La justícia encara la major reorganització de la seva planta judicial en dècades; els funcionaris posen el focus en un problema crònic: la falta de mitjans i de personal
Llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia
Els jutjats i tribunals espanyols viuen la seva particular metamorfosi. L'any que arrenca, la planta judicial del país viurà la seva major reorganització en els últims 70 anys. Advocats, procuradors, jutges, fiscals, graduats socials, lletrats de l'Administració de Justícia i funcionaris –i, per descomptat, els ciutadans– hauran d'acostumar-se al fet que els jutjats seran cosa del passat. Aquests òrgans unipersonals, en els quals la màxima autoritat és un jutge o un magistrat, ja no seran el primer graó per a sol·licitar ajuda a la justícia; seran substituïts per una nova figura, els tribunals d'instància, on guanyarà protagonisme la presa de decisions de manera col·legiada.
No és un mer canvi de terminologia; la reforma, més aviat, amaga una autèntica reformulació de la maquinària judicial. La reforma, de terminis ajustadísimos (el Govern espera culminar aquesta reorganització el 31 de desembre de 2025), cerca dos objectius: reduir la burocràcia i retallar el nombre de recursos judicials. El pla passa per unificar les seus, rebaixar el nombre d'oficines i que els tràmits siguin telemàtics per a evitar desplaçaments inútils. El primer pas, mastodòntic, passa per transformar 3.800 jutjats en 431 tribunals d'instància, unes finestretes públiques que funcionaran a mode d'oficines multiporta.
Els actors del sector legal admeten que la normativa recull novetats que remen en la bona direcció, però també detecten llacunes. CincoDías ha consultat a les principals associacions i consells professionals per a una primera valoració d'aquesta norma. L'opinió general és que la llei, encara que benintencionada, serà lletra morta sense línies de finançament. Existeixen seriosos dubtes sobre si l'altra mesura estrella, l'obligació de parlar amb un “tercer neutral” abans de trucar a les portes del jutjat, serà el camí per a reduir la litigiositat o, en canvi, engreixarà la paperassa.
Aquestes són les claus de volta de la reforma.
Tribunals d'instància
L'arribada dels tribunals d'instància és la gran novetat. La intenció d'aquesta nova figura és facilitar la mobilitat dels jutges entre les seccions d'un mateix tribunal (les seccions equivalen als actuals jutjats). Així, per exemple, no caldrà crear un jutjat de zero (una cosa costosa i lent) si la presidència del tribunal adverteix que una regió necessita jutges de reforç. Una altra meta és evitar versos solts, és a dir, jutges que emeten resolucions contradictòries sobre casos idèntics o semblances, la qual cosa congestiona els recursos cap a òrgans superiors; ara, la nova llei planeja reforçar la comunicació entre seccions d'un mateix tribunal per a unificar criteris. És un sistema similar al de països veïns, com França, Itàlia o Alemanya.
Serà una solució? Hi ha reaccions variades. María Jesús del Vaixell, jutgessa degana de Madrid i presidenta de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), creu que aquests nous tribunals poden ajudar a facilitar la provisió de jutges on existeixin colls d'ampolla, però avisa que la seva posada a punt és una “bastimentada que requereix d'una dotació pressupostària”, i cada comunitat autònoma i partit judicial té les seves particularitats. “Pretendre que el 31 de desembre els tribunals d'instància estiguin implantats en tot el territori nacional és un despropòsit”, rasa Del Vaixell, perquè, de moment, “no existeix cap previsió de quant costarà”.
Més conformitat
La Llei orgànica 1/2025, que recull aquesta macroreforma, també introdueix importants novetats processals. En l'ordre penal, per exemple, l'acusat tindrà dret declarar en últim lloc una vegada practicada la prova. A més, existiran nous tràmits per a facilitar la conformitat de l'acusat amb una audiència prèvia amb la víctima; en paral·lel, es posarà en marxa un nou pas d'audiència preliminar per a resoldre qüestions prèvies al judici, per exemple, la possible nul·litat de la prova practicada.
