L'Administració de Justícia espanyola es troba immersa en la qual ha estat qualificada com la major transformació estructural de les últimes dècades, impulsada per la Llei orgànica 1/2025 i una densa agenda legislativa. A mitjan novembre de 2025, el procés es troba en una fase crucial, marcada per la culminació imminent de les primeres etapes de reorganització territorial i per l'emergència de desafiaments operatius crítics que amenacen amb soscavar l'eficiència esperada.Les novetats de novembre se centren en l'avaluació pràctica dels canvis implementats i les reivindicacions professionals sorgides de la digitalització. Un dels debats més urgents ha estat plantejat pel Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM) i el Col·legi de Procuradors de Madrid (ICPM), els qui el 3 de novembre de 2025 van instar el Govern a crear un sistema unificat per a la suspensió efectiva de vistes i terminis per impossibilitat sobrevinguda del professional (malaltia, accident, etc.).A pesar que el dret a la conciliació està formalment reconegut en la Llei orgànica 5/2024 del Dret de Defensa i en la reforma de la LEC (RDL 5/2023), la plataforma obligatòria de notificacions, LexNET, no deté automàticament les comunicacions. Això obliga el professional afectat a realitzar múltiples gestions manuals, creant una càrrega burocràtica excessiva que soscava la tutela judicial efectiva del ciutadà. La proposta per a solucionar aquesta bretxa entre la modernització tecnològica i les garanties processals és la creació d'un Registre Únic d'Incapacitats Professionals que activi la suspensió automàtica de terminis i notificacions en LexNET amb una sola comunicació.El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va avaluar les Fases I i II de la implantació dels Tribunals d'Instància (TU) (dutes a terme l'1 de juliol i l'1 d'octubre de 2025, respectivament), qualificant-les com "raonablement satisfactòries".No obstant això, el 29 d'octubre de 2025, el CGPJ va advertir a les Administracions prestacionals sobre disfuncions crítiques que han de resoldre's abans del gran "repte organitzatiu" de la Fase III, prevista per al 31 de desembre de 2025. A més, el 12 de novembre de 2025, l'experiència de transformació espanyola va ser presentada davant la 10a Taula Rodona Global de l'OCDE a Madrid, destacant-se el canvi organitzatiu dels Tribunals d'Instància com una estratègia per a aconseguir una justícia més eficient i àgil.El Sindicat Professional de Justícia d'ÚS, el passat 10 de novembre, ha sol·licitat suspendre la Fase III d'implantació dels tribunals d'instància per la seva complexitat i falta de mitjans en els partits judicials més grans.Els Tribunals d'InstànciaLa reforma s'articula sobre dos pilars fonamentals: la reorganització física de la planta judicial i un profund canvi legislatiu en els procediments penals i d'accés a la carrera. La transformació més visible és la substitució de 3.900 jutjats per 431 Tribunals d'Instància (TU), agrupats en un únic òrgan per partit judicial.El canvi fonamental és l'abandó del model parcel·lat per una organització basada en Serveis Comuns i especialitzada per funcions. Tota OJ comptarà obligatòriament amb un Servei Comú de Tramitació (SCT) i, depenent de la grandària, amb el Servei Comú General (SCG) i el Servei Comú d'Execució (SCE), tots ells dirigits per Lletrats de l'Administració de Justícia.Els TU permeten la creació de seccions especialitzades (com a Violència sobre la Dona, Família o Mercantil). Aquest sistema està dissenyat per a ser flexible, permetent crear noves places judicials dins d'una estructura ja existent a un cost molt menor (86.000 euros per plaça, enfront dels 400.000 del model antic). El model mostra resultats prometedors, registrant en els partits judicials on s'ha implementat una reducció de la batussa (més del 40%) i un augment en l'execució de resolucions (70%) en casos pilot, segons dades de Justícia.Els antics Jutjats de pau han estat substituïts per Oficines de Justícia en el Municipi, que amplien els seus serveis per a facilitar tràmits, atendre la ciutadania i eliminar barreres d'accés, fins i tot permetent la connexió per videoconferència amb els tribunals. A nivell organitzatiu, el Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar al juny de 2025 instruccions per al desplegament dels TU. L'EL 1/2025 va suposar la recuperació per part dels jutges de les facultats de direcció i inspecció sobre tots els assumptes que coneguin des del moment del seu repartiment.Aquesta transformació implica que els jutges comparteixen una única organització instrumental de mitjans personals i materials (l'Oficina Judicial), desapareixent les unitats processals de suport directe (unitats de suport directe).L'Agenda Legislativa PrioritàriaEl Govern ha aprovat un projecte de llei per a modernitzar la LOECrim (vigent des de 1882). La mesura més rellevant és la intenció de traslladar el lideratge de la recerca penal als fiscals, en lloc dels jutges d'instrucció. No obstant això, es preveu que els jutges continuïn supervisant per a garantir les garanties legals i processals. Aquesta reforma introdueix també la regulació de noves tècniques de recerca com l'ús d'ADN i la Intel·ligència Artificial.El projecte de llei orgànica, la tramitació de la qual ha estat aprovada pel Congrés, modifica les carreres judicial i fiscal i introdueix una prova pràctica sobre un cas real i correcció anònima per a valorar el raonament jurídic sobre la memorització.Es blinden les beques SERÉ amb una quantia mínima equivalent al Salari Mínim Interprofessional (SMI). A més, permet a professionals amb més de 10 anys d'exercici accedir per concurs oposició. I amb la finalitat d'estabilitzar, es preveu ña convocatòria de 1.004 places per a estabilitzar interins, un procés que respon a requeriments de la Comissió europea. I, finalment, entre les novetats destaca la prohibició de finançament privat d'associacions judicials, així com la creació d'un registre públic de preparadors d'opositors.L'EL 1/2025 estableix l'ús de MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies, com a mediació o arbitratge) com a requisit de procedibilidad en uns certs procediments civils i mercantils. Això busca reduir la càrrega judicial.Tanmateix, com s'informa en el text de portada d'aquesta revista, juristes debaten l'exclusió de procediments com a desnonaments, judicis monitoris i reclamacions de morosos de comunitats de propietaris, on el marge per a la mediació és limitat, la qual cosa ha portat al Congrés dels Diputats a sol·licitar una revisió d'aquells procediments en els quals semblen inviables.Reptes PendentsEl Govern impulsa amb força les reformes de