L'entrada en vigor de la Llei 1/2025, d'eficiència del Servei Públic de Justícia, juntament amb la implantació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), dibuixen un nou escenari legal que afecta de ple als operadors jurídics, molt especialment als procuradors. Aquesta transformació normativa està generant incertesa, inseguretat jurídica i una major exigència tècnica per als professionals que gestionen el pols dels nostres jutjats.Els procuradors observem com aquests canvis impacten en la nostra pràctica i, en conseqüència, en el ciutadà, qui sofreix les conseqüències d'un sistema sobrecarregat, subjecte a reformes improvisades i poc efectives per als operadors jurídics. Són reformes que neixen lluny dels jutjats i al marge de l'opinió dels professionals que coneixen la realitat processal.En els últims anys, reformes legislatives impulsades per la pandèmia i les vagues en el sector han alterat els fonaments del procediment en els diferents ordres jurisdiccionals. Avui conviuen diverses lleis processals, la qual cosa obliga a una vigilància jurídica extrema per a evitar errors formals, perquè cada plet es regeix per la norma processal vigent en la data de la seva presentació. Això suposa una major càrrega tècnica i de gestió.El procurador, en aquest context, no sols gestiona terminis i comunicacions, sinó que es converteix en figura clau per a garantir la correcta aplicació de la normativa vigent, assumint un rol de coordinador processal indispensable en la defensa del ciutadà.La Llei 1/2025, en el seu intent per modernitzar la justícia, ha introduït un canvi de model en la planta judicial, encara sense aplicació pràctica. Es pretén ampliar determinades funcions del procurador, encara que més que una ampliació de competències genera noves responsabilitats. Entre aquestes atribucions figura la possibilitat de realitzar actes de comunicació, auxili i cooperació judicial a sol·licitud de l'òrgan competent, però continuem esperant veritables competències, com una major participació en les fases d'execució.Aquesta reforma suposa una transmissió de funcions des de l'Administració de Justícia al procurador, amb l'efecte que els costos derivats són assumits per les parts, la qual cosa genera una càrrega econòmica al justiciable i l'allunya d'una veritable solució justa a les seves demandesUn dels aspectes més rellevants de la nova llei és la implantació del MASC com a requisit previ a la presentació de la demanda per a reduir la litigiositat. No obstant això, en la pràctica, la negociació prèvia ja era habitual, i la seva regulació legal sembla més una dilació. Si no hi ha voluntat d'acord, la negociació no prospera i la demanda es presentarà igualment.La reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil de l'any 2001 ja va suprimir la conciliació obligatòria pel seu caràcter dilatori i ineficaç. Avui, amb un entorn judicial encara més col·lapsat, ens enfrontem a una situació similar, sense certesa que els MASC redueixin la litigiositat o descongestionin els jutjats. A més, la seva implementació no és garantista: no estan contemplats per a procediments amb benefici d'assistència jurídica gratuïta, la qual cosa crea una barrera d'accés a la justícia per als més vulnerables.El col·lapse judicial continua sent una realitat estructural. La congestió, agreujada per anys de crisis, pandèmies i conflictes laborals, no es resol amb mesures parcials. Com en un embús en hora punta, sense inversió i ampliació de recursos el problema s'enquista. Les reformes són necessàries, però han d'anar acompanyades d'inversió econòmica, digitalització real i reforç de recursos humans. En cas contrari, el col·lapse continuarà.Els procuradors, com a testimonis directes del dia a dia processal, instem un enfocament integral i realista en les reformes de la justícia. La procura ha demostrat la seva capacitat d'adaptació: vam ser pioners en la digitalització, ens hem adaptat a reformes processals, gestionem terminis i relacions amb diligència, i ara assumim de nou nous reptes amb la vocació de sempre.La figura del procurador continua sent essencial per al bon funcionament de la justícia. Més enllà del seu paper com a representant processal, és garant de l'agilitat, del compliment de terminis, de la seguretat jurídica i de l'accés eficaç a la tutela judicial.Davant la nova llei i una justícia necessitada de reforma profunda, els procuradors estem preparats per a assumir nous reptes. No busquem protagonisme, sinó el reconeixement de les nostres funcions i major col·laboració en el procediment. Només una veritable cooperació de tots els operadors jurídics, juntament amb inversió en mitjans personals i materials, aconseguirà una justícia eficient, ràpida i al servei del ciutadà.FONT:ECONOMISTJURIST.ES

Us anunciem que en les pròximes hores i amb l'ànim que estigui operativa dilluns que ve, iniciarem el desplegament i posada en producció de la nova web col·legial en el disseny de la qual hem estat treballant per a actualitzar l'anterior, dotant-la de noves funcions que equilibrin coherentment la seva visualització i continguts amb la part privada dels col·legiats que havíem prioritzat i implementat amb anterioritat arran del nou programa de gestió del col·legi.D'aquesta manera, hem intentat que segueixi la línia i conservi les característiques identificadores de la web que substituïm, modernitzant el seu llenguatge intern que permeti l'escalament en continguts a mesura que es vagin necessitant, així com oferir una finestra de presentació del nostre col·legi que no sols sigui informativa, sinó que alhora sigui útil tant per a col·legiats com per a usuaris externs que accedeixen per a la seva consulta.D'aquesta manera, el panell inicial, permet amb els corresponents desplegables, l'accés als diversos continguts, millorant la seva disposició i claredat per a l'elecció d'allò que es busca.Trobareu els diferents accessos a l'Àrea Privada de col·legiats, l'accés propi del personal del col·legi, així com al correu dels qui tinguin un creat amb el domini “procuradores.es”.Igualment, es podrà optar qualsevol de les versions de la web en els dos idiomes de la nostra comunitat autònoma.L'àrea pública incorpora un primer accés ràpid a serveis que hem detectat tenen major utilització pels nostres col·legiatsI li segueix, una àrea de serveis complementaris i enllaços d'interès que, de mode clar i intuïtiu, seleccionant en cadascuna de les opcions disposades, ens enllaça als usuaris de la web, a les principals pàgines que poden ser-nos útils per a l'exercici diari de la nostra professió, en l'ànim que s'estableixi en una útil eina a la disposició dels col·legiatsHem millorat la visualització i sistematització de l'agenda del degà i esdeveniments, permetent la visualització directa dels de major proximitat, així com hem engrandit el carrusel de notícies donant notícia de l'actualitat jurídica per a la seva consulta més àgil.Finalment, i de cara a la projecció de la nostra professió (labor que, entenem, deu també inspirar la web col·legial com a presentació del nostre col·lectiu), hem inclòs un apartat explicatiu de la nostra professió en un vídeo que compartim