El president del Consell General de Procuradors d'Espanya analitza per al Debat l'estat de la professió i els reptes de la Justícia al nostre país

Va néixer a l'Estrada (Pontevedra) el 12 d'abril de 1947. És llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en Ciències Empresarials per ICADE (Universitat Pontifícia de Cometes) i exerceix com a procurador des de l'any 1971. Des del 6 de maig de 1999 i fins al 27 de març de 2007 va ser Degà del Col·legi de Procuradors de Madrid. En 2001, va resultar elegit President del Consell General de Procuradors d'Espanya, càrrec per al qual ha estat reelegit fins a dues ocasions i que ostenta en l'actualitat.

–Quina és la salut general de la Procuradoría espanyola?
–És bona, però millorable. Hem passat èpoques dures, difícils, com tota la societat espanyola, començant l'any 2007, amb la crisi econòmica, els anys successius amb la covid i acabant amb la guerra d'Ucraïna de l'actualitat. Els procuradors no som aliens a res d'això i, a més, el nostre s'ha vist també complicat amb l'expedient que Espanya té obert a Europa en relació amb la Procura, a punt ja de tancar-se. El Govern ha complert amb els compromisos adquirits a Brussel·les i, certament, hem sortit millorats com a professió en algunes coses i perjudicats en unes altres.

–En quins han sortit millorats? En quins no?

–Hem sortit millorats quant a l'àrea competencial de la professió, on ha quedat netament definida la reserva d'activitat de la Procura i la incompatibilitat amb l'Advocacia. Perjudicats, fonamentalment, en l'aranzel actual. En aquests dies s'està tramitant un Reial decret que ve a complementar el que diu la llei que va sortir a l'octubre sobre aquesta qüestió i que implica una supressió dels mínims i que en tots els procediments, quan s'inicia un tràmit, sigui obligatòria, al començament, una fulla per encàrrec. En això últim estem d'acord però clar, la disminució, el no permetre que l'aranzel cobreixi un llindar... Esperem que el Govern ens faci un aranzel nou immediatament perquè des de 2003 no hem tingut revisió als nostres honoraris fixos. Encara aplicant l'IPC, hem perdut més d'un 40% en aquests anys.

–S'aprofita l'Administració del desconeixement que el ciutadà que recorre a la Justícia té de la seva labor?

–No sé si l'Administració s'aprofita. Aquesta és la gran assignatura pendent de la Procura, ser conegut socialment fora de l'àmbit de la Justícia on som molt valorats. El nivell de reconeixement a la meva professió és altíssim en el nostre sector. En la societat és menys valorat perquè no es coneix i això ocorre molt sovint en la Justícia. Qui ha acudit alguna vegada a ella té un millor concepte que el que no ha acudit mai.

–Per això els partits polítics en les seves propostes electorals de Govern abandonen la Justícia?
–La Justícia no dona vots però no ha d'oblidar-se que és un servei públic. Sense una Justícia eficaç, contundent i seriosa no hi ha Estat de Dret. I té unes lligadures enormes, importantíssimes amb l'economia. No hi ha cap inversor, ni estranger, ni nacional que s'atreveixi a invertir sense una certa seguretat jurídica, si no sap si podrà reclamar els seus deutes o si podrà acomiadar a un empleat o en quines condicions, si no sap com serà la regulació de l'ocupació en els pròxims anys...

