L'exigència de MASC en els processos de família: Un canvi clau en la via judicial
Índex de continguts
Què és un MASC?
Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civil
L'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menors
MASC sense acord o impossible de realitzar
Debat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectats
Mesures provisionals prèvies a la demanda
La reforma per a la millora de l'eficiència del Servei Públic de Justícia (EL 1/2025) adopta amb aquest propòsit una sèrie de mesures de gran importància, entre les quals destaquen el disseny d'un nou model de planta judicial i l'establiment en l'ordre jurisdiccional civil, amb caràcter general, per a tots els processos declaratius i especials (LEC Llibres II i IV), un requisit de procedibilidad: acreditar, en el moment d'interposar la demanda, que prèviament s'ha intentat aconseguir amb l'altra part una solució extrajudicial de la controvèrsia a través d'alguns dels mitjans que la llei considera «adequats».
Què és un MASC?
És l'acrònim de «mig adequat de solució de controvèrsies». Gaudeix d'aquest estatus qualsevol tipus d'activitat negociadora, reconeguda legalment, a la qual les parts d'un conflicte acudeixin de bona fe a fi de trobar una solució extrajudicial a aquest, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d'un tercer neutral, particularment (EL 1/2025 art.5):
- la mediació,
- la conciliació;
- l'opinió neutral d'una persona experta independent;
- la formulació d'una oferta vinculant confidencial;
- un altre tipus d'activitat negociadora, reconeguda en les lleis estatals o autonòmiques;
- l'activitat negociadora directa entre les parts o entre els seus advocats;
- un procés de dret col·laboratiu.
Els acords aconseguits poden ser totals o parcials, però mai contraris a la llei, a la bona fe o a l'ordre públic. Ha d'existir identitat entre l'objecte de la negociació en el MASC i l'objecte del litigi que s'insta, encara que les pretensions que poguessin exercitar-se en via judicial poguessin variar (EL 1/2025 art.5.1).
Excepcions a l'exigència de MASC en el procés civil
Encara que l'EL 1/2025 apunta en primer terme, a més dels processos declaratius, als processos especials que regulen la tramitació dels processos de Dret de Família, de seguida estableix, entre altres, algunes excepcions que afecten aquesta àrea:
- mesures de protecció de menors (CC art.158);
- mesures judicials de suport a persones amb discapacitat;
- filiació, paternitat i maternitat;
- restitució o retorn de menors en els supòsits de sostracció internacional;
- iniciació d'expedients de jurisdicció voluntària, tret que siguin de sol·licitud d'intervenció judicial per:
- desacords entre els cònjuges, i específicament en l'administració dels béns de guanys;
- desacord entre els progenitors en l'exercici de la pàtria potestat dels seus fills.
Altres excepcions d'especial afectació en la pràctica del Dret de Família són:
- demandes executives;
- sol·licitud de diligències preliminars;
- sol·licitud de mitjanes cautelars prèvies a la demanda (LEC art.721 s.).
Aquestes últimes, distintes amb les mesures provisionals prèvies a la demanda del procés matrimonial i de menors (LEC art.771), que es comenten més a baix.
A més, s'han contemplat alguns supòsits d'exclusió:
- quan una de les parts és una entitat pertanyent al sector públic -com l'entitat pública de cada CCAA amb competència en matèria de protecció de menors- (EL 1/2025 art.3.2);
- els processos derivats de crisis familiars que no vagin a ser coneguts pels òrgans judicials civils o especialitzats de família, infància i capacitat, sinó pels de violència sobre la dona (LOPJ art.89.9 redacc EL 1/2025).
L'exigència de MASC en el procés de divorci o crisi de parella amb menors
En el cas dels processos matrimonials o per a l'adopció de mesures en favor dels fills després de la ruptura dels progenitors o per a modificar les mesures adoptades en aquests, la conclusió d'un conveni permetria seguir els tràmits del procés de mutu acord, als quals, per la seva pròpia naturalesa consensual, no afecta l'EL 1/2025.
En un altre cas, la via per a tramitar necessàriament és la del procediment contenciós.
MASC sense acord o impossible de realitzar
Disposats a complir amb l'exigència d'intentar un acord extrajudicial, poden produir-se dues situacions:
a) L'altre cònjuge o progenitor esquiva o no respon a la sol·licitud d'intentar un acord a través d'un MASC.