els diferents col·legis que hem fet ús d'ell i que, igualment, s'inclou en la web del Consell, tot això amb la finalitat de tenir un discurs col·lectiu que ens lligui a la resta de professionals.La façana de la nostra web, finalitza amb els enllaços preceptius a les convocatòries públiques de Juntes Generals i Memòria anual, així com amb un accés directe a la Mutualitat de ProcuradorsHem pretès, de la mateixa manera, netejar i donar una aparença actualitzada a les pàgines internes, en les quals esperem que us mogueu amb comoditat, dotant-les de la mateixa operativa, així com diferents eines per al seu ús interactiu en la seva consulta.Com és obvi i natural, una web és un entorn viu i, per tant, com el fèiem amb l'anterior, els seus continguts es revisen diàriament, adaptant-se a les exigències que en cada instant hem d'atendre. Constitueix, doncs, un nou punt de partida en el qual poder incloure allò que sigui de major interès per als col·legiats i, per tant, el públic en general. No és un llistat tancat, sinó obert a noves iniciatives que generin sinergies, projectant la imatge de la nostra professió i col·legi de mode eficaç i eficient.Esperem que la iniciativa de la seva, entenem, necessària actualització i el canvi operat sigui de l'el vostre grat, així com, sobretot, sigui útil per al nostre quefer diari, com és la finalitat essencial pretesa amb el projecte que en el seu moment encarem i que avui culminem amb el seu desplegament.www.procuradoresdebaleares.es

Índex de contingutsQuè és un MASC?Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civilL'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menorsMASC sense acord o impossible de realitzarDebat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectatsMesures provisionals prèvies a la demandaLa reforma per a la millora de l'eficiència del Servei Públic de Justícia (EL 1/2025) adopta amb aquest propòsit una sèrie de mesures de gran importància, entre les quals destaquen el disseny d'un nou model de planta judicial i l'establiment en l'ordre jurisdiccional civil, amb caràcter general, per a tots els processos declaratius i especials (LEC Llibres II i IV), un requisit de procedibilidad: acreditar, en el moment d'interposar la demanda, que prèviament s'ha intentat aconseguir amb l'altra part una solució extrajudicial de la controvèrsia a través d'alguns dels mitjans que la llei considera «adequats».Què és un MASC?És l'acrònim de «mig adequat de solució de controvèrsies». Gaudeix d'aquest estatus qualsevol tipus d'activitat negociadora, reconeguda legalment, a la qual les parts d'un conflicte acudeixin de bona fe a fi de trobar una solució extrajudicial a aquest, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d'un tercer neutral, particularment (EL 1/2025 art.5):- la mediació,- la conciliació;- l'opinió neutral d'una persona experta independent;- la formulació d'una oferta vinculant confidencial;- un altre tipus d'activitat negociadora, reconeguda en les lleis estatals o autonòmiques;- l'activitat negociadora directa entre les parts o entre els seus advocats;- un procés de dret col·laboratiu.Els acords aconseguits poden ser totals o parcials, però mai contraris a la llei, a la bona fe o a l'ordre públic. Ha d'existir identitat entre l'objecte de la negociació en el MASC i l'objecte del litigi que s'insta, encara que les pretensions que poguessin exercitar-se en via judicial poguessin variar (EL 1/2025 art.5.1).Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civilEncara que l'EL 1/2025 apunta en primer terme, a més dels processos declaratius, als processos especials que regulen la tramitació dels processos de Dret de Família, de seguida estableix, entre altres, algunes excepcions que afecten aquesta àrea:- mesures de protecció de menors (CC art.158);- mesures judicials de suport a persones amb discapacitat;- filiació, paternitat i maternitat;- restitució o retorn de menors en els supòsits de sostracció internacional;- iniciació d'expedients de jurisdicció voluntària, tret que siguin de sol·licitud d'intervenció judicial per:- desacords entre els cònjuges, i específicament en l'administració dels béns de guanys;- desacord entre els progenitors en l'exercici de la pàtria potestat dels seus fills.Altres excepcions d'especial afectació en la pràctica del Dret de Família són:- demandes executives;- sol·licitud de diligències preliminars;- sol·licitud de mitjanes cautelars prèvies a la demanda (LEC art.721 s.).Aquestes últimes, distintes amb les mesures provisionals prèvies a la demanda del procés matrimonial i de menors (LEC art.771), que es comenten més a baix.A més, s'han contemplat alguns supòsits d'exclusió:- quan una de les parts és una entitat pertanyent al sector públic -com l'entitat pública de cada CCAA amb competència en matèria de protecció de menors- (EL 1/2025 art.3.2);- els processos derivats de crisis familiars que no vagin a ser coneguts pels òrgans judicials civils o especialitzats de família, infància i capacitat, sinó pels de violència sobre la dona (LOPJ art.89.9 redacc EL 1/2025).L'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menorsEn el cas dels processos matrimonials o per a l'adopció de mesures en favor dels fills després de la ruptura dels progenitors o per a modificar les mesures adoptades en aquests, la conclusió d'un conveni permetria seguir els tràmits del procés de mutu acord, als quals, per la seva pròpia naturalesa consensual, no afecta l'EL 1/2025.En un altre cas, la via per a tramitar necessàriament és la del procediment contenciós.MASC sense acord o impossible de realitzarDisposats a complir amb l'exigència d'intentar un acord extrajudicial, poden produir-se dues situacions:a) L'altre cònjuge o progenitor esquiva o no respon a la sol·licitud d'intentar un acord a través d'un MASC.El cònjuge o progenitor que pretén demandar pot fer-ho passats 30 dies sense obtenir resposta per escrit de l'altre o no es manté la primera reunió o contacte dirigit a aconseguir un acord en aquest termini, a comptar des de la recepció per part d'aquest de la sol·licitud inicial de negociació, actitud que pot repercutir-li al demandat després en costes (LEC art.394 redacc EL 1/2025).b) Els cònjuges o progenitors han negociat a través d'un MASC, però no hi ha acord que permeti la via del mutu acord.Pot interposar-se la demanda contenciosa:- havent transcorregut 30 dies des de la recepció d'una concreta proposta remesa a l'altra part sense aconseguir acord o obtenir resposta per escrit a aquesta proposta;- havent transcorregut 3 mesos des de la primera reunió sense que s'hagi aconseguit un acord (si bé les parts tenen dret a continuar de mutu acord amb l'activitat negociadora més enllà d'aquest termini).- des que qualsevol de les parts es dirigeix a l'altra per escrit donant per acabades les negociacions, quedant constància de l'intent de comunicació de ser aquesta la seva voluntat.L'obertura en tots aquests casos a la via contenciosa és pel termini d'un any. Si es deixa transcórrer aquest termini neix de nou l'exigència d'un MASC com a requisit de procedibilidad.Demanda contenciosa i acreditació del requisit de procedibilidadA la documentació i exigències preceptives, cal afegir ara els documents acreditatius del MASC o la impossibilitat de dur-lo a terme (EL 1/2025 art.10):1.