la LOECrim i de la carrera judicial i fiscal, considerant-les prioritàries per a la legislatura. Tots dos projectes han estat remesos al Congrés. L'escenari més probable, segons prediuen els experts, és que moltes de les reformes clau tirin endavant amb ajustos negociats, donat l'impuls de l'Executiu i el suport tècnic a unes certes mesures, malgrat les resistències polítiques i professionals.L'èxit de la reforma, no obstant això, està supeditat a la resolució de desafiaments operatius urgents: El CGPJ ha reiterat que les places de jutges autoritzades per a la pròxima convocatòria són insuficients per a cobrir les necessitats existents i assumir el repte organitzatiu dels Tribunals d'Instància. També, es requereixen grans inversions per a adaptar les seus judicials al nou model de serveis comuns, ja que moltes van ser construïdes sota l'esquema de jutjats parcel·lats. Malgrat que l'EL 1/2025 està dissenyada per a un expedient totalment electrònic (paper zero), la gestió informatitzada no és uniforme en tots els territoris. El CGPJ adverteix que aquesta dispersió en els sistemes informàtics pot causar pèrdues d'expedients, ajornaments i suspensions.Les vagues de jutges i fiscals demostren descontent notable amb aspectes de les reformes, especialment amb el canvi del model d'instrucció penal. Aquest rebuig pot alentir la implementació pràctica dels canvis.Les llacunes sobre la bona fe processalLa llei entén per MASC qualsevol activitat negociadora a la qual les parts acudeixen de bona fe a fi de trobar una solució extrajudicial al conflicte, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d'un tercer neutral. No hi ha majors indicacions i els jutges tracten d'unificar criteris per a interpretar cada cas. Les parts poden convenir sobre els seus drets i interessos, sempre que els acords no sigui contrari a la llei, a la bona fe ni a l'ordre públic.Perquè s'entengui complert el requisit de procedibilidad a la via judicial quan no intervé un tercer neutral, ha d'haver-hi una declaració responsable de bona fe. D'altra banda, si intervé una tercera persona neutral, el document acreditatiu ha d'incloure una declaració solemne que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés perquè tingui efecte davant l'autoritat judicial.En l'incident d'acumulació de processos, la llei introdueix un criteri de bona fe processal per a la imposició de costes, eliminant el criteri de venciment objectiu. I si hi ha aplanament del demandat abans de contestar la demanda, el jutge pot imposar l'hi pagament de les costes sen el cas que apreciï mala fe.FONT: ELECONOMISTA.ES

El Degà De l'Il·lustre Col·legi de Procuradors De Balears Saluda i té l'honor de comunicar-li que, en data 21 de novembre de 2025 s'ha procedit a la renovació de la Junta de Govern d'aquest Il·lustre Col·legi, quedant constituïda de la manera següent : DEGÀ: Excm. Sr. Sr. Frederic X. Ruiz Galmés VICE-DEGÀ: Sr. Sr. José L. Sastre Santandreu SECRETÀRIA: Sra. Sra. Ana María Vicens Pujol VICE-SECRETARI: Sr. Sr. Antonio Sebastián Company-Chacopino Alemany TESORERO: Sr. D. Jeroni Tomás Tomás VICE-TRESORER: Sr. Sr. Gabriel Tomàs Gili VOCAL PALMA Sra. Sra. Carolina García Meek VOCAL INCA Sra. Dª Samantha Meade-Newman Whittington VOCAL MANACOR Sra. Sra. Francesca Ribot Binimelis VOCAL EIVISSA Sra. Sra. María Bello Rodicio VOCAL MAÓ Sra. Dª Julia de la Cambra Maneiro VOCAL CIUTADELLA Sr. Sr. Juan Manuel Marqués Bagur FREDERIC XAVIER RUIZ GALMÉS Es complau a testimoniar-li la seva més distingida consideració personal. Palma, a 24 de novembre de 2025

La Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia ha comunicat «urbi et orbi» als jutges, lletrats de l'Administració de Justícia i funcionaris que, a partir del pròxim 24 de novembre queda suprimit l'ús del fax, tant físic com virtual, conegut com Rightfax, com a mitjà de comunicació en l'Administració de Justícia.«Totes les comunicacions hauran de realitzar-se a través dels canals electrònics habilitats, com LexNET, el sistema d'Interconnexió de Registres (SIR) o els sistemes de gestió processal integrats», diu el comunicat d'aquesta Direcció General.Per això ha instat a traslladar aquesta instrucció als òrgans judicials de què depenen d'aquesta cartera, denominats territori Ministeri. Entengui's, els compresos en les Comunitats Autònomes de Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Extremadura, Múrcia i illes Balears, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.«En cas que existeixin situacions excepcionals que requereixin una adaptació específica, es prega la seva comunicació a la Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia per a la seva anàlisi i resolució», afegeix la comunicació.La decisió s'ha pres en el marc del procés de modernització tecnològica i millora contínua de la seguretat, sostenibilitat i eficiència en les comunicacions.Segons han informat des del Ministeri, s'ha animat a les 12 Comunitats amb competències transferides al fet que adoptin aquest acord.A Espanya, el fax pràcticament ha deixat d'usar-se en l'Administració de Justícia. Les normes recents, especialment el Reial decret llei 6/2023, estableixen que les comunicacions i la presentació d'escrits han de fer-se per mitjans electrònics.Això inclou l'ús de seus judicials electròniques, registres electrònics i sistemes telemàtics que garanteixen traçabilitat, seguretat i signatura digital. Per a professionals com a advocats i procuradors, l'ús d'aquests mitjans electrònics és obligatori.Per tot això, el fax ja no és un mitjà habitual ni recomanat. Només podria usar-se, si és el cas, de manera excepcional i si un jutjat concret ho permetés, una cosa cada vegada menys freqüent. Amb aquesta decisió, el fax queda bandejat dels òrgans judicials de territori Ministeri.FONT:CONFILEGAL.COM

