Una de les majors revolucions de principis del segle XXI ha estat, sense cap dubte, la creació i generalització de l'ús de les xarxes socials i serveis equivalents com a manera de relacionar-nos amb els altres.

Aquests serveis consisteixen generalment en plataformes i aplicacions en Internet creades amb l'objectiu de facilitar i millorar les relacions i interconnexions socials entre les persones fins i tot estant en diferents extrems del món, si bé aquests serveis tenen un desenvolupament i una naturalesa molt diversa.

Així, trobem xarxes socials generalistes, que abasten tot tipus de relacions i interconnexions, ja siguin d'amistat com de negoci, enfront d'altres centrades en fomentar relacions i connexions estrictament professionals, algunes xarxes amb abast local enfront d'altres d'abast mundial, altres sectorials o centrades en negocis, interessos o aficions concretes, xarxes que prevalen l'ús d'uns suports concrets (per exemple, fotos o vídeos), etc.

Per això, malgrat algunes característiques comunes, és complicat parlar d'un únic fenomen o realitat tecnològica, social, econòmica o jurídica.

Si bé l'objectiu inicial de les xarxes socials podria assenyalar-se com el de fomentar les relacions i interconnexions entre persones, hem viscut una evolució incessant d'aquests serveis que ha provocat que, en data d'avui, no existeixi consens ni en el propi concepte de xarxa social i s'apliqui aquest concepte a molt diversos models de negoci.

Gràcies al desenvolupament tecnològic dels últims anys, per exemple en matèria intel·ligència artificial, i a l'augment exponencial d'usuaris d'aquests serveis, les xarxes socials han evolucionat per a intentar aportar cada dia un major valor afegit als seus usuaris, amb continguts i funcionalitats cada vegada més complets i complexos, mentre que en paral·lel han buscat una major “monetització” dels seus negocis, que un gran nombre casos s'ofereixen de manera gratuïta als usuaris.

Per a això, les xarxes socials i serveis equivalents han invertit en la gestió eficient de les grans quantitats d'informació que manegen (a través del denominat “big data”) i en l'oferta de serveis a persones, negocis i institucions que sí que siguin monetizables, com són els de “publicitat dirigida”, és a dir, publicitat adaptada als gustos i interessos dels propis usuaris.

És una realitat que, per exemple, la publicitat ha trobat tant en les xarxes socials com en altres negocis d'Internet com a webs i altres aplicacions diferents de les xarxes socials un mitjà de difusió òptim que permet, entre altres coses, adaptar els missatges als receptors, ampliar l'abast del missatge, rebre un major “feedback” dels receptors i millorar així en l'anàlisi de l'impacte de les campanyes realitzades.

Així, en paral·lel, hem pogut veure com s'han creat fins i tot noves professions relacionades amb el negoci publicitari en Internet a través d'aquests i altres serveis, com seria el cas dels “influencers”.

També tenen cabuda en la xarxes socials una gran quantitat d'activitats amb impacte directe en les persones i en la societat, com és el tractament d'imatges i altres dades personals, la inclusió pels usuaris d'opinions i informació en les xarxes (amb els possibles impactes en el dret a l'honor o la reputació), l'intercanvi d'actius i la creació de relacions jurídiques i econòmiques entre persones o amb negocis, així com fins i tot, i a vegades, la possibilitat de comissió de delictes per usuaris o tercers a través dels serveis, com ocorren en els casos d'amenaces.

Aquesta evolució incessant i exponencial que continua produint-se encara avui dia, juntament amb aquesta “doble vis” econòmica com a social, provoca que la normativa aplicable a aquesta mena de serveis sigui àmplia, complexa i transversal.

Ha de tenir-se en compte, a més, que donada l'extraterritorialitat i caràcter global de nombroses xarxes, la ubicació del prestador del servei no coincideix en molts casos amb la de l'usuari.

PRIMER REPTE JURÍDIC: DETERMINAR QUINA ÉS LA NORMA APLICABLE

Per això, el primer dels reptes jurídics a enfrontar és el de la determinació de la norma aplicable i la de l'autoritat de control competent, que a vegades no serà la del país en el qual es trobi l'usuari final del servei.

Aquesta situació ha portat al fet que, en els últims anys, de forma cada vegada més habitual, les normes nacionals o europees busquin cada vegada més l'aplicació extraterritorial de les seves regles i protecció, tal com ocorre amb la normativa de protecció de dades europea.