- MASC conclòs sense acord:a) Negociació directa entre les parts.- signatura de totes dues parts;- constància de la identitat d'aquestes;- identitat i signatura dels seus assessors, si és el cas;- data;- objecte de la controvèrsia;- data de la reunió o reunions mantingudes;- declaració responsable que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés.b) A través d'un tercer neutral.Aquest ha d'expedir, a petició de qualsevol de les parts, un document en el qual consti:- les seves dades identificatives, qualificació, col·legi professional, institució a la qual pertany o registre en el qual està inscrit;- identitat de les parts;- objecte de la controvèrsia;- data de les reunions;- solemne declaració de les parts d'haver intervingut de bona fe en el procés, perquè tingui efecte davant l'autoritat judicial corresponent.2.- MASC no realitzat:a) Negativa del demandat a dur-lo a terme.Qualsevol document que provi que l'altra part ha rebut la sol·licitud o invitació per a negociar o, si és el cas, la proposta, en quina data, i que ha pogut accedir al seu contingut íntegre.b) Per desconèixer el domicili de l'altra part.Declaració responsable (LEC art.264.4, 399.3 redacc EL 1/2025).EsmenaExisteix la possibilitat d'esmenar la no aportació dels documents assenyalats, però no l'intent de l'activitat negociadora en si -LEC art.264.4 redacc EL 1/2025- (Junta Sectorial Jutges de Primera Instància de València, març de 2025).La falta de compliment de l'intent de l'activitat negociadora en si, donarà lloc a la inadmissió de la demanda sense possibilitat d'esmena en un termini determinat (Jutges de Família de Madrid-Capital, abril 2025).En aquest punt, ja hi ha pronunciaments (encara que en l'ordre mercantil), assenyalant que l'exigència del requisit de procedibilidad, en el cas ofereix vinculant, no ha de lesionar el dret a la tutela judicial efectiva, especialment si s'aplica amb un formalisme excessiu o sense permetre l'esmena de defectes, perquè això vulneraria el dret fonamental d'accés a la jurisdicció (Const art.24), afeblint el principi pro actione l'aplicació restrictiva d'aquesta exigència de procedibilidad (AP Alacant acte 18-7-25, EDJ 669180).Debat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectatsEn aquests processos, les mesures relatives a aquests, per no ser de dret dispositiu, no poden ser lliurement decidides pels cònjuges o progenitors, quedant supeditades a l'autorització judicial, a la llum del principi de l'interès superior del menor.La pròpia EL 1/2025 que ha imposat el MASC com a requisit de procedibilidad ha introduït expressament excepcions, precisament relacionades amb la naturalesa no disponible de les mateixes (filiació, adopció de mesures de suport a persones amb discapacitat, entre altres) en connexió amb altres principis essencials determinants a aquest efecte, com és l'ordre públic. Això porta a la doctrina a plantejar-se si haurien de quedar també exclosos en aquests processos, sota criteris que, segons la interpretació que realitzi cada Tribunal, podrien comportar a pràctiques judicials dispars mentre no es fixi jurisprudència unificadora o aquesta determini el tractament caso per cas.Els partidaris de la preceptividad emfatitzen la funció del MASC per a reduir litigiositat i fomentar l'acord, sempre fora de perill el control judicial en relació a l'interès del menor -CC art.90-, havent estat aquesta la voluntat del legislador (Jutges de Família Madrid-Capital, abril 2025).Els MASC han d'aplicar-se en separacions, divorcis i mesures parentals (incloent mesures accessòries i provisionalísimas), sempre que l'acord resultant sigui posteriorment homologat judicialment (Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, abril 2025).Els detractors insisteixen en el caràcter d'ordre públic i indisponibilitat com a barrera infranquejable per a aquest tràmit previ, per la qual cosa no hauria d'exigir-se la realització d'un MASC previ quan la matèria afecta a drets no dispositius com els que afecten menors, com resa en la pròpia EL 1/2025 art.4.1. Fins a la Llei de la Jurisdicció Voluntària (L 15/2015 art.139.2) exclou la conciliació en aquestsMesures provisionals prèvies a la demandaEn aquest supòsit particular la qüestió pot resultar controvertida i comportar a pràctiques judicials dispars:Interpretar que les sol·licituds judicials de mitjanes provisionals prèvies a la interposició de la demanda de la LEC art. 771no exigeixen acudir prèviament a MASC, d'acord amb l'exempció del tràmit per a la sol·licitud de mesures cautelars prèvies a la demanda (EL 1/2025 art.5.3).Exigir el MASC com a requisit de procedibilidad, perquè les aquestes mesures (LEC art.771) no són assimilables a les cautelars prèvies (LEC art.721 s.), en deure considerar-se aquelles, amb caràcter general, un procés especial autònom i independent de la demanda posterior (Jutges de família de Madrid capital, abril 2025).Pots ampliar la informació sobre la matèria en el Claus Pràctiques. Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) Nou requisit processal civil-mercantil: intent previ de solució extrajudicial (EL 1/2025)Font: elderecho.com

Inclosos en la segona fase de la implantació de la EL 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de JustíciaEl portal informatiu de LexNet i els sistemes integrats amb aquest servei s'han actualitzat amb les noves denominacions en els 16 partits judicials del país inclosos en la segona fase de la implantació de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, que inicia avui, 1 d'octubre, segons ha informat la Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia.En aquesta segona fase del procés de transformació progressiva dels actuals òrgans judicials a Tribunals d'Instància i Oficines Judicials també entren en funcionament les noves Oficines de Justícia en el Municipi, abans denominats Jutjats de pau, que mantindran els actuals serveis i els ampliaran, augmentant el seu catàleg de gestions dins de l'Administració de Justícia.A partir d'aquest 1 d'octubre les bústies de LexNET es canviaran de nom segons la nova nomenclatura. Els Jutjats Degans dels partits judicials inclosos en aquesta segona fase als quals es realitzava l'enviament d'escrits deixaran d'estar operatius, per a passar a remetre's els escrits als serveis comuns de registre i repartiment del partit judicial.Igualment, els documents generats pels sistemes (entre altres, el sistema de gestió processal Minerva/Atenea) passaran a reflectir aquestes noves nomenclatures.Font: elderecho.com

