La modernització de l'Administració de Justícia és una reclamació històrica de tots els col·lectius del sector. Amb aquest objectiu sorgeix l'avantprojecte de la llei d'eficiència organitzativa, aprovat a l'abril pel Consell de Ministres. Els eixos fonamentals del nou mapa, que Justícia aspira a reformar en tres anys, són: els tribunals d'instància, l'oficina judicial i les oficines de justícia en el municipi, antics jutjats de pau.
Els tribunals d'instància substituiran l'estructura unipersonal dels jutjats per un sistema d'organització col·legiada. Amb aquest nou model construït sobre l'actual distribució territorial de la justícia a Espanya, hi haurà 431 tribunals d'instància, tants com partits judicials. Des de les principals associacions judicials reconeixen que superar la clàssica fórmula del jutjat, com a cèl·lula aïllada, i tendir a la unificació de criteris dota de major seguretat jurídica als ciutadans. No obstant això, temen que mantenir els partits judicials suposi que aquesta reforma sigui un mer canvi de denominació i no un canvi estructural.
Per al president de l'Associació Professional de la Magistratura (*APM), el magistrat Manuel Almenar Belenguer, la dispersió que es provoca conservant els partits judicials “es tradueix en un servei públic de primera i un altre de segona per al ciutadà, que no pot entendre per què qui viu en segons quin lloc té a la seva disposició uns serveis que a ell se li neguen”. En aquest sentit, Natalia Velilla, membre del Comitè Nacional de l'Associació Judicial Francesc de Vitòria (*AJFV), considera que hagués estat més encertada la centralització provincial dels tribunals d'instància.
Així mateix, des de l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (*JJpD) critiquen que la creació d'aquests tribunals no vingui acompanyada d'un augment paral·lel de les places estrictament judicials. Com sosté la magistrada *Velilla, “els números facilitats pel ministeri no signifiquen res si en comptes de de deu jutjats d'instrucció parlem d'un tribunal d'instància d'instrucció amb deu jutges en la seva composició”. Una opinió que comparteixen des del sindicat *STAJ, que sospita que amb els tribunals d'instància el ministeri busca també evitar la “tan necessària” creació de nous òrgans judicials. En relació amb això, el sindicat CSIF denuncia que el text tampoc aclareix com es distribuiran els destins de cada funcionari en aquests tribunals.
Decisions col·legiades
Des de JJpD també dubten sobre el nivell d'eficiència de les decisions col·legiades en aquests tribunals. En la seva opinió, seria “més útil” el sistema d'unificació de criteris que el d'enjudiciament i decisió col·lectiva que podria demorar el temps de resposta al ciutadà.
Els jutges hauran d'adaptar-se a una nova manera de treballar, en la qual, com explica *Velilla, “caldrà coordinar-se amb els altres companys del tribunal d'instància per a unificar criteris en les Juntes de Jutges de Secció”. El repartiment d'assumptes serà aleatori, la qual cosa, segons la magistrada, “garanteix, en principi, la independència judicial i el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei”
Alguna cosa, en el que Almenar Belenguer, considera que caldrà estar especialment atents, ja que en la seva opinió es tracta d'un aspecte que la normativa proposada no protegeix amb la suficient fortalesa, obrint la porta a interpretacions difícilment compatibles amb l'article 24 de la Constitució. En això coincideix, Juan Antonio *Frago, president-portaveu de l'Associació Professional i Independent de Fiscals, que insisteix que serà necessari estar vigilants perquè “no existeixin acords o normes que alterin *sobrevenidamente el concret torn de repartiment”.
L'avantprojecte contempla també la creació de gabinets tècnics en els tribunals d'Instància amb la finalitat d'assistir als magistrats. Per a les associacions de jutges els principals esculls per a la seva implementació són la falta de concreció de la seva composició i funcions i l'escassetat de personal. “Sense un increment real de la plantilla de jutges a Espanya, qualsevol canvi serà sempre insuficient” afirmen des de la *AJFV. També des del sindicat CSIF rebutgen la creació d'aquesta figura ja que lamenten que implicarà dedicar uns recursos “que no es podran invertir en el servei públic de justícia a peu de carrer que és on fan falta” opinen.
Oficines judicials
El nou model organitzatiu implica a més implantar les oficines judicials, creades en 2003 per a donar suport als jutjats, i transformar els jutjats de pau en oficines municipals.
Per a Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, la intenció és bona, però falla en el disseny. “El text presentat desoeix l'experiència de la pròpia oficina judicial”, lamenta. Els antics secretaris judicials, dirigeixen aquestes unitats allí on existeixen des de fa gairebé dues dècades. El problema, exposa Lara, està en l'eliminació dels actuals “serveis comuns” que doten d'agilitat al sistema en concentrar tasques similars. A més, “no es parla de la nostra competència de direcció exclusiva i especialitzada, trencant així la nostra jerarquia directiva, ni de cap protocol”. És una volta, adverteix al ministeri, al que ocorria fa 20 anys quan cada jutjat seguia diferents criteris d'organització. “El resultat, de no corregir-se, serà letal per al servei públic que mereix el ciutadà”, sentència Lara.