–En termes econòmics, a Espanya, un dels aspectes més lents de la Justícia és la dificultat per a executar les sentències favorables. Quin paper podria jugar la Procura per a agilitar aquesta fase processal?
–En els procediments de la jurisdicció civil cal distingir: la fase declarativa, és a dir la tramitació del plet, fins que li donen a un la raó en una sentència; i, l'executiva, el compliment d'aquesta mateixa sentència. La primera funciona molt bé. Tenim una Justícia de qualitat i comparativament parlant, amb països del nostre entorn, de celeritat també. No obstant això, quan entrem en el segon capítol, aquí comencem a baixar a tota velocitat posats en el rànquing i, dels primers, passem als últims. No deixa de ser lamentable perquè la satisfacció processal arriba amb l'execució. A vostè no li serveix que un jutge digui que jo li dec cent mil euros. Vostè el que vol són els 100.000 euros.
Com això funciona tan malament a Espanya, els procuradors hem volgut posar el nostre petit gra de sorra i hem encarregat a l'empresa Sigma Dues un estudi de Dret Comparat on es demostra que Espanya és dels pitjors països del nostre entorn i surten a relluir fets dolorosos i lamentables, com per exemple, que hi ha aproximadament 10 mil milions d'euros paralitzats en procediments judicials. Deu mil milions d'euros en deutes reconeguts judicialment que no es poden cobrar. No queda més remei que corregir-ho. En els altres països on funciona bé l'execució hi ha uns professionals liberals que s'encarreguen de fer aquesta gestió. Nosaltres proposem que a Espanya s'adopti alguna cosa semblança al model estranger, amb nosaltres, sempre sota la vigilància del jutge i la direcció del lletrat de l'Administració de Justícia.

–Han presentat la proposta formal al Ministeri de Justícia?
–Tot això ho sap el Ministeri. És més, hi ha hagut dos esborranys de reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil que ens confiava l'execució: el primer en l'època d'Alberto Ruiz Gallardón com a ministre i, el segon, amb Rafael Catalá. No van veure la llum. Volem continuar convencent al Ministeri, i a l'opinió pública, que és necessària aquesta reforma legislativa.

–Com valora la relació amb la ministra Pilar Llop?
–La relació amb el Ministeri és bastant fluida. El que ocorre és que aquest ministeri de moment està atenent fonamentalment el desenvolupament legislatiu de les lleis que estaven ja programades per l'anterior ministre, Juan Carlos Campo. Està en molts fronts i aquest no està per la labor d'obrir-ho, però aquí estem.

–En general, com veu vostè en general el funcionament de la Justícia en el dia a dia?
–Sempre he distingit entre el que anomeno macrojustícia i el que seria la microjustícia. Això últim, el plet que es tramita en el jutjat és, en definitiva, la qual cosa li interessa al ciutadà, no és tan dolenta com la gent es creï. Té els seus defectes però excepte la ja comentada execució i algunes qüestions del procés penal, la Justícia és bastant bona.

–En termes «macro» com vostè diu, què opina sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial?
–Jo no crec, sincerament, que la Justícia estigui polititzada en línies generals. Pot haver-hi algun cas, com en totes les coses de la vida, però no crec que estigui polititzada. No obstant això, sí que té aparença de politització moltes vegades. I estic parlant, també, molt concretament en aquest sentit que mentre identifiquin les associacions judicials amb algun matís polític, això no té solució perquè els magistrats que estan associats neixen amb un pecat original, entre cometes, que és pertànyer a una associació que ja es decreta com de dretes, d'esquerra, de centre o del que sigui. I llavors la qüestió no és com es trien o qui els tria sinó qui són perquè és que jutges independents, normalment, al Consell van poquíssims perquè té la manera per a arribar és més dificultosa.

–Quina és la solució?
–Ho he dit moltes vegades i continuo insistint, per què les propostes no venen del món professional? En lloc de venir dels partits polítics que vingui del Consell General de l'Advocacia, de la Procura, dels fiscals, dels lletrats, de l'Administració de Justícia, dels advocats de l'Estat, etc, etc... Després cada candidat tindrà la seva manera de pensar com tothom i serà el que sigui però no ve marcat com a professional. Bé, doncs això que es pot fer i per al que no es necessita pràcticament gens de reforma, ningú ha volgut fer-ho.

–No creu que hi hagi, llavors, un intent d'ideologitzar amb determinades lleis per part del Poder Executiu i del Legislatiu?
–Bé, això és un altre capítol, el de les lleis, que ja no depèn de la Magistratura, ni del Consell General del Poder Judicial, ni la Justícia espanyola, sinó que depèn del Parlament. I aquí jo el que trobo a faltar com ocorre en alguns països, no en tots, és que en els partits polítics per a temes que són sensibles, de consciència, no permetin llibertat de vot en els temes que són de consciència com l'avortament, l'eutanàsia.