El procurador, com a peça essencial en el funcionament de la justícia, es presenta com una figura que desenvolupa funcions públiques (és un imprescindible col·laborador amb l'Administració de Justícia) i privades, ja que representen els interessos del ciutadà que acudeix als Tribunals per a resoldre el seu conflicte: presenta escrits, rep notificacions, impulsa el procediment, esmena errors etc.La funció de representació és la més tradicional de la història de la professió, però els avanços tecnològics i legislatius han fet que les seves funcions vagin potenciant-se i ampliant-seRecentment s'han aprovat la Llei 1/2025 de 2 de Gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, en les quals s'atribueix al procurador la funció de ser agent d'execució. Això significa que es converteix en executor del que el jutge ha ordenat, perquè la sentència no quedi només en el paper, sinó que es compleixi en la pràctica. I això sota la supervisió del Lletrat de l'Administració de Justícia.Recentment s'han aprovat la Llei 1/2025 de 2 de Gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, en les quals s'atribueix al procurador la funció de ser agent d'execució. Això significa que es converteix en executor del que el jutge ha ordenat, perquè la sentència no quedi només en el paper, sinó que es compleixi en la pràctica. I això sota la supervisió del Lletrat de l'Administració de Justícia.«Des del Col·legi de Procuradors d'Alacant, sabem que la nostra labor processal és essencial per a garantir la tutela judicial efectiva, però també som conscients que la veritable fortalesa del sistema de justícia està a oferir vies de resolució que no es limitin al litigi, sinó que incorporin la mediació, el diàleg i la gestió constructiva dels conflictes», destaquen des de la institució. Per això, s'ofereixen serveis de mediació i conciliació per a resoldre conflictes de manera més ràpida i menys costosa que un judici, complint també d'aquesta manera amb l'exigència operada per la citada Llei 1/2025 de 2 de gener que diu que «abans d'entrar en el temple de la justícia s'ha de passar pel temple de la concòrdia».En 280 paraules, què és un procurador?Luis Beltrán Gámir, procurador col·legiat en ICOPALSom el complement imprescindible de l'advocat quan va a judici, el Keith Richards dels Rolling, el Pedri de la Selecció Espanyola, o el Richard Harris de Sense perdó. Som llicenciats en dret, però no advocats. Representem a persones i mercantils que acudeixen al tribunal, assegurant-nos que els actes processals es realitzen correctament i a temps. Encara que no portem la defensa del nostre client, col·laborem en la gestió efectiva del procediment, perquè els terminis i requeriments es compleixin correctament, evitant la paralització d'aquest, accelerant el procés judicial.Ens ocupem de presentar escrits, que moltes vegades redactem nosaltres, i de rebre les notificacions del jutjat, vigilant els terminis i mantenint informat al minut a l'advocat. Encara que la decisió final sempre és del lletrat, podem i hem de suggerir (sobretot en les reclamacions de quantitat, en les quals som grans especialistes) quin camí prendre.Com a coneixedors del terreny que trepitgem, sabem els costums i les rareses dels diferents jutjats en els quals treballem. Aquest tracte personal amb el funcionari és el que ens fa diferencials, i per aquest motiu em revolta veure a companys treballant a 500 km del seu domicili, pretenent resoldre els problemes amb múltiples escrits o una trucada telefònica. Com diu la procuradora gironina Helena Sánchez Buixeda: «la diferència està en la minuciositat i l'atenció al detall».Dominem a la perfecció els mitjans telemàtics i informàtics, imprescindibles per a relacionar-se amb la Justícia en l'actualitat.Font: informacion.es

. El president del Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE), Ricardo Garrido Rodríguez, el vicepresident del CGPE, Fernando González-Concheiro Álvarez, i el president de la Comissió Internacional del Consell, Luis Ortega, han assistit i participat activament en el Congrés Nacional promogut per la Ordem dues Sol·licitadors e dos Agents de Execução (OSAE), celebrat del 16 al 18 d'octubre en Évora.L'esdeveniment, que va tenir lloc en la Sorra d’Évora i a l'Hotel M’AR de Ar Muralhas, va reunir professionals de l'àmbit jurídic, representants institucionals i acadèmics per a debatre els grans desafiaments de la Justícia i el paper dels sol·licitadors i agents de execução en la societat contemporània.Durant la sessió inaugural, celebrada el dia 16, van intervenir destacades personalitats com Anabela Veloso, Bastonária dona OSAE; Marc Schmitz, president de la Unió Internacional d'Oficials de Justícia; Ricardo Garrido Rodríguez, president del CGPE; Neemias Ramos Freire, director de Relacions Institucionals i Internacionals de FENASOJAF; i Ana Catarina Ferreira, jutge presidenta del Tribunal Judicial de la Comarca de Évora.Al llarg de tres jornades, el Congrés va abordar temes clau com la modernització dels serveis públics, la regularització urbanística, la innovació en els processos executius, la digitalització i ciberseguretat en la Justícia, així com els reptes ètics i pràctics que planteja la intel·ligència artificial en la presa de decisions jurídiques.En aquest context, el Consell General de Procuradors d'Espanya ha reivindicat la necessitat que la procura espanyola assumeixi plenament les competències en matèria d'execució judicial, prenent com a referència el model portuguès. L'any 2000, Portugal sofria el doble d'embús judicial que Espanya. No obstant això, després d'atorgar als seus procuradors –denominats allí sol·licitadors i agents de execução– competències executives, va aconseguir reduir aquest embús en un 60% entre 2003 i 2024. En contrast, Espanya ha vist augmentar el seu embús judicial en un 112% en el mateix període.“L'experiència portuguesa demostra que els procuradors executius són una solució eficaç per a agilitzar la Justícia. Espanya ha de fer aquest pas amb decisió i confiança”, ha assenyalat Ricardo Garrido durant la seva intervenció.La participació del CGPE en aquest fòrum internacional reforça el seu compromís amb la cooperació jurídica europea i amb la modernització del sistema judicial espanyol.Font: CGPE.ES

Cada vegada resulta més difícil dissimular la preocupació que generen algunes resolucions d'inadmissió dictades a l'empara de la Llei orgànica 1/2025. La intenció d'aquesta norma era, en principi, positiva: reduir la litigiositat i agilitzar la justícia mitjançant els anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC). No obstant això, el que en teoria havia de servir per a acostar la justícia al ciutadà, en la pràctica està començant a aixecar murs de formalisme que poc ajuden a complir aquest propòsit.Aquesta tendència està generant una certa inseguretat jurídica. El que havia de ser una eina per a facilitar l'accés al procés s'està convertint, en alguns casos, en un obstacle. I el preocupant és que aquest obstacle afecta directament al dret fonamental d'accés a la jurisdicció, reconegut en l'article 24 de la Constitució Espanyola.Un exemple clar el trobem en l'Acte 48/2025 de l'Audiència Provincial d'Alacant (Secció Vuitena), de 18 de juliol de 2025. Aquest pronunciament, que ha passat una cosa desapercebuda fora de l'àmbit jurídic, representa un autèntic bufo de sensatesa. Revoca la resolució del Jutjat del Mercantil núm. 4 d'Alacant, que havia inadmès una demanda perquè considerava que no s'havia acreditat correctament l'intent de MASC exigit per la llei. En concret, la