Madrid, 26 de setembre de 2025. El Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) secunda la manifestació convocada per a aquest dissabte 27 de setembre a Madrid per a reclamar una passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (Repta) 1×1, és a dir, que cada any cotitzat en la Mutualitat equivalgui a un any cotitzat en la Seguretat Social.En la línia del ja expressat fa uns mesos, el CGPE considera escassa, injusta i socialment excloent la proposició de llei presentada pel PSOE que va ser debatuda al maig en el Congrés dels Diputats, i reclama avançar cap a una legislació que no deixi fos als més de 1.300 procuradors i pensionistes de la mutualitat.El president del CGPE, Ricardo Garrido, va assistir llavors a l'inici de la tramitació parlamentària en el Congrés i el Consell es va dirigir a tots els partits polítics, mitjans de comunicació i associacions d'autònoms per a promoure un canvi legislatiu per a una passarel·la al Reta socialment inclusiva que no deixi a ningú enrere.“És de justícia que els partits polítics es posin d'acord per a legislar pensant en tots els mutualistes d'Espanya. Les procuradores i procuradors, autònoms i mutualistes alternatius i complementaris, mereixem una jubilació digna”, assenyala Ricardo Garrido.El Consell de la procura recorda que l'Estat s'ha estalviat centenars de milions d'euros durant anys amb els pensionistes de les mutualitats professionals, en prestacions com l'orfandat, la viduïtat, la incapacitat o malaltia, que actualment no es computen per a poder accedir a les pensions de la Seguretat Social.Des de la presa de possessió de la nova junta directiva, a l'octubre de l'any passat, el CGPE treballa activament per a aconseguir que la Seguretat Social i l'Estat equipessin als procuradors i procuradores pensionistes amb la resta de professionals i pensionistes espanyols.Font: CGPE.ES

Els criteris fixats preveuen oferir major seguretat jurídicaEconomist & Jurist ha tingut accés al document (disponible en el botó ‘descarregar resolució’) que recull els criteris aprovats pels magistrats de primera instància i dels jutjats hipotecaris de Madrid en la Junta celebrada el 26 d'Octubre de 2025, amb motiu de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 , de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia.L'objectiu d'aquestes trobades és una cosa tan transcendent com tractar d'aconseguir una unificació de criteris en relació a l'exigència de l'activitat negociadora prèvia com a requisit de procedibilidad.Entre altres extrems en el document es determinen els supòsits en els quals no és necessari el MASC previ. És important tenir localitzats aquests supòsits amb claredat per a poder evitar així la dilació que comporta aquesta nova obligació mediadora.En concret no queden subjectes al MASC previ:1. Deutes periòdics.El MASC empostissat contra qualsevol d'elles després del seu venciment, s'entendrà ampliat automàticament per a les restants, i servirà a aquest efecte per a reclamar-les judicialment fins al limiti d'un any d'eficàcia del MASC.2. Reconvenció, ampliació per litisconsorci o altres causes (intervenció, successió…..) compensació.Es considera que no és necessari el MASC en aquests casos, atès que es basen en la accesoriedad amb el procediment principal ,així com en la impossibilitat de compliment dels terminis processals.3. Trànsit.La reclamació prèvia de l'article 7 LRCSCVM tindrà la consideració de MASC, segons l'article 5.1 LOEP en relació amb l'article 7 per la Llei 5/2025 de 24 de juliol, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i segur en la circulació de vehicles de motor , aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004 de 29 d'octubre ,i la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d'ordenació, supervisió i solvència de l'entitats asseguradores i reasseguradores .4. Tampoc serà necessari el MASC en els verbals i ordinaris derivats de l'oposició a un monitori previ.Font: economist&jurist

Organitzat juntament amb la Universitat de Lleó, se celebrarà els dies 1, 2 i 3 d'octubre a l'Auditori Ciutat de Lleó i en la Facultat de Dret. Un dels temes que s'abordarà serà el dels delictes d'odi, un fenomen en auge que preocupa tant en l'entorn digital com en l'àmbit judicial.León acollirà el DATAfórum Justícia 2025, el gran fòrum anual del sector Justícia organitzat pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que analitza la relació del servei públic de Justícia amb la digitalització, les dades, la innovació i l'humanisme en l'era tecnològica.L'esdeveniment, que celebra enguany la seva quarta edició, tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 d'octubre a l'Auditori Ciutat de Lleó i en la Facultat de Dret de la Universitat de Lleó, institució coorganitzadora enguany, juntament amb l'Ajuntament i la col·laboració de diferents entitats privades.Durant tres dies, experts nacionals i internacionals, institucions, universitats i empreses tecnològiques debatran sobre els grans reptes de l'ecosistema judicial en l'era digital: intel·ligència artificial, ciberseguretat, delictes d'odi, violència de gènere i sexual, advocacia rural, justícia digital, neuroderechos i ciència quàntica. El programa inclou conferències magistrals, taules rodones, debats, itineraris específics per a estudiants i associacions, així com tallers pràctics.Entre els ponents d'aquesta edició destaquen la Dra. Daniela Brückner, secretària d'Estat de Justícia a Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya); el físic quàntic i divulgador José Ignacio Latorre; el cibercriminólogo coreà-estatunidenc Dr. Kyung-Shick Choi; l'advocada lleonesa Selene de la Font, referent en la defensa de víctimes de delictes d'odi; i l'educadora Marina Marroquina, especialista en adolescència i violència sexual. Així mateix, participaran representants d'organismes internacionals com la Comissió Europea, el Banc Interamericà de Desenvolupament i el Ministeri de Justícia de Croàcia.Els delictes d'odi, en el centre del debatUn dels temes que s'abordarà amb especial atenció serà el dels delictes d'odi, un fenomen en auge que preocupa tant en l'entorn digital com en l'àmbit judicial. Dades recents de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i de la Fiscalia General de l'Estat confirmen un increment sostingut d'aquesta mena de fets delictius. Per a analitzar aquest desafiament, el fòrum acollirà la taula rodona “Discurs i delictes d'odi. L'Estat de Dret a l'ajuda de la societat”, amb la participació del Fiscal de Sala coordinador contra els delictes d'odi i la discriminació, Miguel Ángel Aguilar, al costat d'acadèmics i experts en verificació.Innovació, talent jove i cultura com a motors de canviEl DATAfórum Justícia 2025 comptarà també amb un DATAthon, un concurs d'innovació que reunirà més de 60 estudiants de diferents universitats espanyoles per a desenvolupar solucions creatives per als reptes de la Justícia mitjançant l'ús de tecnologies de dades i intel·ligència artificial. Els universitaris disposaran, a més, d'un itinerari propi amb trobades amb jutges, fiscals i advocats, i accés a xerrades sobre oportunitats professionals.Com a novetat, enguany s'ha dissenyat un programa específic per a associacions i col·lectius ciutadans entorn de temes com la mort digna, la protecció de víctimes o la lluita contra els discursos d'odi. També se celebraran minicursos pràctics sobre intel·ligència artificial i les noves eines digitals del Ministeri, així com formacions en ciberseguretat de la mà del INCIBE i d'experts internacionals.A més, l'art i la cultura tornaran a ser protagonistes amb l'exposició Art i Justícia en l'era de les Dades i amb un concurs artístic nacional sota el lema La Justícia en l'era de les dades, les obres guanyadores de les quals s'exhibiran als carrers de Lleó.Per a acudir al fòrum és necessari inscriure's prèviament en la pàgina web oficial:https://dataforumjusticia.es

La Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia ha anunciat que, a partir del 16 de juliol, estar disponible una nova versió de l'eina de consulta judicial Horus-Visor, que adopta el nom d'ATENEA IRIS. L'actualització no sols suposa una millora en l'experincia d'ús i en l'eficincia de l'accés a la informació judicial, sinó que consolida una imatge renovada i alineada amb el procés de modernització tecnolgica del servei públic de justícia. Entre les principals novetats d'ATENEA IRIS destaquen: Nou nom i logotip, ja implementat en totes les plataformes d'accés.Nova pestanya Actes de comunicació, que permet consultar informació detallada sobre les notificacions realitzades.Missatges informatius sobre visibilitat d'elements, que expliquen a l'usuari per qu uns certs documents o parts del procediment poden no estar disponibles, ja sigui per regles de visibilitat o per restriccions de l'rgan judicial.L'eina estar accessible tant per a professionals com per a ciutadans, amb materials de suport disponibles en la Seu Judicial Electrnica. Per a consultar les novetats disposa de la guia adjunta i a més pot consultar el material d'ajuda disponible en la Seu Judicial Electrnica. Visor ATENEA-IRIS: versió 5.8.1 Font: CGPE.ES

Es posen en marxa també 4.818 Oficines de Justícia L'Administració preveu un estalvi per a les CCAA de 290 milions en 10 anys El prxim 1 de juliol entraran en funcionament 315 Tribunals d'Instncia (TU), pertanyents a la primera fase de la implantació de la Llei d'Eficincia del Servei Públic de Justícia, aprovada per les Corts Generals el mes de gener passat, segons informa el Ministeri de la Presidncia, Justícia i Relacions amb les Corts en un comunicat. En aquesta Fase I, s'activen 236 Tribunals d'Instncia en comunitats autnomes amb competncies transferides en matria de Justícia i 79 en el territori gestionat pel Ministeri, la qual cosa representa el 100% dels previstos, complint així amb el que s'estableix en la Llei. Al llarg de l'any es completaran altres dues fases: 16 nous tribunals l'1 d'octubre i 100 addicionals el 31 de desembre, fins a aconseguir els 431 Tribunals d'Instncia en tot el territori nacional. Cada Tribunal d'Instncia comptar a més amb un nou model d'Oficina Judicial, que centralitzar els serveis comuns, permetent aprofitar de manera ptima els recursos disponibles. L'experincia d'aquest nou model d'Oficina Judicial en un jutjat de Badajoz ha perms constatar una millora dels temps de resolució de judicis, baixant els assumptes pendents més d'un 40% i augmentant l'execució de resolucions en un 70%.L'1 de juliol es posaran en marxa també 4.818 Oficines de Justícia en el Municipi, en els partits judicials que formen part d'aquesta primera fase. Aquestes oficines permetran acostar la Justícia a tota la ciutadania, fins i tot en localitats sense seu judicial, facilitant trmits com l'obtenció de documentació judicial, presentació d'escrits, atenció a víctimes o connexió per videoconferncia amb jutjats. Es tracta d'un nou model d'atenció descentralitzada i digital, que garanteix l'accés igualitari al servei públic de Justícia. Desglossament per territorisPer comunitats autnomes, Andalusia posa en marxa 70 Tribunals d'Instncia, Galícia 38, Catalunya 33, Comunitat Valenciana 24, Aragó 13, Astúries 13, Comunitat de Madrid 14, Navarra 4, Canries 9, País Basc 9, Cantbria 7 i La Rioja 2. En els territoris amb competncia estatal, la implantació s'ha realitzat al 100%, complint els terminis establerts per la llei, activant-se 31 Tribunals d'Instncia a Castella i Lleó, 8 a la Regió de Múrcia, 16 a Extremadura i 24 a Castella-la Manxa. La nova estructura judicial transforma 3.900 jutjats unipersonals en 431 Tribunals d'Instncia organitzats per jurisdiccions i seccions especialitzades, la qual cosa permet una millor gestió dels recursos humans, major agilitat processal, més capacitat de resposta davant augments de crrega de treball i estalvi per a les arques públiques. "Aix permet, per exemple, que en lloc d'haver de crear un nou jutjat amb la seva seu i plantilla completa, bastar amb incorporar noves places judicials dins d'un Tribunal d'Instncia ja existent, la qual cosa redueix de 400.000 a 86.000 euros el cost per cada nova plaa de jutge. En total, les comunitats autnomes amb competncies transferides aconseguiran un estalvi acumulat de 290 milions d'euros en els prxims deu anys. I per a facilitar aquesta transformació, el Ministeri ha transferit més de 325 milions d'euros procedents de fons europeus, als quals se sumen 25 milions destinats a solucions tecnolgiques", assenyala el comunicat. Refor en violncia sobre la donaEl Ministeri també ha aprovat la creació de 50 noves places de jutges i 42 de fiscals especialitzats per a reforar les Seccions de Violncia sobre la Dona, que s'integraran en els Tribunals d'Instncia i assumiran des d'octubre tots els delictes de violncia sexual, complint així el Conveni d'Istanbul. A més, es creen tres noves seccions especialitzades en violncia sobre la infncia i adolescncia a Madrid, Barcelona i Mlaga. RelacionatsEls jutges apunten al fet que hi haur una pujada de la indemnització per acomiadar a interinsEls mutualistes podran demanar la devolució de l'IRPF més enll d'aquest 30 de junyEl Suprem rebutja que les empreses decideixin la data d'una sanció d'ocupació i sou de manera unilateral Font: eleconomista.es

El pols entre jutges i ministeri amenaa amb asfixiar als recentment constituts tribunals d'instncia, submergits ja en una mar d'expedients a la vora del collapse. El símil és conegut, gairebé tpic: la justícia s'assembla a aquest malalt crnic que sobreviu amb prou feines i que, de tant en tant, necessita de vigilncia intensiva. Lletrats de l'Administració de Justícia, advocacia i procura, són tots ells actors essencials que reclamen ser escoltats i formar part del dileg en la cerca d'un remei que no arribi massa tard. Els collectius coincideixen en el diagnstic: la justícia necessita més mitjans, dileg i modernitzar-se sense perdre el rigor i la qualitat tcnica que és inherent a la tutela judicial dels ciutadans. Els tribunals acumulen quatre milions de casos pendents i 10.000 milions d'euros retinguts en execucions, denuncien des de la procura. Procuradors Les tensions no ajuden, per aix, els procuradors es van oferir immediatament a intervenir en el conflicte a través del seu Institut de Mediació. Alberto García Barrenechea, deg del collegi de procuradors de Madrid i secretari del Consell General de Procuradors d'Espanya, subratlla que volen facilitar el dileg per a evitar la confrontació i la judicialització del conflicte. La procura confia que aquesta via podria contribuir significativament a millorar el projecte de llei orgnica publicat el passat 22 de maig que afecta l'accés a la judicatura i fiscalia. Des de l'experincia que els brinda prendre diriament el pols en els tribunals, els procuradors advoquen per