Així ho afirma l’informe elaborat pel secretari general del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Miguel Hernández Serna, sobre les incidències detectades en la fase III d’implantació, en vigor des del 31 de desembre de 2025, aprovat avui pel Ple de l’òrgan de govern dels jutges.
Aquest informe resumeix els reportatges remesos pels presidents de l’Audiencia Nacional i dels 17 Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) al CGPJ.
Descriu un procés marcat per retards organitzatius, escassetat de personal, elevada interinitat, problemes informàtics i seus judicials que encara no s’han adaptat al nou model.
L’anàlisi dibuixa una radiografia d’una reforma que avança, però amb dificultats estructurals que ja afecten el funcionament ordinari dels tribunals.
La reforma pretén substituir el model tradicional de jutjats per tribunals organitzats en seccions amb una oficina judicial més flexible i especialitzada.
En molts casos, adverteixen, la transformació està sent més formal que real.
Un dels principals problemes detectats és la implantació desigual del nou model d’oficina judicial (NUMO) que ha de donar suport al funcionament dels Tribunals d’Instància.
Tot i que la Conferència Sectorial de Justícia va acordar que aquestes oficines entrarien en funcionament el 31 de desembre de 2025, la realitat és que el seu desplegament s’està produint amb retards en diversos territoris.
Entre els casos assenyalats als informes figuren Oviedo, Gijón i Avilés, on la implantació es va posposar al 15 de febrer de 2026; Saragossa, amb posada en marxa el 2 de març de 2026; Catalunya, on el procés s’estén de forma progressiva fins a finals de març; i Andalusia, on en alguns partits judicials podria prolongar-se fins a abril.
Aquestes diferències responen, en part, a la flexibilitat acordada entre el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes per adaptar el desplegament a la situació organitzativa de cada territori.
Plantilles insuficients i alta rotació d’interins
Un dels obstacles més repetits als informes és la falta de personal a les oficines judicials, tant per l’escassetat de plantilla com per l’elevat nombre de vacants.
A això s’afegeix la pèrdua de reforços considerats essencials en diversos territoris com l’Audiencia Nacional i comunitats com Andalusia, Aragó, Catalunya, Galícia, Balears, Múrcia o Castella-La Manxa.
La presència elevada d’interins provoca inestabilitat a les plantilles i una rotació constant de personal, fet que dificulta la reorganització del treball prevista per la reforma.
En molts casos, els interins no han rebut formació suficient per adaptar-se ràpidament als nous sistemes de gestió i a la reestructuració de funcions.
La manca d’efectius també complica la redistribució interna del personal entre unitats, obligant a mantenir esquemes de treball molt similars als que existien abans de la reforma.
Sistemes informàtics amb problemes generalitzats
Les incidències tecnològiques constitueixen un altre dels problemes més assenyalats pels responsables judicials.
Els informes remesos al CGPJ alerten del deficient funcionament dels sistemes informàtics a pràcticament totes les comunitats autònomes, amb problemes de lentitud, bloquejos, fallades d’interoperabilitat i dificultats per utilitzar les aplicacions de gestió processal sota el nou model.
Per exemple, es destaca que els sistemes de gestió no estan prou adaptats al nou model, fet que impedeix avançar cap a la plena implantació del nou sistema d’oficina judicial.
