El CNLAJ alerta d'una implantació «atropellada» dels tribunals d'instància
L’entrada en vigor dels tribunals d’instància el passat 1 de gener, en aplicació del règim transitori de la Llei Orgànica 1/2025, s’està produint sense que, en gran part del territori nacional, estigui operativa l’oficina judicial que li ha de donar suport.
Així ho denuncia el Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia (CNLAJ), l’associació majoritària d’aquest cos de funcionaris abans coneguts com a secretaris judicials, que adverteix que el procés “no havia de ser ni tan immediat ni tan pacífic com s’està anunciant”.
Tot i que el període inhàbil encara impedeix avaluar plenament el funcionament real dels òrgans judicials, el CNLAJ sosté que ja s’han identificat “massa problemes, en els serveis de guàrdia i de violència sobre la dona, i una diversitat de criteris en diferents comunitats autònomes”, fins i tot en aquelles que asseguraven tenir completats els treballs previs.
Retards i disparitat de criteris a les comunitats autònomes
Segons el treball de camp realitzat pel CNLAJ a tot Espanya, la implantació de la nova estructura judicial avança a ritmes molt diferents segons el territori. En diverses comunitats autònomes amb competències transferides, la situació dista molt del que s’ha anunciat oficialment.
A Andalusia, per exemple, s’han dictat instruccions que preveuen un procés progressiu que “finalitzarà el 31 de març”, sense que fins aleshores es materialitzi plenament “el canvi ni la posada en marxa de la LO 1/2025”.
A l’Aragó, la situació roman pràcticament inalterada, ja que “encara no ha sortit l’acoblament de funcionaris” i el canvi informàtic no s’espera fins al febrer.
A Astúries, la implantació ha començat a Langreo i Mieres, tot i que “amb problemes de repartiment”, mentre que en grans seus com Gijón, Oviedo i Avilés l’Oficina Judicial del Tribunal d’Instància ha estat oficialment ajornada fins al 15 de febrer.
Canàries presenta un dels escenaris més complexos. L’acoblament de funcionaris es va publicar el 31 de desembre, però el Col·legi alerta que s’han detectat “errors importants” i que encara “no hi ha notícies de quan es procedirà al traspàs d’expedients als nous serveis”.
A Gran Canària i Tenerife, de moment, els lletrats i funcionaris continuen exercint les mateixes funcions que abans del 31 de desembre.
Situacions similars es repeteixen a Galícia, on la implantació serà progressiva; al País Basc, on el procés “va lent i està previst que es retardi diversos mesos”; i a la Comunitat Valenciana, on “tampoc s’està funcionant amb la nova estructura” i la fase d’estabilització s’allargarà fins al març de 2026.
A Madrid i Catalunya, tot i que oficialment es dona per implantat el nou model, el CNLAJ demana prudència i adverteix de “importants complicacions en la gestió dels nous usuaris”, amb “altes indegudes que impedeixen l’accés als sistemes” i problemes greus en el repartiment d’assumptes, alguns dels quals encara es presenten a jutjats que “avui són inexistents”.
Problemes greus en «territori Ministeri»
Especialment crítica és la valoració del Col·legi sobre la implantació al territori gestionat directament pel Ministeri de Justícia, que qualifica sense matisos com a “atropellada”, amb una “absoluta manca de previsió” i sense criteris clars.
Aquest territori comprèn les comunitats autònomes de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia, Illes Balears, Ceuta i Melilla, així com l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.
Entre les errades detectades en tot just un dia de funcionament, el CNLAJ destaca que “els comptadors de l’aplicació de gestió Atenea no han funcionat correctament”, que el sistema Ainoa “no està funcionant, quan precisament és l’aplicatiu que ha de generar les preses de possessió i els cessaments”, i que “falten ordres i protocols específics” que aclareixin la relació funcional amb els jutges.
A això s’hi afegeix la “descoordinació amb els serveis del Consell General del Poder Judicial, concretament en la gestió dels exhortos”, i, de manera especialment preocupant, les dificultats generalitzades a les Unitats de Guàrdia i de Violència sobre la Dona.
Segons el CNLAJ, aquestes guàrdies “s’estan encarregant a persones que no les han fet mai” i que “no tenen accés a les aplicacions ni al sistema de registre de mesures cautelars SIRAJ, cosa que és molt greu”.
Dubtes sobre l’exercici de funcions essencials
Davant d’aquest escenari, el CNLAJ planteja una qüestió de fons sobre el funcionament del sistema judicial: “si no hi ha jutjats des del dia 1, sense que s’hagi generat el canvi organitzatiu, com s’exerciran les funcions processals, la fe pública, l’ordenació del procés o la dació de compte, per part dels LAJ des d’estructures inexistents?”.
El CNLAJ subratlla que el seu objectiu és la transparència, recordant que “estan en joc els drets de tots els justiciables”, així com els dels professionals del dret i dels propis Lletrats de l’Administració de Justícia.
Per això, insisteix en la necessitat que l’adjudicació dels nous llocs deixi clar el règim de recursos, perquè aquells que es considerin perjudicats “els puguin exercir”.
Finalment, el CNLAJ adverteix que continuarà informant i oferint la seva anàlisi sobre la realitat de l’Administració de Justícia en aquest procés de transformació estructural.