mantenir el sistema d'oposició com a pilar d'accés a judicatura i fiscalia, garantia de igualtat i mrit. La procura valora positivament la implementació de beques pública per a anivellar oportunitats i la digitalització del procés, sempre que no impliqui rebaixa d'exigncies. Cal evitar portes posteriors sense filtres objectius com el quart torn, subratlla García Barrenechea. L'accés de jutges per entrevistes i avaluació de trajectries introdueix biaixos ideolgics i ens genera dubtes, afirma el deg. Advocacia El Consell General de l'Advocacia (CGAE), com a representant del collectiu jurídic més nombrós, est seguint molt de prop el conflicte. El seu president, Salvador González, s'ha reunit amb les associacions de jutges i aposta pel consens per a modernitzar el sistema de 1985 sense posar-lo en risc. Més enll de les reformes en marxa, González mostra la seva preocupació per el qüestionament recurrent per part de la política dels pronunciaments dels jutges, que perjudica la imatge del conjunt i oculta els veritables problemes del sistema, com els retards i la situació de la justícia gratuta. L'Advocacia reconeix aspectes positius en la reforma, per qüestiona uns altres. Defensem el mrit i la capacitat com a fórmula per a comptar amb professionals de qualitat, resumeix González. És important reflexionar sobre si la nostra Administració de Justícia pot suportar tants canvis en tan poc temps i analitzar si existeixen els mitjans digitals i organitzatius necessaris i adequats en cada territori, apunta el president, que troba a faltar planificació i programació. L'Advocacia ha lamentat aquest dilluns els danys inqüestionables causats pel primer dia de vaga de jutges i fiscals. Des del CGAE han alertat que les desenes de milers d'assumptes afectats ja no es resoldran durant 2025, la qual cosa complicar encara més la situació d'un sistema judicial amb gairebé vuit milions d'assumptes pendents. L'Illustre Collegi de l'Advocacia de Madrid (ICAM) també segueix amb lupa el pols. El deg de la institució, Eugenio Ribón, ha posat a disposició els seus collegiats un model per a poder reclamar una indemnització al Ministeri de Justícia pels perjudicis soferts a conseqüncia d'una possible suspensió d'assenyalaments judicials durant els dies de vaga. Des del collegi s'exigeix informació clara, anticipada i accessible sobre la celebració o suspensió de les actuacions judicials programades. El primer dia de vaga ja hi ha hagut testimoniatges de ciutadans i advocats que s'han desplaat en va al jutjat per a celebrar un judici que ha estat cancellat a última hora. Ribón comparteix amb els jutges dubtes sobre la reforma: Tal com est redactada la norma, s'obre la porta a una discrecionalitat preocupant en l'accés a la carrera judicial. El deg tem que el model d'accés a la judicatura estigui subjecte a criteris no prou objectius, que afecti no sols els aspirants, sinó a la percepció d'independncia del Poder Judicial i a la confiana ciutadana. Si no es lliga en curt el conflicte, adverteix, pot suposar la paralització de centenars d'actuacions processals i afegir més retards a una justícia que ja sofreix importants colls d'ampolla. Des del collegi subratllen: Qualsevol reforma ha de reforar i no afeblir la independncia del jutge, la neutralitat del fiscal i l'equilibri del procés. Durant el primer dia de vaga, el ICAM va registrar un 48,8% de procediments suspesos, dada recollida en un informe detallat publicat aquest dimarts. Lletrats judicials Els lletrats de l'Administració de Justícia (LAJ), per part seva, també temen que les mesures que s'adoptin en la reforma incideixin en la independncia judicial. No podem compartir la reforma que es planteja en el sistema d'ingrés, perqu considerem que l'actual és el que assegura amb major rigor que aproven els millors, afirma Ernesto Casado, president del Collegi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia (CNLAJ). El collegi rebutja així mateix l'ingrés de jutges substituts que manquen de la preparació necessria i que no han passat per sistemes objectius de selecció. Cal recordar que aquest collectiu també s'ha enfrontat al procés d'estabilització dels LAJ substituts. Ens vam veure obligats a recórrer davant els tribunals la convocatria d'ingrés, compte. Amb aquesta mesura van aconseguir la suspensió cautelar de les proves. Des de CNLAJ demanen més temps per a implementar els canvis estructurals en l'organització dels tribunals. Alguns rgans judicials, compte Casat, encara es veuen obligats a continuar tramitant en paper. I és que la vaga de jutges coincideix amb l'entrada en funcionament dels primers 315 tribunals d'instncia, que substitueixen als anteriorment coneguts com a jutjats mixtos. El conflicte ens afecta ats que pot causar suspensions i retards, reconeix Juan José Yáñez, portaveu de la Unió Progressista de Lletrats de l'Administració de Justícia (UPSJ). Amb independncia del concret model d'accés que s'estableixi a les professions jurídiques, inclosa la de lletrats, és necessari que aquest sigui estable, prolongat en el temps i que s'assegurin unes convocatries suficients anuals, reclama Yáñez, qui demana més mitjans i formació. Font: cincodias.com

El que durant dcades va ser un dels grans reptes silenciosos del sector legal per fi ha estat resolt. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), pea fonamental per al treball de juristes, advocats i assessors legals, ara pot consultar-se de manera senzilla, visual i estructurada grcies al nou servei gratut alliberat per Justicio, la plataforma de respostes legals fonamentades basada en IA. El nou servei permet accedir al contingut íntegre del BOE amb una experincia optimitzada per a advocats, procuradors, assessors jurídics i operadors del Dret: sense necessitat de registres, sense barreres tcniques, i amb una interfície adaptada a les seves necessitats quotidianes. El que durant dcades va ser un dels grans reptes silenciosos del sector legal per fi ha estat resolt. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), pea fonamental per al treball de juristes, advocats i assessors legals, ara pot consultar-se de manera senzilla, visual i estructurada grcies al nou servei gratut alliberat per Justicio, la plataforma de respostes legals fonamentades basada en IA. El nou servei permet accedir al contingut íntegre del BOE amb una experincia optimitzada per a advocats, procuradors, assessors jurídics i operadors del Dret: sense necessitat de registres, sense barreres tcniques, i amb una interfície adaptada a les seves necessitats quotidianes. El BOE és la clau per a conixer cada nova llei, resolució, edicte o disposició rellevant per a la seva prctica jurídica. No obstant aix i, malgrat que les normes es van actualitzant i adaptant, el seu format i el seu disseny han roms ancorats als seus orígens. Com si encara fos una publicació impresa, quan un professional legal obre la pgina oficial del BOE avui dia es troba amb grans blocs de textos jurídics densos, una estructura rígida, un format complex i una interfície poc optimitzada que converteixen cada lectura en una tasca lenta i tediosa. EL GRAN REPTE SILENCIÓS DEL SECTOR LEGALÉs evident