Logo del Colegio de Procuradores de Madrid
Menu
Volver a noticias

El procurador davant els nous reptes legislatius: eficiència, noves competències i una justícia en transformació

 El procurador davant els nous reptes legislatius: eficiència, noves competències i una justícia en transformació

L'entrada en vigor de la Llei 1/2025, d'eficiència del Servei Públic de Justícia, juntament amb la implantació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), dibuixen un nou escenari legal que afecta de ple als operadors jurídics, molt especialment als procuradors. Aquesta transformació normativa està generant incertesa, inseguretat jurídica i una major exigència tècnica per als professionals que gestionen el pols dels nostres jutjats.

Els procuradors observem com aquests canvis impacten en la nostra pràctica i, en conseqüència, en el ciutadà, qui sofreix les conseqüències d'un sistema sobrecarregat, subjecte a reformes improvisades i poc efectives per als operadors jurídics. Són reformes que neixen lluny dels jutjats i al marge de l'opinió dels professionals que coneixen la realitat processal.

En els últims anys, reformes legislatives impulsades per la pandèmia i les vagues en el sector han alterat els fonaments del procediment en els diferents ordres jurisdiccionals. Avui conviuen diverses lleis processals, la qual cosa obliga a una vigilància jurídica extrema per a evitar errors formals, perquè cada plet es regeix per la norma processal vigent en la data de la seva presentació. Això suposa una major càrrega tècnica i de gestió.

El procurador, en aquest context, no sols gestiona terminis i comunicacions, sinó que es converteix en figura clau per a garantir la correcta aplicació de la normativa vigent, assumint un rol de coordinador processal indispensable en la defensa del ciutadà.

La Llei 1/2025, en el seu intent per modernitzar la justícia, ha introduït un canvi de model en la planta judicial, encara sense aplicació pràctica. Es pretén ampliar determinades funcions del procurador, encara que més que una ampliació de competències genera noves responsabilitats. Entre aquestes atribucions figura la possibilitat de realitzar actes de comunicació, auxili i cooperació judicial a sol·licitud de l'òrgan competent, però continuem esperant veritables competències, com una major participació en les fases d'execució.

Aquesta reforma suposa una transmissió de funcions des de l'Administració de Justícia al procurador, amb l'efecte que els costos derivats són assumits per les parts, la qual cosa genera una càrrega econòmica al justiciable i l'allunya d'una veritable solució justa a les seves demandes

Un dels aspectes més rellevants de la nova llei és la implantació del MASC com a requisit previ a la presentació de la demanda per a reduir la litigiositat. No obstant això, en la pràctica, la negociació prèvia ja era habitual, i la seva regulació legal sembla més una dilació. Si no hi ha voluntat d'acord, la negociació no prospera i la demanda es presentarà igualment.

La reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil de l'any 2001 ja va suprimir la conciliació obligatòria pel seu caràcter dilatori i ineficaç. Avui, amb un entorn judicial encara més col·lapsat, ens enfrontem a una situació similar, sense certesa que els MASC redueixin la litigiositat o descongestionin els jutjats. A més, la seva implementació no és garantista: no estan contemplats per a procediments amb benefici d'assistència jurídica gratuïta, la qual cosa crea una barrera d'accés a la justícia per als més vulnerables.

El col·lapse judicial continua sent una realitat estructural. La congestió, agreujada per anys de crisis, pandèmies i conflictes laborals, no es resol amb mesures parcials. Com en un embús en hora punta, sense inversió i ampliació de recursos el problema s'enquista. Les reformes són necessàries, però han d'anar acompanyades d'inversió econòmica, digitalització real i reforç de recursos humans. En cas contrari, el col·lapse continuarà.

Els procuradors, com a testimonis directes del dia a dia processal, instem un enfocament integral i realista en les reformes de la justícia. La procura ha demostrat la seva capacitat d'adaptació: vam ser pioners en la digitalització, ens hem adaptat a reformes processals, gestionem terminis i relacions amb diligència, i ara assumim de nou nous reptes amb la vocació de sempre.

La figura del procurador continua sent essencial per al bon funcionament de la justícia. Més enllà del seu paper com a representant processal, és garant de l'agilitat, del compliment de terminis, de la seguretat jurídica i de l'accés eficaç a la tutela judicial.

Davant la nova llei i una justícia necessitada de reforma profunda, els procuradors estem preparats per a assumir nous reptes. No busquem protagonisme, sinó el reconeixement de les nostres funcions i major col·laboració en el procediment. Només una veritable cooperació de tots els operadors jurídics, juntament amb inversió en mitjans personals i materials, aconseguirà una justícia eficient, ràpida i al servei del ciutadà.

FONT:ECONOMISTJURIST.ES