part actora havia enviat una oferta vinculant confidencial per correu electrònic certificat, indicant les adreces electròniques dels demandats.El jutjat va entendre que aquest intent no era vàlid perquè no s'havia provat que el correu electrònic fos un canal de comunicació habitual entre les parts i perquè només constaven dos missatges intercanviats.L'Audiència Provincial, amb bon criteri, va corregir aquesta interpretació. Secundant-se en la doctrina constitucional, va recordar que el dret a la tutela judicial efectiva impedeix tancar l'accés al procés per defectes formals corregibles. Si el jutjat tenia dubtes sobre la idoneïtat del canal emprat, el raonable hauria estat concedir a la part un termini per a acreditar el seu ús habitual, no inadmetre la demanda sense més. Aquesta rigidesa, a més de desproporcionada, contravé el principi pro actione que ha de guiar tota interpretació processal.Aquesta resolució, més enllà del cas concret, ens recorda una cosa essencial: el procés judicial no és una fi en si mateix, sinó un instrument al servei de la justícia i dels drets de les parts. Quan s'aplica la llei de manera mecànica, sense atendre la seva finalitat ni a la realitat social, es desnaturalitza el seu sentit. En el fons, no es tracta només de complir la norma, sinó de fer-ho amb sentit comú i amb respecte al dret d'acció.L'Acte 48/2025 també aporta un criteri molt necessari per a la pràctica diària: avui dia, el correu electrònic és un mitjà perfectament ordinari de comunicació. No reconèixer-ho com a vàlid per a acreditar un intent d'acord extrajudicial seria desconèixer com funcionem en la vida real. El propi article 3.1 del Codi Civil ens obliga a interpretar les lleis conforme a la realitat social del moment, i aquesta realitat és digital. Altres tribunals, com l'Audiència Provincial de Màlaga (Acte 538/2025, de 23 de juliol), ja han seguit aquesta línia, reafirmant que la tecnologia no pot ser un enemic del procés, sinó la seva aliada.La digitalització, els nous mitjans de comunicació i els sistemes d'acreditació electrònica han transformat la manera de treballar en els despatxos i en els tribunals. Pretendre continuar aplicant criteris del segle passat en un entorn totalment distint només pot portar a més frustració i més litigis innecessaris. Per això, necessitem que les reformes processals i la seva interpretació adoptin una perspectiva pràctica i proporcionada, on la bona fe de les parts i la diligència dels seus representants tinguin el pes que mereixen.En definitiva, l'Acte 48/2025 retorna l'equilibri que el sistema necessitava. Recorda que les normes processals estan al servei de la justícia i no al revés. Els procuradors valorem especialment aquesta visió perquè és la que defensem cada dia en silenci, en els passadissos dels jutjats, en els escrits que preparem i en els terminis que vigilem.El missatge és clar: la justícia no es construeix amb formalismes, sinó amb criteri, humanitat i respecte pels drets dels qui acudeixen a ella. I en aquesta tasca, la procura continua sent una peça clau perquè el procés no es converteixi en un laberint, sinó en un camí ral cap a la tutela judicial efectiva.FONT: ECONOMIST&JURIST

L'entrada en vigor de la Llei 1/2025, d'eficiència del Servei Públic de Justícia, juntament amb la implantació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), dibuixen un nou escenari legal que afecta de ple als operadors jurídics, molt especialment als procuradors. Aquesta transformació normativa està generant incertesa, inseguretat jurídica i una major exigència tècnica per als professionals que gestionen el pols dels nostres jutjats.Els procuradors observem com aquests canvis impacten en la nostra pràctica i, en conseqüència, en el ciutadà, qui sofreix les conseqüències d'un sistema sobrecarregat, subjecte a reformes improvisades i poc efectives per als operadors jurídics. Són reformes que neixen lluny dels jutjats i al marge de l'opinió dels professionals que coneixen la realitat processal.En els últims anys, reformes legislatives impulsades per la pandèmia i les vagues en el sector han alterat els fonaments del procediment en els diferents ordres jurisdiccionals. Avui conviuen diverses lleis processals, la qual cosa obliga a una vigilància jurídica extrema per a evitar errors formals, perquè cada plet es regeix per la norma processal vigent en la data de la seva presentació. Això suposa una major càrrega tècnica i de gestió.El procurador, en aquest context, no sols gestiona terminis i comunicacions, sinó que es converteix en figura clau per a garantir la correcta aplicació de la normativa vigent, assumint un rol de coordinador processal indispensable en la defensa del ciutadà.La Llei 1/2025, en el seu intent per modernitzar la justícia, ha introduït un canvi de model en la planta judicial, encara sense aplicació pràctica. Es pretén ampliar determinades funcions del procurador, encara que més que una ampliació de competències genera noves responsabilitats. Entre aquestes atribucions figura la possibilitat de realitzar actes de comunicació, auxili i cooperació judicial a sol·licitud de l'òrgan competent, però continuem esperant veritables competències, com una major participació en les fases d'execució.Aquesta reforma suposa una transmissió de funcions des de l'Administració de Justícia al procurador, amb l'efecte que els costos derivats són assumits per les parts, la qual cosa genera una càrrega econòmica al justiciable i l'allunya d'una veritable solució justa a les seves demandesUn dels aspectes més rellevants de la nova llei és la implantació del MASC com a requisit previ a la presentació de la demanda per a reduir la litigiositat. No obstant això, en la pràctica, la negociació prèvia ja era habitual, i la seva regulació legal sembla més una dilació. Si no hi ha voluntat d'acord, la negociació no prospera i la demanda es presentarà igualment.La reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil de l'any 2001 ja va suprimir la conciliació obligatòria pel seu caràcter dilatori i ineficaç. Avui, amb un entorn judicial encara més col·lapsat, ens enfrontem a una situació similar, sense certesa que els MASC redueixin la litigiositat o descongestionin els jutjats. A més, la seva implementació no és garantista: no estan contemplats per a procediments amb benefici d'assistència jurídica gratuïta, la qual cosa crea una barrera d'accés a la justícia per als més vulnerables.El col·lapse judicial continua sent una realitat estructural. La congestió, agreujada per anys de crisis, pandèmies i conflictes laborals, no es resol amb mesures parcials. Com en un embús en hora punta, sense inversió i ampliació de