Els juristes, no obstant això, tornen a posar el focus en la seva gran por: d'on sortirà el personal necessari per a atendre aquestes tasques. Cristina Dexeus, presidenta de l'Associació de Fiscals, assenyala que aquests nous procediments poden fer col·lapsar uns òrgans “ja de per si mateix saturats”, perquè “no hi ha previsió d'una major dotació de jutges i fiscals per a assumir aquests nous tràmits”.
Violència contra la dona
A la fi de 2025, les seccions de violència contra la dona assumeixen noves competències, com els delictes contra la llibertat sexual, la tracta i l'assetjament, hagi existit o no relació de parella. Els titulars dels jutjats denuncien no tenir armes per a digerir el tsunami de treball que se'ls ve damunt. El Ministeri de Justícia, que comanda Félix Bolaños, va admetre fa uns dies que la sobrecàrrega de treball en aquest àmbit pot arribar a ser del 20%. Per a pal·liar aquest terratrèmol, el ministre ha anunciat un reial decret per a reorganitzar aquestes oficines sense que hi hagi sobreesforç per part dels jutges.
Gloria Poyatos, magistrada de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, recorda que Espanya encara no ha complert el seu compromís d'elaborar un pla de prevenció de riscos laborals que deixi clares les càrregues màximes de jutges i magistrats. “Treballem a preu fet, sense jornada laboral i sense tenir fixades càrregues màximes”, assegura. L'últim informe del Poder Judicial sobre l'estrès de la judicatura data de 2018, i segons el document, el 84% dels jutges sofreix estrès per sobrecàrrega laboral. En l'àmbit de la violència de gènere la situació és especialment delicada, subratlla Poyatos, qui adverteix que els òrgans desbordats són més proclius a rebutjar peticions quan estan al límit.
Oficines de justícia
Els lletrats de l'Administració de Justícia també dubten sobre com s'aixecarà tota la bastimentada laboral i estructural de les futures oficines de justícia, que seran, en síntesi, les unitats de suport administratiu als tribunals d'instància. “La reforma requereix una modernització tecnològica i organitzativa que no està recolzada pel finançament necessari. Les comunitats autònomes, responsables d'executar gran part de la llei, no compten amb els recursos per a fer-ho en el termini establert, especialment en grans ciutats com Madrid, Barcelona o Sevilla”, remarquen fonts del Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia.
Mediació
La nova normativa contempla una mesura d'or en matèria processal: per a alleujar la sobrecàrrega de treball en els jutjats i tribunals, la llei obliga les parts implicades en un assumpte a acudir als coneguts com a mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC). La idea és que les disputes es resolguin a través d'un procés de negociació –ja sigui amb la mediació, conciliació o el diàleg entre les parts– per a arribar a un acord sense la necessitat d'anar directament als tribunals.
Per a desinflar la conflictivitat judicial es deixa la solució de les cuitas en mans de les parts amb o sense l'ajuda d'una tercera persona neutral, com un mediador o un agent d'arbitratge. La novetat és que acudir a algun d'aquests mitjans serà obligatori per a interposar una demanda en la jurisdicció civil i mercantil, encara que no en tots els casos. Queden fora les baralles en matèria laboral, penal i concursal. Amb aquesta fórmula, l'Executiu pretén alleujar la sobrecàrrega d'alguns jutjats.
Els col·lectius jurídics aplaudeixen en termes generals la mesura. “Estem convençuts que la mediació no sols alleujarà la saturació dels tribunals, sinó que també oferirà solucions adaptades a les necessitats reals de les parts involucrades”, comenta Rafael Catalá, president del Centre Espanyol de Mediació, qui assegura que aquest sistema es convertirà “en una eina notable que passarà de ser la gran desconeguda a ser una realitat”.