que el BOE no est pensat com a eina de treball jurídica, sinó com un registre oficial de contingut legal. Aquesta missió de certificar i publicar s'anteposa a la de facilitar el seu ús prctic. Per aix, encara que és jurídicament imprescindible, no est adaptat a les necessitats dels professionals legals. En aquest sentit, en els últims anys han anat sorgint algunes eines que han tractat de superar aquest repte oferint resums, creant alertes o simplificant lleugerament el seu disseny i el seu format. El problema és que, malgrat que fan una mica més senzilla la seva consulta, no faciliten tot el contingut complet i no ofereixen una experincia d'usuari, a més, gil, comprensible i totalment enfocada en el marc professional dels juristes. O, almenys, així ha estat fins ara. I és que per fi l'accés i consum del BOE d'una manera totalment accessible, visual, amena i completa ja és una realitat per al sector legal i els seus professionals. Grcies al desenvolupament i l'alliberament d'un nou servei posat a la seva disposició, aquests poden accedir i consultar tot el seu contingut diari a través d'una navegació gil i eficient, una interfície visual i intutiva, una estructura i un format senzills i un llenguatge clar adaptat a les seves necessitats i al seu dia a dia. El BOE, PER FI ACCESSIBLEDarrere d'aquesta nova eina est la comunitat que impulsa Justicio, el sistema de respostes legals fonamentades i raonades, així com el seu principal patró, la legaltech Little John. Junts han fet un altre pas més en favor de l'ecosistema legal i de tots els seus membres, superant un altre gran repte al qual s'enfronten diriament. El servei d'accés al BOE vitaminat, com l'han sobrenomenat alguns juristes que ja l'han pogut provar, va ser llanat en fase beta fa gairebé nou mesos. Després de nombroses validacions, proves i millores dutes a terme per diversos dels collaboradors legals i tcnics que formen part de Justicio, acaba de ser alliberat i lloc a la disposició de tota la comunitat jurídica de manera gratuta. Ara consultar el BOE em resulta fins més fcil que obrir el correu, comentava un dels professionals legals que han contribut en el procés. I és que aquest servei ofereix un valor i una srie d'avantatges que, efectivament, garanteixen una experincia tan senzilla com memorable. Ofereix tota la informació oficial i els documents diaris del BOE a través d'una interfície visual, accessible, intutiva i senzilla. Inclou un dashboard inicial que proporciona, d'un cop d'ull, informació i dades clau del dia per tipus, seccions i mbits. Presenta una estructuració de cada secció de manera comprensible, visual i senzilla. Habilita dues modalitats de consum; una més extensa en volum i en estructura i una altra encara més gil i senzilla. Inclou l'accés directe a totes les fonts oficials així com enllaos d'inters a altres organismes oficials. Permet descarregar en PDF qualsevol document, exportar la informació en diferents tipus d'arxiu per a poder treballar amb ella de manera directa i fins i tot organitzar-la en funció de les necessitats del professional. En definitiva, es tracta d'un servei que supera una gran barrera i suposa un canvi de paradigma i un impuls per al sector legal. Tot un compromís amb la comunitat jurídica i, a més, amb tota la societat, ja que professionals que no són exclusivament del món legal també poden beneficiar-se d'aquest servei. Est disponible de manera gratuta i es pot accedir des de la prpia pgina de Justicio o de manera directa en justicio.es/boe. Font: confilegal.com

Los documentos proporcionados por PIMASC podrán ser presentados ante el órgano judicial, tal y como exige Ley de Eficiencia, para poder iniciar el proceso El Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes ha puesto en marcha la plataforma PIMASC, que permitirá registrar y acreditar la participación en un proceso de solución alternativa de controversias. Esta plataforma, a la que podrán acceder abogados, procuradores, graduados sociales, registradores, notarios, economistas y mediadores, emitirá documentos normalizados, validados y firmados digitalmente, que podrán ser presentados ante el órgano judicial como justificantes de haber intentado una solución extrajudicial, antes de plantear la demanda. Esta primera versión se centra en la mediación, conciliación privada, y negociación entre abogados y el intento de MASC infructuoso. PIMASC permitirá contar también con información estadística sobre los Medios Adecuados de Solución de Controversias, ayudando a una mejor toma de decisiones y a la evolución continua de estos mecanismos. La obligatoriedad de intentar una solución extrajudicial promueve una cultura del diálogo y del acuerdo, reduciendo así la carga de trabajo de los tribunales y ofreciendo a los ciudadanos una vía más rápida y eficiente de resolución de conflictos. La transformación de la Justicia hacia un servicio más ágil y eficiente La Ley de Eficiencia del Servicio Público de Justicia, cuya implantación culminará en 2025, introduce una profunda transformación estructural del sistema judicial, haciéndolo más ágil, flexible y capaz de responder mejor ante la sobrecarga de trabajo. Además de establecer la obligatoriedad de los MASC, la norma sustituye los más de 3.900 juzgados unipersonales por 431 Tribunales de Instancia, apoyados administrativamente por Oficinas Judiciales. Este nuevo modelo permitirá ordenar las plazas por secciones especializadas, fomentar la homogeneización de criterios organizativos y jurisdiccionales y aumentar los recursos judiciales allí donde se necesiten, sin depender de la creación de nuevos juzgados. Esto se traduce en un ahorro económico que podrá destinarse a la habilitación de nuevas plazas. En conjunto, la Ley contribuirá a reducir la litigiosidad, reforzar la especialización y acercar el Servicio Público de Justicia a la ciudadanía mediante las Oficinas de Justicia en el Municipio, donde se podrán realizar gestiones procesales de forma telemática y sin necesidad de desplazamientos. Font: Ministeri de Justicia

Ciutadans i empreses ja poden fer tots els pagaments a l'Administració de Justícia amb targeta de crdit. El ministre de Presidncia, Justícia i Relació amb les Corts, va indicar aquest divendres en una roda de premsa en el Palau de Parcent de Madrid que aquesta nova funció suposa "un estalvi de costos, de paperassa i de temps" per a la ciutadania. Bolaños va explicar que aquesta nova funcionalitat que ja es troba totalment operativa des d'avui s'inclou dins de la 'Carpeta Justícia' i implica que qualsevol gestió econmica es pugui realitzar d'aquesta manera i des de totes les parts del territori espanyol. La 'Carpeta de Justícia' és un espai digital que tenen els ciutadans, les empreses i els autnoms per a relacionar-se amb l'Administració de Justícia. Des d'aquesta, poden consultar tots els processos en els quals estan immersos les 24 hores del dia i durant els set dies de la setmana. Des d'avui tots els pagaments i els cobraments es poden fer amb targeta de crdit. És un pas fonamental. És un pas més en la digitalització, en la major transformació de la Justícia en dcades que estem protagonitzant en aquesta legislatura", va dir el ministre. Protecció de l'informantD'altra banda, Bolaños s'ha referit a la presa de possessió de Manuel Villoria com a nou president de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, a la qual acudir aquest mateix divendres. El ministre ha destacat la "dilatada trajectria" del catedrtic "en defensa dels sistemes de protecció dels informants de qualsevol tipus d'irregularitat". "L'Autoritat és una obligació que assumeix el Govern, que hem dut a terme la trasposició de les directives i aprovat la llei i el reglament per a dur-lo a terme. És un pas fonamental contra la corrupció per a defensar a les persones que vulguin denunciar la corrupció. És una fita que complim", ha resolt Font: eleconomista.es

