Logo del Colegio de Procuradores de Madrid
Menu
Volver a noticias

La nova Oficina Judicial: així funcionen el Servei Comú de Tramitació, el Servei Comú General i el Servei Comú d'Execució

La nova Oficina Judicial: així funcionen el Servei Comú de Tramitació, el Servei Comú General i el Servei Comú d'Execució

La implantació de la nova Oficina Judicial ja està en marxa en pràcticament tots els partits judicials. Segons la LO 1/2025, de 2 de gener, cada Partit Judicial d’Espanya comptarà amb una Oficina Judicial estructurada en torn de serveis comuns que substitueixen el model tradicional de jutjats. L’objectiu és clar: guanyar eficiència, especialització i homogeneïtat organitzativa.

La implantació de les 431 oficines judicials s’ha anat executant des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre. La Fase III tindrà alguns mesos de transició segons informem a començaments d’aquest mes.

L’Oficina Judicial és “l’organització de caràcter instrumental que serveix de suport i suport a l’activitat jurisdiccional de jutges i tribunals” (Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial)

Totes les Oficines Judicials compten amb un Servei Comú de Tramitació (SCT), i en els partits judicials de major mida s’han creat també un Servei Comú General (SCG) i un Servei Comú d’Execució (SCEJ).

1. Estructura i funcionament

Cada Servei Comú tindrà un LAJ Director o Directora que exercirà les funcions de direcció i organització de cada servei comú.

Sota la direcció del LAJ se situen la resta de LAJ amb funcions jurisdiccionals i els Cossos Generals de l’Administració de Justícia.

L’organització interna depèn dels protocols aprovats pels Secretaris Provincials o de Govern i dels que els mateixos LAJ directors/es estableixin per a cadascun dels serveis comuns.

2. Models segons la mida del partit judicial

a) Oficines amb un únic SCT

El model proposat pel Ministeri preveu tres equips:

– Equip civil

– Equip penal

– Equip d’assumptes generals i serveis auxiliars (atenció al públic, organització de vistes, suport general)

Tanmateix, en molts partits judicials petits es manté, de moment, l’estructura heretada dels antics jutjats, a causa de la manca de transició i de formació específica per als nous LAJ Directors/es. Es preveu que la transformació s’acceleri en els pròxims mesos.

b) Oficines amb diversos serveis comuns

En partits judicials amb més de tres jutjats, a més de l’SCT poden crear:

– un Servei Comú General, i

– un Servei Comú d’Execució.

El LAJ Director/a de l’SCG pot continuar exercint funcions jurisdiccionals si així ho estableix la RPT (relació de llocs de treball dels Lletrats de l’Administració de Justícia).

En els partits judicials de capitals de província, els Directors/es de l’SCT TI, SCG i SCEJ serà estrany que exerceixin funcions jurisdiccionals ja que només la direcció d’equips de cent, tres-cents o milers de funcionaris, com pot ser Madrid i Barcelona, hauria d’ocupar tota la seva dedicació.

c) Oficines de grans ciutats:

Les Oficines Judicials de grans ciutats, que compten amb més de 1000 funcionaris de cossos generals, són encara més complexes i disposen d’un SCT, un SCG i un SCEJ per a cadascun dels tribunals (TSJ, AP i TI). Així que aquestes oficines tenen nou serveis comuns.

3. El Servei Comú de Tramitació: el nucli operatiu per a cadascun dels tribunals del partit judicial

L’SCT és el pilar bàsic de la nova Oficina Judicial. Cada Tribunal d’Instància en disposa d’un, dirigit per un LAJ Director o Directora, càrrec de lliure designació que, en molts partits judicials, es compatibilitza amb funcions jurisdiccionals i amb la responsabilitat del Registre Civil.

Els partits que compten amb Audiència Provincial compten amb un SCT de l’AP i del TI que, en funció de la seva mida, poden tenir un LAJ Director/a per als dos serveis comuns de l’SCT AP i SCT TI o dos LAJ Directors/es per a cadascun d’ells.

Finalment, els partits judicials que tenen en la seva seu un Tribunal Superior de Justícia també tindran un SCT per donar suport a aquest tribunal amb un LAJ Director/a al capdavant.

Els SCT de capitals de província amb més de 300 funcionaris de cossos generals (gestors i tramitadors) compten amb una estructura jeràrquica de LAJ adjunts i caps d’àrea, a més de les caps de servei que cada administració de justícia hagi reservat per als cossos generals (gestors, tramitadors i auxilis judicials).

2. El Servei Comú General: especialització en tasques transversals

L’SCG complementa l’SCT i assumeix funcions que afecten totes les places judicials del partit judicial. La seva direcció correspon a un LAJ Director o Directora.

Equips de l’SCG

El model del Ministeri preveu dos equips:

a) Equip d’assumptes generals

– Apoderaments apud-acta

– Suport a tasques governatives

– Registre, recepció i repartiment

– Celebració de conciliacions

– Coordinació amb l’Oficina Fiscal i amb les Oficines de Justícia en el municipi

b) Equip de tasques auxiliars

– Atenció a la ciutadania, professionals i litigants

– Actes de comunicació i auxili judicial nacional i internacional

– Dipòsit i arxiu

– Control de l’agenda de senyalaments i assistència a vistes

– Servei de guàrdia i pràctica de diligències

3. El Servei Comú d’Execució: concentració de l’execució civil i penal

L’SCEJ és el servei especialitzat en la fase d’execució, tant civil com penal. La seva creació està prevista en partits judicials de major dimensió.

Estructura de l’SCEJ

Es divideix en tres grups:

a) Grup civil – Execucions civils, subhastes, control de terminis i citacions, tramitació d’expedients, recursos i arxiu

b) Grup penal – Executòries penals, control de fermesa, citacions i emplaçaments, tramitació de mesures i manaments

c) Grup transversal de serveis comuns – Averiguació de domicili i patrimoni, gestió de caixa, suport a totes les places judicials del Tribunal d’Instància

La direcció processal correspon al LAJ Director de l’SCEJ, que distribueix funcions entre els altres LAJ.

Relació amb el Registre Civil

El Registre Civil no forma part de l’Oficina Judicial, tot i que el LAJ Director de l’SCG sol ser-ne l’encarregat en els partits judicials petits. L’encarregat en partits judicials més grans sol estar assignat a l’SCT TI i exercir les seves funcions amb compatibilitat amb l’Oficina Judicial segons indiqui la RPT del LAJ.

Els funcionaris del Registre Civil només podran col·laborar amb l’Oficina Judicial si la seva RPT inclou el codi corresponent.

Els funcionaris de l’SCT o SCG no poden realitzar funcions pròpies del Registre Civil.

Els funcionaris del Registre Civil podran realitzar funcions d’Oficina Judicial si així ho indica la seva RPT.

Conclusió: un model en transició que marcarà el futur de la Justícia

La implantació de l’Oficina Judicial suposa un canvi estructural profund. Tot i que molts partits judicials encara mantenen dinàmiques heretades i estan replicant el model dels antics jutjats unipersonals, la tendència és clara: especialització, centralització de tasques i direcció professionalitzada per part dels LAJ.

L’SCT, l’SCG i l’SCEJ conformen un sistema més racional i eficient, que permetrà alliberar jutges i LAJ de tasques administratives i millorar l’atenció a la ciutadania. La veritable transformació, però, dependrà de l’adaptació progressiva dels equips i de la consolidació dels nous models organitzatius.

FONT: LAWANDTRENDS.COM