Llum verda al Congrés a la passarel·la al RETA: la reforma pot multiplicar per tres les pensions de milers de col·legiats
Dècades cotitzant per acabar cobrant 400 euros. Aquesta és la història que el Congrés ha intentat esmenar aquest dijous.
El Ple ha aprovat la proposició de llei que permetrà als col·legiats mutualistes traslladar els seus drets econòmics acumulats al Règim d'Autònoms, el RETA.
I ho ha fet sense un sol vot en contra, amb l'única abstenció del PP i Vox. El text viatja ara al Senat, on —convé anticipar-ho— s'esperen més retocs. Bastants, probablement.
Darrere de l'aridesa tècnica hi ha un drama que s'arrossega des de fa anys. Afecta professionals col·legiats —advocats, arquitectes i molts altres— que, per estar adscrits a un règim de mutualitat, han acabat en situacions de desprotecció. Pensions miserables després de tota una vida de treball.
Com s'ha arribat fins aquí
Per entendre el problema cal rebobinar. Els successius canvis legals, i molt en particular el de 2005 —quan les mutualitats van passar a un sistema de capitalització individual—, van convertir aquelles aportacions en una cosa molt semblant a plans de pensions privats.
El resultat? Professionals que, després de dècades cotitzant, es trobaven amb pensions de 400 o 500 euros. Una misèria.
D'aquí neix la reforma que impulsa el PSOE: una passarel·la per transferir els drets acumulats al RETA amb la qual la pensió, segons el cas, podria saltar d'aquests 300 o 400 euros fins als 1.200 al mes. Multiplicar-la per tres, en els supòsits més favorables.
El text que va entrar no és el que ha sortit
Aquí hi ha un dels nusos de la jornada. L'aprovat aquest dijous s'assembla poc al que es va admetre a tràmit el maig de l'any passat. Pel camí, l'articulat ha canviat de cara diverses vegades, i amb ell les condicions d'accés a la passarel·la.
L'últim gir va arribar en la mateixa votació del Ple. El PP va aconseguir majoria suficient —amb el suport de Vox i UPN, i l'abstenció de Junts i el BNG— per tombar diverses limitacions que ja venien aprovades de la Comissió de Treball.
Què va eliminar exactament? Dues coses. L'esborrany de comissió deixava fora de la passarel·la els mutualistes passius —pensionistes i qui ja reunia el període mínim per jubilar-se per la Seguretat Social— i fixava un coeficient del 0,77 per al traspàs dels drets.
L'esmena popular es carrega ambdues premisses.
I suma una tercera previsió: que tot el temps en què el professional va estar obligatòriament subscrit a una mutualitat de previsió social substitutiva —fins que aquesta va passar a ser alternativa— computi com a temps d'afiliació i alta al RETA a efectes del període de carència exigit per a la jubilació.
Queda ara per veure com s'articula tot això. I al Senat, on el PP té majoria absoluta, hi haurà més canvis. L'advertència importa, perquè qualsevol modificació que entri a la Cambra Alta haurà de tornar al Congrés per a la seva ratificació abans d'arribar al BOE. L'últim anar i tornar.
Tres mesos per muntar el mecanisme
Al marge del que passi al Senat, la llei fixa un termini: tres mesos des de la seva aprovació per concretar, per via reglamentària, els termes de la transferència de drets i la seva conversió en períodes cotitzats al RETA.
El diable, com sempre, viurà en aquest reglament.
Hi ha un gest cap als mutualistes de més edat. Qui hagi complert 52 anys a 31 de desembre de 2026 podrà acollir-se a la fórmula 1×1: cada mes complet d'alta i cotització a la mutualitat alternativa comptarà com un mes complet d'alta al RETA en el moment de reconèixer la pensió, però —matís gens menor— als «exclusius efectes» del percentatge a aplicar sobre la base reguladora.
I un alleujament que s'agraeix: la transferència dels drets acumulats a les mutualitats autoritzades com a alternatives al RETA no tindrà conseqüències fiscals a l'IRPF. Res de tributar per moure el que ja era teu.
Les mutualitats, sota la lupa
La reforma no es limita a obrir la porta de sortida. També estreny les rosques de la transparència.
Les mutualitats queden obligades a elaborar un informe semestral que reculli, de forma clara, tota la informació rellevant sobre els fons dels seus mutualistes i la seva evolució.
Entre altres dades, haurà de reflectir el valor actual actuarial de la renda inicial dels fons —calculat amb criteris contrastables i equitatius— i les operacions realitzades el cost de les quals pogués recaure sobre els propis mutualistes.
I hauran d'entregar els documents que ajudin a entendre aquestes operacions.
N'hi ha més. Les mutualitats hauran de remetre a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions tota la documentació que permeti una supervisió contínua: estats financers i comptables, anàlisi econòmico-financera, compliment normatiu, evolució de riscos i solvència. Vigilància permanent, en suma.
Dos sistemes que convivuran
Un altre dels punts fins. Durant la tramitació es van aprovar esmenes per suprimir l'obligació que els mutualistes es donessin d'alta al RETA després de l'1 de gener de 2027. És a dir: el mutualisme alternatiu sobreviu. No desapareix.
Qui opti per mantenir-se en aquest règim haurà de gaudir dels mateixos drets que l'ordenament reconegui al conjunt dels autònoms, sempre que el seu finançament no estigui estrictament lligat a les cotitzacions del règim especial.
Junts, per la seva banda, es va apuntar en comissió una esmena perquè el Govern elabori, abans del 31 de desembre de 2030, un informe d'avaluació sobre el règim d'alternativitat de les mutualitats davant el RETA.
I queda escrita una altra obligació per a l'Executiu: aprovar, en el termini d'un any, les reformes normatives necessàries per reforçar la transparència, la supervisió i el control de les mutualitats respecte dels col·legiats que decideixin quedar-se o entrar-hi.
Què ve ara
Així doncs, la foto d'avui és la d'un consens ampli sobre el fons —ningú vol defensar pensions de 400 euros— però amb la lletra petita encara en disputa. El Senat té la paraula. I després, una altra vegada, el Congrés.
Per a milers d'advocats i arquitectes que fa anys que miren la seva futura pensió amb desfici, la promesa és concreta: passar de la supervivència a una cosa semblant a la dignitat. Però entre la promesa i la nòmina queda un tram reglamentari que encara cal recórrer.