Com sempre es trasllada des del despatx als estudiants del Màster en Advocacia Internacional de ISDE, un altre dels reptes jurídics està en la determinació del rol dels prestadors de serveis i de la seva responsabilitat, atès que, per la pròpia naturalesa de les xarxes socials, gran part dels continguts i informació bolcada en cada xarxa es genera pels propis usuaris, i són aquests continguts els que són susceptibles, a vegades, d'incomplir determinada normativa o infringir drets de tercers.

TRACTAMENT DE DADES PERSONALS EN EL MARC DE LES XARXES SOCIALS

Com apuntàvem, les xarxes socials han de tenir en compte un gran patrimoni normatiu que els és aplicable a l'hora de desenvolupar les seves activitats.

Una de les principals àrees normatives a tenir en compte és la de protecció de dades personals.

Actualment, a Espanya, aquesta normativa es conté fonamentalment en dues normes: el Reglament (UE) 2016/679 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (conegut comunament com RGPD) i la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (coneguda com LOPDGDD).

En aquest sentit, és important tenir clar que, segons el RGPD, una dada personal és “tota informació sobre una persona física identificada o identificable”, és a dir, qualsevol dada a través del qual la identitat d'una persona pugui determinar-se directa o indirectament.

Això implica que es considerin com a dada personal des de les fotografies pujades en els comptes i perfils i en les quals apareixen persones, el propi nom dels perfils, així com dades sobre la vida dels usuaris com, per exemple, sobre gustos, interessos o opinions, el seu lloc de residència o les seves relacions amb tercers, entre altres.

ALTRES NORMES APLICABLES A les XARXES SOCIALS

No obstant això, pesi al focus que s'ha posat en els últims temps en l'aplicabilitat a aquests serveis de la normativa de protecció de dades, cal aclarir que no solament aquesta matèria regula i aplica al funcionament de les xarxes socials.

Existeixen altres normes específiques sobre Internet, com les de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, les de protecció a consumidors i usuaris i altres normes que estableixen regles específiques per als negocis i actes jurídics desenvolupats per mitjans digitals.

A més, aquests serveis queden regulats per normatives transversals i aplicables a qualsevol negoci “online” o “offline” com són les fiscals, de competència, o les de publicitat.

Al marge d'aquesta regulació general i transversal, la qüestió que porta temps suscitant-se en els reguladors, en la doctrina i fins i tot en l'opinió pública és la necessitat o no d'establir regulació específica a la tecnologia i els negocis tecnològics, sigui el de xarxes socials, plataformes digitals, intel·ligència artificial, “blockchain” o altres tecnologies i negocis específics que han sorgit, o continuaran sorgint, basats en tecnologia de gran implantació en l'actualitat.

Existeixen recents exemples de com el regulador nacional ha provat aquesta nova via d'establir regulació específica a una tecnologia concreta.

Ens referim, per exemple, als drets digitals que es van aprovar en la LOPDGDD fa una mica més d'un any ja, alguns de quals sí que es refereixen a tecnologies i funcions tecnològiques específiques com les de geolocalització, vídeo-vigilància, als mecanismes de monitoratge de dispositius digitals o les pròpies xarxes socials i serveis similars.

Cal plantejar l'horitzó temporal i la vida i vigència de les normes que estableixin regulació d'aquesta forma, en la mesura en la qual el desenvolupament tecnològic i dels negocis digitals és cada vegada més ràpid.

Per això, hi ha els qui advoquen per una regulació més neutra tecnològicament, com és el RGPD que aplica al tractament de dades amb independència de la tecnologia o funcionalitat aplicada, enfront dels qui consideren necessari regular els serveis i tecnologies concretes o, cosa que és el mateix, els fenòmens amb impacte social i econòmic més rellevants a cada moment.

La validesa i estabilitat del model de regulació específica es complica quan els conceptes regulats, com és el de les xarxes socials, abasten fenòmens tan variats i complexos com aquest.

Aquest està sent el repte a Europa, per exemple, en abordar qualsevol nova regulació de plataformes tecnològiques.

El que és clar és que els pròxims anys definiran el model i l'aproximació europea i espanyola a aquestes realitats jurídiques.

FONT: CONFILEGAL.COM