La condemna al fiscal general, la vaga dels jutges i les reformes dels tribunals marquen el pas d’un any de vertigen. La Moncloa treu pit i veu brots verds.
Ha estat un any convuls en el terreny judicial —i per a molts aquesta descripció es quedarà curta—. En començar el 2025, existia una sensació de nerviosisme als passadissos dels jutjats. La raó era que el Ministeri de Justícia arrancava l’any amb la major reforma judicial de la democràcia. Els jutjats passaven a ser tribunals d’instància i les parts involucrades en un conflicte estarien obligades a intentar un acord abans d’acudir al jutge.
En l’any que acaba, jutges, funcionaris i advocats han denunciat presses, falta de funcionaris, de recursos, de pressupost i d’instruccions. I —sota un enfocament polític inevitable— no han faltat acusacions que tot respon a un pla per minvar la independència dels jutges.
La sensació general entre els operadors jurídics és que la norma ha entrat en vigor a trenc d’alba, sense instruccions suficients per abordar una operació d’enginyeria d’aquesta magnitud.
El pla de Justícia passava per canviar els requisits d’admissió de les demandes, els noms dels jutjats (ara s’anomenaran tribunals d’instància), la distribució de les oficines administratives i l’organització de tota la planta judicial. I fer-ho tot en 12 mesos.
Col·lapse
Els titulars dels jutjats de violència de gènere van anticipar una situació de “col·lapse total”. Així ho van plasmar en una carta al ministre, firmada per 135 jutges.
La Llei Bolaños preveu que aquests jutjats passin a conèixer tots els delictes de violència sexual on la víctima sigui dona. Fins ara aquests assumptes es derivaven als jutjats penals. Amb el nou organigrama, els jutges de violència de gènere passen a assumir un 20 % més de treball, amb els mateixos mitjans en oficines ja desbordades, segons denuncien.
La crispació creixia i s’alimentava d’una polèmica reforma de l’Estatut Fiscal i de la intenció d’incloure a la carrera 1.004 jutges i fiscals substituts via estabilització, és a dir, sense oposicions ordinàries. El malestar va culminar amb una vaga general sense precedents en la judicatura celebrada al juliol, la primera que va durar tres dies consecutius.
Els organizadors xifraren el seguiment en un 70 %, mentre que el Govern va parlar del 31,04 %. En qualsevol cas, centenars de membres de la judicatura van protestar a la Plaça de París davant del Tribunal Suprem per exigir “independència judicial”.
Menors i MASC
En l’àmbit dels advocats, el focus es va posar en els mètodes adequats de resolució de conflictes (MASC), obligatoris en molts pleits civils amb la Llei Bolaños. Aquest caràcter obligatori ha provocat critiques perquè, segons alguns professionals, genera retards en casos molt sensibles amb menors.
Dades de litigiositat
Un informe recent mostra que els òrgans judicials espanyols van registrar 1.519.584 nous assumptes entre juliol i setembre, un 12,5 % menys que el mateix període de 2024. En l’ordre civil, on els MASC tenen efecte, la taxa de nous litigis va descendir un 30,9 %. Aquesta disminució podria ser interpretada de diverses maneres, però queda per veure si reflecteix acords extrajudicials reeixits o demandes arxivades per qüestions procedimentals.
Cisma i equilibri de poder
A l’octubre, el bloc conservador va revalidar la seva majoria a la Comissió Permanent del CGPJ amb l’inesperat vot favorable de Carlos Hugo Preciado. El nou equilibri és de 10 vocals conservadors, 9 progressistes i 1 independent.
L’episodi del fiscal general de l’Estat, condemnat per filtrar correus i publicar una nota de premsa per desmentir una informació errònia, va ser el colofó d’un any carregat de turbulències. La previsió és que el 2026 no serà molt més tranquil.
Les sentències de l’any
Amnistia: El plenari del Tribunal Constitucional va avalar la Llei d’Amnistia amb votacions majoritàries.
Indemnitzacions: El Tribunal Suprem va establir que les indemnitzacions per acomiadament improcedent no es poden incrementar per via judicial.
Pisos turístics: El Tribunal Suprem va confirmar el dret de les comunitats de propietaris a prohibir-los expressament.
IRPH: Les sentències sobre l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris van reforçar la postura de la banca i van establir pautes per identificar possibles clàusules nul·les.
Fiscal general: El Tribunal Suprem va condemnar el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets i el va inhabilitar per 2 anys.