recursos el problema s'enquista. Les reformes són necessàries, però han d'anar acompanyades d'inversió econòmica, digitalització real i reforç de recursos humans. En cas contrari, el col·lapse continuarà.Els procuradors, com a testimonis directes del dia a dia processal, instem un enfocament integral i realista en les reformes de la justícia. La procura ha demostrat la seva capacitat d'adaptació: vam ser pioners en la digitalització, ens hem adaptat a reformes processals, gestionem terminis i relacions amb diligència, i ara assumim de nou nous reptes amb la vocació de sempre.La figura del procurador continua sent essencial per al bon funcionament de la justícia. Més enllà del seu paper com a representant processal, és garant de l'agilitat, del compliment de terminis, de la seguretat jurídica i de l'accés eficaç a la tutela judicial.Davant la nova llei i una justícia necessitada de reforma profunda, els procuradors estem preparats per a assumir nous reptes. No busquem protagonisme, sinó el reconeixement de les nostres funcions i major col·laboració en el procediment. Només una veritable cooperació de tots els operadors jurídics, juntament amb inversió en mitjans personals i materials, aconseguirà una justícia eficient, ràpida i al servei del ciutadà.FONT:ECONOMISTJURIST.ES

Us anunciem que en les pròximes hores i amb l'ànim que estigui operativa dilluns que ve, iniciarem el desplegament i posada en producció de la nova web col·legial en el disseny de la qual hem estat treballant per a actualitzar l'anterior, dotant-la de noves funcions que equilibrin coherentment la seva visualització i continguts amb la part privada dels col·legiats que havíem prioritzat i implementat amb anterioritat arran del nou programa de gestió del col·legi.D'aquesta manera, hem intentat que segueixi la línia i conservi les característiques identificadores de la web que substituïm, modernitzant el seu llenguatge intern que permeti l'escalament en continguts a mesura que es vagin necessitant, així com oferir una finestra de presentació del nostre col·legi que no sols sigui informativa, sinó que alhora sigui útil tant per a col·legiats com per a usuaris externs que accedeixen per a la seva consulta.D'aquesta manera, el panell inicial, permet amb els corresponents desplegables, l'accés als diversos continguts, millorant la seva disposició i claredat per a l'elecció d'allò que es busca.Trobareu els diferents accessos a l'Àrea Privada de col·legiats, l'accés propi del personal del col·legi, així com al correu dels qui tinguin un creat amb el domini “procuradores.es”.Igualment, es podrà optar qualsevol de les versions de la web en els dos idiomes de la nostra comunitat autònoma.L'àrea pública incorpora un primer accés ràpid a serveis que hem detectat tenen major utilització pels nostres col·legiatsI li segueix, una àrea de serveis complementaris i enllaços d'interès que, de mode clar i intuïtiu, seleccionant en cadascuna de les opcions disposades, ens enllaça als usuaris de la web, a les principals pàgines que poden ser-nos útils per a l'exercici diari de la nostra professió, en l'ànim que s'estableixi en una útil eina a la disposició dels col·legiatsHem millorat la visualització i sistematització de l'agenda del degà i esdeveniments, permetent la visualització directa dels de major proximitat, així com hem engrandit el carrusel de notícies donant notícia de l'actualitat jurídica per a la seva consulta més àgil.Finalment, i de cara a la projecció de la nostra professió (labor que, entenem, deu també inspirar la web col·legial com a presentació del nostre col·lectiu), hem inclòs un apartat explicatiu de la nostra professió en un vídeo que compartim els diferents col·legis que hem fet ús d'ell i que, igualment, s'inclou en la web del Consell, tot això amb la finalitat de tenir un discurs col·lectiu que ens lligui a la resta de professionals.La façana de la nostra web, finalitza amb els enllaços preceptius a les convocatòries públiques de Juntes Generals i Memòria anual, així com amb un accés directe a la Mutualitat de ProcuradorsHem pretès, de la mateixa manera, netejar i donar una aparença actualitzada a les pàgines internes, en les quals esperem que us mogueu amb comoditat, dotant-les de la mateixa operativa, així com diferents eines per al seu ús interactiu en la seva consulta.Com és obvi i natural, una web és un entorn viu i, per tant, com el fèiem amb l'anterior, els seus continguts es revisen diàriament, adaptant-se a les exigències que en cada instant hem d'atendre. Constitueix, doncs, un nou punt de partida en el qual poder incloure allò que sigui de major interès per als col·legiats i, per tant, el públic en general. No és un llistat tancat, sinó obert a noves iniciatives que generin sinergies, projectant la imatge de la nostra professió i col·legi de mode eficaç i eficient.Esperem que la iniciativa de la seva, entenem, necessària actualització i el canvi operat sigui de l'el vostre grat, així com, sobretot, sigui útil per al nostre quefer diari, com és la finalitat essencial pretesa amb el projecte que en el seu moment encarem i que avui culminem amb el seu desplegament.www.procuradoresdebaleares.es

Índex de contingutsQuè és un MASC?Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civilL'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menorsMASC sense acord o impossible de realitzarDebat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectatsMesures provisionals prèvies a la demandaLa reforma per a la millora de l'eficiència del Servei Públic de Justícia (EL 1/2025) adopta amb aquest propòsit una sèrie de mesures de gran importància, entre les quals destaquen el disseny d'un nou model de planta judicial i l'establiment en l'ordre jurisdiccional civil, amb caràcter general, per a tots els processos declaratius i especials (LEC Llibres II i IV), un requisit de procedibilidad: acreditar, en el moment d'interposar la demanda, que prèviament s'ha intentat aconseguir amb l'altra part una solució extrajudicial de la controvèrsia a través d'alguns dels mitjans que la llei considera «adequats».Què és un MASC?És l'acrònim de «mig adequat de solució de controvèrsies». Gaudeix d'aquest estatus qualsevol tipus d'activitat negociadora, reconeguda legalment, a la qual les parts d'un conflicte acudeixin de bona fe a fi de trobar una solució extrajudicial a aquest, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d'un tercer neutral, particularment (EL 1/2025 art.5):- la mediació,- la conciliació;- l'opinió neutral d'una persona experta independent;- la formulació d'una oferta vinculant confidencial;- un altre tipus d'activitat negociadora, reconeguda en les lleis estatals o autonòmiques;- l'activitat negociadora directa entre les parts o entre els seus advocats;- un procés de dret col·laboratiu.Els acords aconseguits poden ser totals o parcials, però mai contraris a la llei, a la bona fe o a l'ordre públic. Ha d'existir identitat entre l'objecte de la negociació en el MASC i l'objecte del litigi que s'insta, encara que les pretensions que poguessin exercitar-se en via judicial poguessin variar (EL 1/2025 art.5.1).Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civilEncara que l'EL 1/2025 apunta en primer terme, a més dels processos declaratius, als processos especials que regulen la tramitació dels processos de Dret de Família, de seguida estableix, entre altres, algunes excepcions que afecten aquesta àrea:- mesures de protecció de menors (CC art.158);- mesures judicials de suport a persones amb discapacitat;- filiació, paternitat i maternitat;- restitució o retorn de menors en els supòsits de sostracció internacional;- iniciació d'expedients de jurisdicció voluntària, tret que siguin de sol·licitud d'intervenció judicial per:- desacords entre els cònjuges, i específicament en l'administració dels béns de guanys;- desacord entre els progenitors en l'exercici de la pàtria potestat dels seus fills.Altres excepcions d'especial afectació en la pràctica del Dret de Família són:- demandes executives;- sol·licitud de diligències preliminars;- sol·licitud de mitjanes cautelars prèvies a la demanda (LEC art.721 s.).Aquestes últimes, distintes amb les mesures provisionals prèvies a la demanda del procés matrimonial i de menors (LEC art.771), que es comenten més a baix.A més, s'han contemplat alguns supòsits d'exclusió:- quan una de les parts és una entitat pertanyent al sector públic -com l'entitat pública de cada CCAA amb competència en matèria de protecció de menors- (EL 1/2025 art.3.2);- els processos derivats de crisis familiars que no vagin a ser coneguts pels òrgans judicials civils o especialitzats de família, infància i capacitat, sinó pels de violència sobre la dona (LOPJ art.89.9 redacc EL 1/2025).L'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menorsEn el cas dels processos matrimonials o per a l'adopció de mesures en favor dels fills després de la ruptura dels progenitors o per a modificar les mesures adoptades en aquests, la conclusió d'un conveni permetria seguir els tràmits del procés de mutu acord, als quals, per la seva pròpia naturalesa consensual, no afecta l'EL 1/2025.En un altre cas, la via per a tramitar necessàriament és la del procediment contenciós.MASC sense acord o impossible de realitzarDisposats a complir amb l'exigència d'intentar un acord extrajudicial, poden produir-se dues situacions:a) L'altre cònjuge o progenitor esquiva o no respon a la sol·licitud d'intentar un acord a través d'un MASC.El cònjuge o progenitor que pretén demandar pot fer-ho passats 30 dies sense obtenir resposta per escrit de l'altre o no es manté la primera reunió o contacte dirigit a aconseguir un acord en aquest termini, a comptar des de la recepció per part d'aquest de la sol·licitud inicial de negociació, actitud que pot repercutir-li al demandat després en costes (LEC art.394 redacc EL 1/2025).b) Els cònjuges o progenitors han negociat a través d'un MASC, però no hi ha acord que permeti la via del mutu acord.Pot interposar-se la demanda contenciosa:- havent transcorregut 30 dies des de la recepció d'una concreta proposta remesa a l'altra part sense aconseguir acord o obtenir resposta per escrit a aquesta proposta;- havent transcorregut 3 mesos des de la primera reunió sense que s'hagi aconseguit un acord (si bé les parts tenen dret a continuar de mutu acord amb l'activitat negociadora més enllà d'aquest termini).- des que qualsevol de les parts es dirigeix a l'altra per escrit donant per acabades les negociacions, quedant constància de l'intent de comunicació de ser aquesta la seva voluntat.L'obertura en tots aquests casos a la via contenciosa és pel termini d'un any. Si es deixa transcórrer aquest termini neix de nou l'exigència d'un MASC com a requisit de procedibilidad.Demanda contenciosa i acreditació del requisit de procedibilidadA la documentació i exigències preceptives, cal afegir ara els documents acreditatius del MASC o la impossibilitat de dur-lo a terme (EL 1/2025 art.10):1.- MASC conclòs sense acord:a) Negociació directa entre les parts.- signatura de totes dues parts;- constància de la identitat d'aquestes;- identitat i signatura dels seus assessors, si és el cas;- data;- objecte de la controvèrsia;- data de la reunió o reunions mantingudes;- declaració responsable que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés.b) A través d'un tercer neutral.Aquest ha d'expedir, a petició de qualsevol de les parts, un document en el qual consti:- les seves dades identificatives, qualificació, col·legi professional, institució a la qual pertany o registre en el qual està inscrit;- identitat de les parts;- objecte de la controvèrsia;- data de les reunions;- solemne declaració de les parts d'haver intervingut de bona fe en el procés, perquè tingui efecte davant l'autoritat judicial corresponent.2.- MASC no realitzat:a) Negativa del demandat a dur-lo a terme.Qualsevol document que provi que l'altra part ha rebut la sol·licitud o invitació per a negociar o, si és el cas, la proposta, en quina data, i que ha pogut accedir al seu contingut íntegre.b) Per desconèixer el domicili de l'altra part.Declaració responsable (LEC art.264.4, 399.3 redacc EL 1/2025).EsmenaExisteix la possibilitat d'esmenar la no aportació dels documents assenyalats, però no l'intent de l'activitat negociadora en si -LEC art.264.4 redacc EL 1/2025- (Junta Sectorial Jutges de Primera Instància de València, març de 2025).La falta de compliment de l'intent de l'activitat negociadora en si, donarà lloc a la inadmissió de la demanda sense possibilitat d'esmena en un termini determinat (Jutges de Família de Madrid-Capital, abril 2025).En aquest punt, ja hi ha pronunciaments (encara que en l'ordre mercantil), assenyalant que l'exigència del requisit de procedibilidad, en el cas ofereix vinculant, no ha de lesionar el dret a la tutela judicial efectiva, especialment si s'aplica amb un formalisme excessiu o sense permetre l'esmena de defectes, perquè això vulneraria el dret fonamental d'accés a la jurisdicció (Const art.24), afeblint el principi pro actione l'aplicació restrictiva d'aquesta exigència de procedibilidad (AP Alacant acte 18-7-25, EDJ 669180).Debat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectatsEn aquests processos, les mesures relatives a aquests, per no ser de dret dispositiu, no poden ser lliurement decidides pels