Els MASC i la validesa del correu electrònic
Cada vegada resulta més difícil dissimular la preocupació que generen algunes resolucions d'inadmissió dictades a l'empara de la Llei orgànica 1/2025. La intenció d'aquesta norma era, en principi, positiva: reduir la litigiositat i agilitzar la justícia mitjançant els anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC). No obstant això, el que en teoria havia de servir per a acostar la justícia al ciutadà, en la pràctica està començant a aixecar murs de formalisme que poc ajuden a complir aquest propòsit.
Aquesta tendència està generant una certa inseguretat jurídica. El que havia de ser una eina per a facilitar l'accés al procés s'està convertint, en alguns casos, en un obstacle. I el preocupant és que aquest obstacle afecta directament al dret fonamental d'accés a la jurisdicció, reconegut en l'article 24 de la Constitució Espanyola.
Un exemple clar el trobem en l'Acte 48/2025 de l'Audiència Provincial d'Alacant (Secció Vuitena), de 18 de juliol de 2025. Aquest pronunciament, que ha passat una cosa desapercebuda fora de l'àmbit jurídic, representa un autèntic bufo de sensatesa. Revoca la resolució del Jutjat del Mercantil núm. 4 d'Alacant, que havia inadmès una demanda perquè considerava que no s'havia acreditat correctament l'intent de MASC exigit per la llei. En concret, la part actora havia enviat una oferta vinculant confidencial per correu electrònic certificat, indicant les adreces electròniques dels demandats.
El jutjat va entendre que aquest intent no era vàlid perquè no s'havia provat que el correu electrònic fos un canal de comunicació habitual entre les parts i perquè només constaven dos missatges intercanviats.
L'Audiència Provincial, amb bon criteri, va corregir aquesta interpretació. Secundant-se en la doctrina constitucional, va recordar que el dret a la tutela judicial efectiva impedeix tancar l'accés al procés per defectes formals corregibles. Si el jutjat tenia dubtes sobre la idoneïtat del canal emprat, el raonable hauria estat concedir a la part un termini per a acreditar el seu ús habitual, no inadmetre la demanda sense més. Aquesta rigidesa, a més de desproporcionada, contravé el principi pro actione que ha de guiar tota interpretació processal.
Aquesta resolució, més enllà del cas concret, ens recorda una cosa essencial: el procés judicial no és una fi en si mateix, sinó un instrument al servei de la justícia i dels drets de les parts. Quan s'aplica la llei de manera mecànica, sense atendre la seva finalitat ni a la realitat social, es desnaturalitza el seu sentit. En el fons, no es tracta només de complir la norma, sinó de fer-ho amb sentit comú i amb respecte al dret d'acció.
L'Acte 48/2025 també aporta un criteri molt necessari per a la pràctica diària: avui dia, el correu electrònic és un mitjà perfectament ordinari de comunicació. No reconèixer-ho com a vàlid per a acreditar un intent d'acord extrajudicial seria desconèixer com funcionem en la vida real. El propi article 3.1 del Codi Civil ens obliga a interpretar les lleis conforme a la realitat social del moment, i aquesta realitat és digital. Altres tribunals, com l'Audiència Provincial de Màlaga (Acte 538/2025, de 23 de juliol), ja han seguit aquesta línia, reafirmant que la tecnologia no pot ser un enemic del procés, sinó la seva aliada.
La digitalització, els nous mitjans de comunicació i els sistemes d'acreditació electrònica han transformat la manera de treballar en els despatxos i en els tribunals. Pretendre continuar aplicant criteris del segle passat en un entorn totalment distint només pot portar a més frustració i més litigis innecessaris. Per això, necessitem que les reformes processals i la seva interpretació adoptin una perspectiva pràctica i proporcionada, on la bona fe de les parts i la diligència dels seus representants tinguin el pes que mereixen.
En definitiva, l'Acte 48/2025 retorna l'equilibri que el sistema necessitava. Recorda que les normes processals estan al servei de la justícia i no al revés. Els procuradors valorem especialment aquesta visió perquè és la que defensem cada dia en silenci, en els passadissos dels jutjats, en els escrits que preparem i en els terminis que vigilem.
El missatge és clar: la justícia no es construeix amb formalismes, sinó amb criteri, humanitat i respecte pels drets dels qui acudeixen a ella. I en aquesta tasca, la procura continua sent una peça clau perquè el procés no es converteixi en un laberint, sinó en un camí ral cap a la tutela judicial efectiva.
FONT: ECONOMIST&JURIST