Els funcionaris reivindiquen, al seu torn, més diàleg en la construcció de les bases d'aquest nou mapa judicial. Des de CSIF consideren que és el moment per a abordar dues grans reformes. En primer lloc, la redistribució de funcions dins de les oficines judicials, un aspecte en el qual el sindicat aspira al fet que s'aprofundeixi en els “perfils professionals” dels treballadors. I, en segon lloc, reclamen una simplificació i homogeneïtzació tecnològica, començant pels programes de gestió processal i la seva interoperabilitat.
Les noves oficines municipals són, per la seva proximitat al ciutadà, valorades positivament per lletrats de justícia i funcionaris. CSIF i *STAJ coincideixen en la necessitat de potenciar les bondats d'aquestes unitats, sobretot en zones rurals on els seus habitants tenen més dificultes d'accés a aquests serveis, dotant-les de noves funcions. Fernández *Alaya, sotssecretari general de STAJ, advoca perquè s'assignin labors de Registre Civil i competències en col·laboració amb els òrgans del partit judicial com l'atorgament de poders o la informació sobre tràmits. Des de CSIF rebutgen que es redueixin a meres unitats administratives i reclamen que siguin considerades part de l'oficina judicial.
Digitalització
La llei d'eficiència organitzativa és tan sols una de les tres potes en les quals el ministeri fia la modernització de la Justícia a través del programa 2030. Juntament amb l'avantprojecte d'eficiència processal, adoptat al desembre, el departament de Juan Carlos Campo confia a poder aprovar l'esborrany de la norma sobre eficiència digital aquest estiu.
Malgrat l'obligada empenta provocada per la pandèmia, la transformació digital de la justícia és una assignatura pendent que requereix d'inversió. El risc, apunta el portaveu de *JJpD és que s'acreixi la bretxa digital. “La discriminació tecnològica constitueix una forma d'exclusió dels col·lectius més vulnerables especialment perillosa quan parlem d'accés a la justícia”, assenyala.
ADVOCATS, PROCURADORS I GRADUATS SOCIALS OPINEN
Advocacia. La presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, Victoria Ortega, creu que la nova llei d'eficiència organitzativa pot millorar la coordinació dels jutjats de manera que els seus pronunciaments siguin més predictibles. Així mateix, adverteix que la implantació de l'oficina judicial i de les Oficines de Justícia municipals precisen una important inversió en mitjans tècnics i humans. L'Advocacia està satisfeta amb la inhabilitació de Nadal, encara que, troben a faltar altres mesures com la suspensió per maternitat/paternitat o restringir l'enviament de notificacions no urgents en períodes vacacionals.
Procuradors. Juan Carlos Estévez, president del Consell General de Procuradors, augura que aquest nou intent de modernització de la planta judicial tindrà més èxit que els dos anteriors. En aquesta ocasió, explica, en respectar-se els partits judicials s'evita l'oposició dels professionals d'aquests llocs. El col·lectiu ja ha traslladat el seu suport al ministeri, encara que han esmenat la norma en un punt: aposten per estar representats al costat de l'advocacia i fiscalia en els gabinets tècnics. "Li desitjo al projecte la millor de les sorts, i la procura, en aquest cas, no estarà en contra per a res", afirma.
Graduats socials. Ricardo Gabaldón, president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats, considera encertada la reforma organitzativa judicial. No obstant això, lamenta que el text no reconegui als graduats socials la possibilitat d'intervenir en Justícia gratuïta en l'ordre jurisdiccional social, sobretot amb l'augment de *litigiosidad produït per la pandèmia. Els graduats socials també celebren la inhabilitació per Nadal, però troben a faltar més mesures per a conciliar
La Procura participarà en el DATAfórum: l'esdeveniment que analitza els avanços tecnològics en l'Administració de Justícia
07 NOV 2024El gran fòrum anual del sector de la Justícia se celebrarà en el Paranimf PTS de la ...
Ricardo Garrido, nou president del Consell General de Procuradors d'Espanya
28 OCT 2024Madrid, 25 d'octubre del 2024. Ricardo Garrido, exdecano del Col·legi de Procuradors d'Orense, s'ha ...
Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat
23 ABR 2024La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...
El director general de Transformació Digital de l'Administració de Justícia, Aitor Cubo, ...
Palma 29 DE MARÇ 2022El dia 31 de març de 2022 a les 19,30 hores es durà a terme ...
“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb ...
Palma 23 D’ABRIL 2019 La seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.