Milers d'advocats i procuradors mutualistes de tota Espanya porten anys esperant una solució per part de les administracions per a poder gaudir d'una jubilació digna. Després de mesos de protestes als carrers, el Partit Socialista porta aquest dimarts la seva proposició de llei sobre la passarella al RETA (rgim públic de treballadors autnoms) al Congrés dels Diputats, un text que encara que compta amb el suport per part de l'advocacia institucional, genera serioses entre els sindicats del sector que veuen la proposta del Govern com una mesura injusta i insuficient. Els de Pedro Sánchez han incls en l'ordre del dia aquest assumpte perqu el Ple del Congrés voti sobre la presa en consideració de la seva proposició de llei. El debat d'aquest dimarts suposa un important primer pas perqu comenci a tramitar-se en les Corts la norma que permetr el trasps al rgim de la Seguretat Social d'aquests professionals. Advocats i procuradors demanen al Govern que tingui en compte les seves consideracions i que s'incloguin noves esmenes per a "esmenar errors" del text i assegurar igualtat de condicions amb altres treballadors. Entre les reclamacions d'advocats i procuradors destaca que s'aconsegueixi computar any de mutualitat per any cotitzat en la Seguretat Social. No obstant aix, la proposta actual dels socialistes inclouen coeficients a aquestes quotes i només garanteix una pensió no inferir al 80% de la mínima actual del RETA. Plataformes com a 'Moviment #J2 procura' denuncien que la redacció del Govern suposa un desavantatge per als professionals que presten assistncia jurídica respecte a altres sectors. Aquesta plataforma proposa un text alternatiu a la proposició de llei impulsada pels socialistes ja que a més de considerar que inclou "termes vagues" entenen que l'articulat proposat des del Ministeri de Elma Sainz deixa fora a molts dels professionals que es van afiliar a la Mutualitat, un sistema de pensions que prometia majors beneficis que els de la Seguretat Social i que, després de diverses dcades, els ha condemnat a comptar amb menys prestacions socials i pensions miserables. Entre altres qüestions, professionals de l'advocacia i la procura demanen al Govern incloure als professionals amb condició de passiu (ja jubilats). Entenen que aquells professionals que quedarien fora del RETA, amb la idea inicial de l'Executiu, són penalitzats doblement perqu hauran de pagar el mateix que els integrats en el RETA per sense tenir garantides ni les mateixes prestacions ni les mateixes pensions. La proposició de llei que el PSOE planeja portar aquest dimarts al Congrés proposa que només els qui van triar la mutualitat després de 2013 amb coneixement de causa puguin accedir a la passarella, aix deixa fora a milers que van cotitzar abans d'aquest any sota supsits erronis, privant-los de drets malgrat haver estat pagant la mutualitat durant anys. En conseqüncia, des de diverses plataformes es defensa una distribució econmica més justa i s'exigeix una reparació histrica pel mal causat. Moviment #J2 defensa una reparació histrica pel que consideren un engany sistmic a milers de treballadors que s'han vist condemnats a cobrar unes pensions mínimes i per sota del mínim estipulat per llei per a la resta de pensionistes. Les condicions dels procuradorsAquesta situació s'agreuja encara més en el cas dels procuradors, en alguns casos havent de sobreviure amb pensions per sota dels 400 euros mensuals. Per aix, des del Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) es mostren més crítics amb les condicions proposades per l'Executiu de Sánchez i ratllen la proposició de llei del PSOE de escassa, injusta i socialment excloent perqu, a més, deixa fora del sistema a més de 1.300 procuradors ja jubilats i pensionistes de la seva mutualitat. El president de la institució, Ricardo Garrido, va criticar en un comunicat publicat aquest cap de setmana que la proposta del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions no és socialment inclusiva perqu situaria a les procuradores i procuradors espanyols entre un 20% i un 30% per sota de la pensió mínima de qualsevol altre autnom espanyol. Nosaltres volem que tots els grups parlamentaris arribin a un acord perqu no es legisli una Espanya amb dos tipus de pensionistes i que la pensió mínima de qualsevol autnom espanyol sigui justa i igual per a tots, subratlla Fernando González Concheiro, vicepresident del CGPE i deg de Santiago de Compostella. Des del CGPE recorden que, amb els pensionistes de les mutualitats professionals, l'Estat s'ha estalviat centenars de milions d'euros durant anys en prestacions com la incapacitat, orfandat, vidutat o malaltia que ara no es computen a l'hora de de l'accés a les pensions de la Seguretat Social". Si el Ple del Congrés dona llum verda aquest dimarts a la presa en consideració de la proposició de llei, el text dels socialistes es traslladar a la comissió corresponent on els diferents grups parlamentaris podran presentar les seves prpies esmenes. Advocats i procuradors reclamen als partits ampliar l'espectre professional de la passarella del RETA i comptar amb les mateixes condicions que altres sectors. Font: vozpopuli.com

Els diferents tribunals de tot el país tracten d'intentar reprendre el servei. No obstant aix, els esforos estan sent en va. El Ministeri de Justícia ha informat que LexNET est caigut després de l'apagada d'aquest dilluns. LexNET és una plataforma digital que utilitzen els rgans judicials i els professionals del sector, com a advocats i procuradors, per a intercanviar informació. De mode, que sense aquesta eina les parts no poden accedir als documents d'un procés ni a les notificacions sobre aquest. Davant aquesta circumstncia d'incertesa, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha ems un comunicat a primera hora d'aquest dimarts en el qual ha informat que es paralitzen tots els terminis processals d'ahir dilluns i avui dimarts. Així mateix, dona llibertat als diferents jutjats i tribunals del país a suspendre terminis i vistes si així ho veuen convenient i s'excusa qualsevol absncia tant d'advocats com de les parts després de les complicades comunicacions per l'apagada.De moment, fonts del CGPJ confirmen que no tenen encara dades dels judicis i vistes que es van veure ahir cancellades per l'apagada i que el principal focus d'actuació en els tribunals és tractar de recuperar el servei. Font: eleconomista.es