cònjuges o progenitors, quedant supeditades a l'autorització judicial, a la llum del principi de l'interès superior del menor.La pròpia EL 1/2025 que ha imposat el MASC com a requisit de procedibilidad ha introduït expressament excepcions, precisament relacionades amb la naturalesa no disponible de les mateixes (filiació, adopció de mesures de suport a persones amb discapacitat, entre altres) en connexió amb altres principis essencials determinants a aquest efecte, com és l'ordre públic. Això porta a la doctrina a plantejar-se si haurien de quedar també exclosos en aquests processos, sota criteris que, segons la interpretació que realitzi cada Tribunal, podrien comportar a pràctiques judicials dispars mentre no es fixi jurisprudència unificadora o aquesta determini el tractament caso per cas.Els partidaris de la preceptividad emfatitzen la funció del MASC per a reduir litigiositat i fomentar l'acord, sempre fora de perill el control judicial en relació a l'interès del menor -CC art.90-, havent estat aquesta la voluntat del legislador (Jutges de Família Madrid-Capital, abril 2025).Els MASC han d'aplicar-se en separacions, divorcis i mesures parentals (incloent mesures accessòries i provisionalísimas), sempre que l'acord resultant sigui posteriorment homologat judicialment (Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, abril 2025).Els detractors insisteixen en el caràcter d'ordre públic i indisponibilitat com a barrera infranquejable per a aquest tràmit previ, per la qual cosa no hauria d'exigir-se la realització d'un MASC previ quan la matèria afecta a drets no dispositius com els que afecten menors, com resa en la pròpia EL 1/2025 art.4.1. Fins a la Llei de la Jurisdicció Voluntària (L 15/2015 art.139.2) exclou la conciliació en aquestsMesures provisionals prèvies a la demandaEn aquest supòsit particular la qüestió pot resultar controvertida i comportar a pràctiques judicials dispars:Interpretar que les sol·licituds judicials de mitjanes provisionals prèvies a la interposició de la demanda de la LEC art. 771no exigeixen acudir prèviament a MASC, d'acord amb l'exempció del tràmit per a la sol·licitud de mesures cautelars prèvies a la demanda (EL 1/2025 art.5.3).Exigir el MASC com a requisit de procedibilidad, perquè les aquestes mesures (LEC art.771) no són assimilables a les cautelars prèvies (LEC art.721 s.), en deure considerar-se aquelles, amb caràcter general, un procés especial autònom i independent de la demanda posterior (Jutges de família de Madrid capital, abril 2025).Pots ampliar la informació sobre la matèria en el Claus Pràctiques. Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) Nou requisit processal civil-mercantil: intent previ de solució extrajudicial (EL 1/2025)Font: elderecho.com

Inclosos en la segona fase de la implantació de la EL 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de JustíciaEl portal informatiu de LexNet i els sistemes integrats amb aquest servei s'han actualitzat amb les noves denominacions en els 16 partits judicials del país inclosos en la segona fase de la implantació de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, que inicia avui, 1 d'octubre, segons ha informat la Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia.En aquesta segona fase del procés de transformació progressiva dels actuals òrgans judicials a Tribunals d'Instància i Oficines Judicials també entren en funcionament les noves Oficines de Justícia en el Municipi, abans denominats Jutjats de pau, que mantindran els actuals serveis i els ampliaran, augmentant el seu catàleg de gestions dins de l'Administració de Justícia.A partir d'aquest 1 d'octubre les bústies de LexNET es canviaran de nom segons la nova nomenclatura. Els Jutjats Degans dels partits judicials inclosos en aquesta segona fase als quals es realitzava l'enviament d'escrits deixaran d'estar operatius, per a passar a remetre's els escrits als serveis comuns de registre i repartiment del partit judicial.Igualment, els documents generats pels sistemes (entre altres, el sistema de gestió processal Minerva/Atenea) passaran a reflectir aquestes noves nomenclatures.Font: elderecho.com

Madrid, 26 de setembre de 2025. El Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) secunda la manifestació convocada per a aquest dissabte 27 de setembre a Madrid per a reclamar una passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (Repta) 1×1, és a dir, que cada any cotitzat en la Mutualitat equivalgui a un any cotitzat en la Seguretat Social.En la línia del ja expressat fa uns mesos, el CGPE considera escassa, injusta i socialment excloent la proposició de llei presentada pel PSOE que va ser debatuda al maig en el Congrés dels Diputats, i reclama avançar cap a una legislació que no deixi fos als més de 1.300 procuradors i pensionistes de la mutualitat.El president del CGPE, Ricardo Garrido, va assistir llavors a l'inici de la tramitació parlamentària en el Congrés i el Consell es va dirigir a tots els partits polítics, mitjans de comunicació i associacions d'autònoms per a promoure un canvi legislatiu per a una passarel·la al Reta socialment inclusiva que no deixi a ningú enrere.“És de justícia que els partits polítics es posin d'acord per a legislar pensant en tots els mutualistes d'Espanya. Les procuradores i procuradors, autònoms i mutualistes alternatius i complementaris, mereixem una jubilació digna”, assenyala Ricardo Garrido.El Consell de la procura recorda que l'Estat s'ha estalviat centenars de milions d'euros durant anys amb els pensionistes de les mutualitats professionals, en prestacions com l'orfandat, la viduïtat, la incapacitat o malaltia, que actualment no es computen per a poder accedir a les pensions de la Seguretat Social.Des de la presa de possessió de la nova junta directiva, a l'octubre de l'any passat, el CGPE treballa activament per a aconseguir que la Seguretat Social i l'Estat equipessin als procuradors i procuradores pensionistes amb la resta de professionals i pensionistes espanyols.Font: CGPE.ES

