Els tribunals reconeixen que no es pot acreditar un MASC si es desconeix les dades de contacte del demandat
Els tribunals espanyols comencen a traçar les línies vermelles dels mecanismes extrajudicials MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies)
En aquest sentit, l’auto 2/2026 dictat per la secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona, a data de 2 de gener de 2026, ha revocat la inadmissió d’una demanda de divorci contenciós per no haver-se acreditat l’intent previ d’un MASC.
Això és perquè la part demandant va al·legar que no havien plantejat prèviament cap dels mecanismes extrajudicials per una raó molt senzilla: desconeixia el domicili i les altres dades de localització del demandat.
En aquest escrit judicial, donat a conèixer per l’advocat Rodrigo Prellevo de Prada a les xarxes socials, els tribunals deixen clar que cal intentar-ho, però no es pot fer l’impossible.
Una demanda de divorci contenciós és inadmesa per no acreditar el MASC
Després de tres anys sense relació, Núria es va aventurar a demanar-li el domicili a Alberto. No obstant això, quan la dona va trucar a la seva exparella per comunicar-li-ho, l’home no va voler facilitar cap dada de contacte.
Per tant, va decidir acudir directament a la justícia, en concret a la Secció de Família, Infància i Capacitat del TI de Granollers, plaça nº 1, per sol·licitar la localització del domicili del demandat a través del Punt Neutre Judicial, a més de la derivació de les parts per a un MASC.
No obstant això, la magistrada titular del Tribunal de Instància va dictar un auto d’inadmissió a tràmit de la demanda de divorci per falta de subsanació d’un defecte formal consistint en no haver intentat prèviament l’actitud negociadora d’un MASC.
L’AP exigeix al jutjat d’instància que…
Els magistrats de l’Audiència Provincial de Barcelona, Ernesto Pascual Franquesa, Eva María Atarés García i Xavier Abel Lluc, recorden que des de l’entrada en vigor de la Llei 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, l’article 5.1 exigeix, com a requisit de procedibilitat en l’ordre jurisdiccional civil, acudir a algun MASC.
En aquest cas, els magistrats consideren que la no subsanació de l’intent de negociació prèvia s’empara en una justa causa: que la demandant desconeixia les dades per dur-ho a terme.
«Com a evidència que tal al·legació resultava certa, l’actora i aquí apel·lant sol·licita l’auxili del tribunal per a la localització del domicili del demandat a través del Punt Neutre Judicial», expliquen.
«De l’exposat ha de ser l’estimació del recurs d’apel·lació i que el jutjat pugui atendre la petició d’auxili judicial formulada per l’apel·lant en el sentit de facilitar la localització del demandat. Una vegada localitzat el demandat, serà càrrega de l’actora l’acreditació de l’intent de negociació prèvia», subratlla el tribunal.
Missatge dels tribunals
Amb aquest auto, els tribunals envien un missatge clar: el foment de la solució extrajudicial per accelerar l’accés a la justícia és legítim, però la seva aplicació ha de respectar sempre el dret a la tutela judicial efectiva.
«En favor de facilitar l’accés als tribunals i, en definitiva, el dret a la tutela judicial efectiva, que té abast constitucional (article 24 CE), el jutjat va poder intentar facilitar a l’actora el domicili del demandat mitjançant la consulta al Punt Neutre Judicial perquè aquesta pogués acreditar que s’havia posat en contacte amb ell i així subsanar el defecte formal consistent en l’intent de negociació prèvia», sentència el tribunal.