Salvador González, president del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), també aplaudeix aquesta cultura de l'acord. “Valorem molt positivament que la reforma processal atorgui molta rellevància als MASC”, perquè és millor arribar al millor acord possible “per a eludir els eterns processos que solen acabar perjudicant a les dues parts”.
Des de la procura són més cautelosos. “Caldrà avaluar en els pròxims mesos si [la mesura] compleix amb el seu objectiu o si, per contra, es limita a retardar els litigis, transformant els intents d'acords fallits en demandes judicials”, apunta Javier Segura Zariquiey, degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i sotssecretari del Consell General de la Procura.
Per part seva, el col·lectiu de graduats socials, ordre on les mediacions ja són obligatòries, valora positivament aquest avanç. “Evitarà litigis innecessaris i promourà la resolució pacífica de conflictes”, ressenyen fonts del Consell General de Graduats Socials. Si bé, postil·len, és vital “que els professionals jurídics creguin decididament en els MASC”.
Punts forts i febles de la norma
Punts forts:
Menys burocràcia. La llei d'eficiència busca unificar les seus judicials i reduir el nombre d'oficines. El pla es complementa amb la celebració de judicis telemàtics que evitin el desplaçament dels ciutadans.
Dotació de jutges. Amb l'arribada dels tribunals d'instància, els jutges que conformen els jutjats unipersonals formaran part dels tribunals d'instància. Aquesta mesura facilita l'arribada de magistrats en els territoris on hi ha més litigis, amb la finalitat de repartir la càrrega de treball i evitar un altre col·lapse en la justícia.
Criteri similar. Els tribunals no emetran criteris dispars en els procediments similars. D'aquesta manera, els magistrats que componguin els diferents tribunals aniran a una a l'hora d'emetre sentències i es reduirà així el nombre de recursos en les resolucions de primera instància.
Punts febles:
Finançament. La falta de pressupost és la principal pedra en el camí de la norma. Per a fer front a aquesta macroreforma serà necessari comptar amb molt de pressupost per a invertir en infraestructura, tecnologia i recursos humans.
Terminis. Dins de tres mesos la normativa entrarà en vigor i els experts creuen que és un termini molt curt de temps per a dur a terme una reforma de la justícia d'aquest calat. “Aquest període tan breu planteja seriosos dubtes sobre la capacitat dels operadors jurídics i de les Administracions per a adaptar-se als canvis que la reforma exigeix”, reconeix Javier Segura Zariquiey, degà de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona i sotssecretari del Consell General de la Procura.
Tecnologia. La macroreforma ve acompanyada d'una dotació tecnològica, com la carpeta justícia o l'expedient judicial electrònic, per a facilitar l'accés dels ciutadans al servei públic de justícia. No obstant això, aquesta transformació digital s'està desenvolupant a dues velocitats. “Les competències del ministeri són molt més avançades que en les comunitats autònomes i els serveis que ofereixen no estan disponibles”, denúncia el Consell General dels Graduats Socials d'Espanya.
Font: cincodías
El Suprem declara nul el Reial decret que regulava l'accés a les professions d'advocat i procurador
14 GEN 2025El Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) s'ha apuntat un important punt amb la sentència del ...
La nova llei de justícia obliga les parts a negociar primer fora dels tribunals o seran sancionades
13 GEN 2025Només per als assumptes civils i mercantils, encara que siguin transfronterers Els subjectes que refusin ...
Bolaños ha destacat que el 2024 ha estat l'any de la major transformació de la justícia
02 GEN 2025●En el balanç de l'any, el ministre ha posat en valor els importants avanços en matèria de ...
El director general de Transformació Digital de l'Administració de Justícia, Aitor Cubo, ...
Palma 29 DE MARÇ 2022El dia 31 de març de 2022 a les 19,30 hores es durà a terme ...
“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb ...
Palma 23 D’ABRIL 2019 La seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2025 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.