–I al revés, existeix una judicialización de la política?
–Segurament. Però és que això no ho han buscat els jutges. Els polítics, com no són capaços de resoldre les seves diferències, perquè acudeixen a la Justícia. La Constitució existeix i la prova és que gràcies a això es manté les institucions i hi ha democràcia a Espanya. Si no fos per això, el Poder Executiu acabaria amb tot. Ha d'haver-hi un Poder legislatiu i un judicial fort per a parar a l'Executiu, que no s'emporti tot per davant. Quan s'ho emporta tot per davant això es converteix en una dictadura.

–Quin és el problema perquè a Espanya la Fiscalia que està designada pel Govern, com en altres països, estigui al seu servei?
–Això té una doble component: el sistema i les persones. A Espanya hem tingut fiscals generals de diferents Governs, de tots els colors, uns millors que uns altres... però la Fiscalia té una estructura orgànica molt semblant a la de l'Exèrcit, cosa que no ocorre amb els jutges. Són independents els fiscals? Relativament. Tenen l'obligació d'obeir. El sistema d'elecció dels fiscals de Sala del Suprem, per exemple, no és exactament igual que el sistema d'elecció dels magistrats del Suprem sinó que les facultats del Fiscal General de l'Estat són molt majors.

–Es pledeja molt a Espanya?
–Perquè jo crec que va haver-hi un boom amb l'adveniment de la democràcia però que s'ha anat moderant bastant. Després de la pandèmia, en unes certes jurisdiccions sembla que sí que pot haver-hi una certa explosió ara, sobretot en la social i en la mercantil. Però el civil guanya per golejada. Els problemes de la gent són civils perquè ha de separar-se o divorciar-se, un problema amb una herència, un deute o un crèdit amb un banc, un inquilí que no els paga... Són les coses de la vida diària.

–I què em diu de l'arbitratge? Falta cultura de la mediació a Espanya?
–Jo alguna vegada a un client li he dit que «això podríem arreglar-ho amb una mediació o amb un arbitratge» i la contestació ha estat un «no, no, el meu que ho digui un jutge». La gent valora als jutges. Ara tenim pendent una llei que ja s'està tramitant que és la Llei d'Eficiència Processal, on a la mediació se li dona un paper molt protagonista. No sé jo si això funcionarà en la pràctica o no però, per descomptat, intent s'està veient.

–I en matèria d'igualtat, com està la Procura?
–La procura és una professió notòriament femenina. Estem, aproximadament, en un 70% de dones enfront d'un 30% d'homes. Si anem a la gent més jove, segurament fins i tot en major proporció perquè els que som més veterans érem majoria d'homes. Tenim una comissió d'Igualtat al qual m'he referit abans, presidida per una degana, que són el 50% dels 67 col·legis de procuradors d'Espanya. En el Comitè Executiu som tres dones i tres homes.

–Com és possible, llavors, que es digui insistentment al ciutadà que la Justícia espanyola és masclista?
–Jo crec que això es diu des de determinats àmbits. Ni jo, ni moltíssima gent com jo ho diu. Ara hi ha més jutgesses que jutges. Llavors no té explicació. Em diu que en el Suprem hi ha més homes que dones. Clar, és que al Suprem s'arriba al final de la carrera i abans hi havia més homes que dones, llavors arribaven més homes que dones. Segurament un espai molt curt de temps a més dones en el Suprem que homes, perquè aniran arribant les generacions de jutges que han vingut ara. I llavors hi haurà més dones que homes en el Poder Judicial, en el Suprem i en l'Audiència Nacional.

–Un desig per a la procura en els pròxims cinc anys...
–Definir exactament el futur de la meva professió i avançar en noves competències. En definitiva, assentar la professió per molt de temps i tenir clar el que volem ser de majors. El mateix que desitjo per als meus fills o per a les noves generacions d'Espanya és el que desitjaria per a la Procura.

Font: eldebate.com