Els criteris fixats preveuen oferir major seguretat jurídicaEconomist & Jurist ha tingut accés al document (disponible en el botó ‘descarregar resolució’) que recull els criteris aprovats pels magistrats de primera instància i dels jutjats hipotecaris de Madrid en la Junta celebrada el 26 d'Octubre de 2025, amb motiu de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 , de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia.L'objectiu d'aquestes trobades és una cosa tan transcendent com tractar d'aconseguir una unificació de criteris en relació a l'exigència de l'activitat negociadora prèvia com a requisit de procedibilidad.Entre altres extrems en el document es determinen els supòsits en els quals no és necessari el MASC previ. És important tenir localitzats aquests supòsits amb claredat per a poder evitar així la dilació que comporta aquesta nova obligació mediadora.En concret no queden subjectes al MASC previ:1. Deutes periòdics.El MASC empostissat contra qualsevol d'elles després del seu venciment, s'entendrà ampliat automàticament per a les restants, i servirà a aquest efecte per a reclamar-les judicialment fins al limiti d'un any d'eficàcia del MASC.2. Reconvenció, ampliació per litisconsorci o altres causes (intervenció, successió…..) compensació.Es considera que no és necessari el MASC en aquests casos, atès que es basen en la accesoriedad amb el procediment principal ,així com en la impossibilitat de compliment dels terminis processals.3. Trànsit.La reclamació prèvia de l'article 7 LRCSCVM tindrà la consideració de MASC, segons l'article 5.1 LOEP en relació amb l'article 7 per la Llei 5/2025 de 24 de juliol, per la qual es modifiquen el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i segur en la circulació de vehicles de motor , aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004 de 29 d'octubre ,i la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d'ordenació, supervisió i solvència de l'entitats asseguradores i reasseguradores .4. Tampoc serà necessari el MASC en els verbals i ordinaris derivats de l'oposició a un monitori previ.Font: economist&jurist

Organitzat juntament amb la Universitat de Lleó, se celebrarà els dies 1, 2 i 3 d'octubre a l'Auditori Ciutat de Lleó i en la Facultat de Dret. Un dels temes que s'abordarà serà el dels delictes d'odi, un fenomen en auge que preocupa tant en l'entorn digital com en l'àmbit judicial.León acollirà el DATAfórum Justícia 2025, el gran fòrum anual del sector Justícia organitzat pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que analitza la relació del servei públic de Justícia amb la digitalització, les dades, la innovació i l'humanisme en l'era tecnològica.L'esdeveniment, que celebra enguany la seva quarta edició, tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 d'octubre a l'Auditori Ciutat de Lleó i en la Facultat de Dret de la Universitat de Lleó, institució coorganitzadora enguany, juntament amb l'Ajuntament i la col·laboració de diferents entitats privades.Durant tres dies, experts nacionals i internacionals, institucions, universitats i empreses tecnològiques debatran sobre els grans reptes de l'ecosistema judicial en l'era digital: intel·ligència artificial, ciberseguretat, delictes d'odi, violència de gènere i sexual, advocacia rural, justícia digital, neuroderechos i ciència quàntica. El programa inclou conferències magistrals, taules rodones, debats, itineraris específics per a estudiants i associacions, així com tallers pràctics.Entre els ponents d'aquesta edició destaquen la Dra. Daniela Brückner, secretària d'Estat de Justícia a Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya); el físic quàntic i divulgador José Ignacio Latorre; el cibercriminólogo coreà-estatunidenc Dr. Kyung-Shick Choi; l'advocada lleonesa Selene de la Font, referent en la defensa de víctimes de delictes d'odi; i l'educadora Marina Marroquina, especialista en adolescència i violència sexual. Així mateix, participaran representants d'organismes internacionals com la Comissió Europea, el Banc Interamericà de Desenvolupament i el Ministeri de Justícia de Croàcia.Els delictes d'odi, en el centre del debatUn dels temes que s'abordarà amb especial atenció serà el dels delictes d'odi, un fenomen en auge que preocupa tant en l'entorn digital com en l'àmbit judicial. Dades recents de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i de la Fiscalia General de l'Estat confirmen un increment sostingut d'aquesta mena de fets delictius. Per a analitzar aquest desafiament, el fòrum acollirà la taula rodona “Discurs i delictes d'odi. L'Estat de Dret a l'ajuda de la societat”, amb la participació del Fiscal de Sala coordinador contra els delictes d'odi i la discriminació, Miguel Ángel Aguilar, al costat d'acadèmics i experts en verificació.Innovació, talent jove i cultura com a motors de canviEl DATAfórum Justícia 2025 comptarà també amb un DATAthon, un concurs d'innovació que reunirà més de 60 estudiants de diferents universitats espanyoles per a desenvolupar solucions creatives per als reptes de la Justícia mitjançant l'ús de tecnologies de dades i intel·ligència artificial. Els universitaris disposaran, a més, d'un itinerari propi amb trobades amb jutges, fiscals i advocats, i accés a xerrades sobre oportunitats professionals.Com a novetat, enguany s'ha dissenyat un programa específic per a associacions i col·lectius ciutadans entorn de temes com la mort digna, la protecció de víctimes o la lluita contra els discursos d'odi. També se celebraran minicursos pràctics sobre intel·ligència artificial i les noves eines digitals del Ministeri, així com formacions en ciberseguretat de la mà del INCIBE i d'experts internacionals.A més, l'art i la cultura tornaran a ser protagonistes amb l'exposició Art i Justícia en l'era de les Dades i amb un concurs artístic nacional sota el lema La Justícia en l'era de les dades, les obres guanyadores de les quals s'exhibiran als carrers de Lleó.Per a acudir al fòrum és necessari inscriure's prèviament en la pàgina web oficial:https://dataforumjusticia.es

La Direcció General de Transformació Digital de l'Administració de Justícia ha anunciat que, a partir del 16 de juliol, estar disponible una nova versió de l'eina de consulta judicial Horus-Visor, que adopta el nom d'ATENEA IRIS. L'actualització no sols suposa una millora en l'experincia d'ús i en l'eficincia de l'accés a la informació judicial, sinó que consolida una imatge renovada i alineada amb el procés de modernització tecnolgica del servei públic de justícia. Entre les principals novetats d'ATENEA IRIS destaquen: Nou nom i logotip, ja implementat en totes les plataformes d'accés.Nova pestanya Actes de comunicació, que permet consultar informació detallada sobre les notificacions realitzades.Missatges informatius sobre visibilitat d'elements, que expliquen a l'usuari per qu uns certs documents o parts del procediment poden no estar disponibles, ja sigui per regles de visibilitat o per restriccions de l'rgan judicial.L'eina estar accessible tant per a professionals com per a ciutadans, amb materials de suport disponibles en la Seu Judicial Electrnica. Per a consultar les novetats disposa de la guia adjunta i a més pot consultar el material d'ajuda disponible en la Seu Judicial Electrnica. Visor ATENEA-IRIS: versió 5.8.1 Font: CGPE.ES