumenten, ni remetre una nova versió a l'òrgan consultiu, com exigeix el procediment legal.

EL SUPREM EXIGEIX EXPLICACIONS
Davant aquests dubtes, el Tribunal Suprem va requerir fins a quatre ocasions al Ministeri que aportés l'expedient administratiu conforme a la normativa vigent, amb les metadades, signatures electròniques i codis segurs de verificació exigits per l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI).

Al desembre, l'Alt Tribunal va ordenar formalment que s'esmenés la remissió defectuosa de l'expedient.

En la seva resposta al Suprem, el Ministeri, reconeix que l'expedient va ser inicialment enviat en un arxiu .zip i sense complir els requisits tècnics de l'expedient electrònic ENI.

Per això, el Ministeri ha informat que ha procedit a remetre novament l'expedient, aquesta vegada estructurat correctament, amb metadades i signatures digitals conforme a les Normes Tècniques d'Interoperabilitat.

Respecte a la MAIN qüestionada, el Ministeri sosté que ja va ser remesa al juliol i que es tracta del mateix document publicat en el Portal de Transparència, indicant que la seva data de creació i modificació és efectivament el 29 d'abril de 2024.

Afegeix a més una certificació del Secretari General Tècnic del Ministeri, acreditant que aquest va ser el document elevat al Consell de Ministres.

UN DOCUMENT MANIPULAT O UN ERROR?
Els procuradors recurrents, no obstant això, continuen mantenint que aquest document suposadament per a respondre als requeriments judicials, i consideren que podria haver-se incorregut en una suposada falsedat en document públic.

La gravetat de l'acusació ha encès les alarmes en l'àmbit jurídic i polític, ja que implicaria que el Ministeri podria haver aportat deliberadament un document fals davant el Tribunal Suprem, la qual cosa podria derivar en responsabilitats penals si es demostra la seva veracitat.

Més enllà de les qüestions formals, el fons del recurs també posa en dubte la solvència de l'anàlisi econòmica que sustenta el nou aranzel.

Segons consta en l'informe del Consell d'Estat, el Ministeri no hauria justificat adequadament els criteris utilitzats per a fixar les noves quanties, ignorant indicadors com l'IPC o l'evolució del salari mínim, i utilitzant com a referència una pujada del 35% aplicada anys enrere al barem de justícia gratuïta.

“No té sentit comparar la retribució en torn d'ofici amb l'activitat professional en règim de lliure competència. El propi Consell d'Estat ho adverteix, i assenyala que s'han ignorat altres indicadors més raonables com l'IPC o l'SMI”, argumenten els procuradors.

A més, els recurrents denuncien que els nous aranzels continuen sent “inacceptables” en termes econòmics.

I posen com a exemple que en un macroprocés s'estableix un topall màxim de 150 euros de retribució, xifra que contrasta amb els 1.000 euros abonats en el seu moment pel Ministeri en causes com la del 11-M.

Si el Suprem arribés a donar la raó als demandants, el Reial decret d'aranzels podria ser declarat nul de ple dret, la qual cosa suposaria una forta garrotada per al Ministeri.

Font: confilegal.com