El cònjuge o progenitor que pretén demandar pot fer-ho passats 30 dies sense obtenir resposta per escrit de l'altre o no es manté la primera reunió o contacte dirigit a aconseguir un acord en aquest termini, a comptar des de la recepció per part d'aquest de la sol·licitud inicial de negociació, actitud que pot repercutir-li al demandat després en costes (LEC art.394 redacc EL 1/2025).
b) Els cònjuges o progenitors han negociat a través d'un MASC, però no hi ha acord que permeti la via del mutu acord.
Pot interposar-se la demanda contenciosa:
- havent transcorregut 30 dies des de la recepció d'una concreta proposta remesa a l'altra part sense aconseguir acord o obtenir resposta per escrit a aquesta proposta;
- havent transcorregut 3 mesos des de la primera reunió sense que s'hagi aconseguit un acord (si bé les parts tenen dret a continuar de mutu acord amb l'activitat negociadora més enllà d'aquest termini).
- des que qualsevol de les parts es dirigeix a l'altra per escrit donant per acabades les negociacions, quedant constància de l'intent de comunicació de ser aquesta la seva voluntat.
L'obertura en tots aquests casos a la via contenciosa és pel termini d'un any. Si es deixa transcórrer aquest termini neix de nou l'exigència d'un MASC com a requisit de procedibilidad.
Demanda contenciosa i acreditació del requisit de procedibilidad
A la documentació i exigències preceptives, cal afegir ara els documents acreditatius del MASC o la impossibilitat de dur-lo a terme (EL 1/2025 art.10):
1.- MASC conclòs sense acord:
a) Negociació directa entre les parts.
- signatura de totes dues parts;
- constància de la identitat d'aquestes;
- identitat i signatura dels seus assessors, si és el cas;
- data;
- objecte de la controvèrsia;
- data de la reunió o reunions mantingudes;
- declaració responsable que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés.
b) A través d'un tercer neutral.
Aquest ha d'expedir, a petició de qualsevol de les parts, un document en el qual consti:
- les seves dades identificatives, qualificació, col·legi professional, institució a la qual pertany o registre en el qual està inscrit;
- identitat de les parts;
- objecte de la controvèrsia;
- data de les reunions;
- solemne declaració de les parts d'haver intervingut de bona fe en el procés, perquè tingui efecte davant l'autoritat judicial corresponent.
2.- MASC no realitzat:
a) Negativa del demandat a dur-lo a terme.
Qualsevol document que provi que l'altra part ha rebut la sol·licitud o invitació per a negociar o, si és el cas, la proposta, en quina data, i que ha pogut accedir al seu contingut íntegre.
b) Per desconèixer el domicili de l'altra part.
Declaració responsable (LEC art.264.4, 399.3 redacc EL 1/2025).
Esmena
Existeix la possibilitat d'esmenar la no aportació dels documents assenyalats, però no l'intent de l'activitat negociadora en si -LEC art.264.4 redacc EL 1/2025- (Junta Sectorial Jutges de Primera Instància de València, març de 2025).
La falta de compliment de l'intent de l'activitat negociadora en si, donarà lloc a la inadmissió de la demanda sense possibilitat d'esmena en un termini determinat (Jutges de Família de Madrid-Capital, abril 2025).
En aquest punt, ja hi ha pronunciaments (encara que en l'ordre mercantil), assenyalant que l'exigència del requisit de procedibilidad, en el cas ofereix vinculant, no ha de lesionar el dret a la tutela judicial efectiva, especialment si s'aplica amb un formalisme excessiu o sense permetre l'esmena de defectes, perquè això vulneraria el dret fonamental d'accés a la jurisdicció (Const art.24), afeblint el principi pro actione l'aplicació restrictiva d'aquesta exigència de procedibilidad (AP Alacant acte 18-7-25, EDJ 669180).
Debat doctrinal sobre l'exigència de MASC en els processos de família amb menors afectats
En aquests processos, les mesures relatives a aquests, per no ser de dret dispositiu, no poden ser lliurement decidides pels cònjuges o progenitors, quedant supeditades a l'autorització judicial, a la llum del principi de l'interès superior del menor.
La pròpia EL 1/2025 que ha imposat el MASC com a requisit de procedibilidad ha introduït expressament excepcions, precisament relacionades amb la naturalesa no disponible de les mateixes (filiació, adopció de mesures de suport a persones amb discapacitat, entre altres) en connexió amb altres principis essencials determinants a aquest efecte, com és l'ordre públic. Això porta a la doctrina a plantejar-se si haurien de quedar també exclosos en aquests processos, sota criteris que, segons la interpretació que realitzi cada Tribunal, podrien comportar a pràctiques judicials dispars mentre no es fixi jurisprudència unificadora o aquesta determini el tractament caso per cas.
Els partidaris de la preceptividad emfatitzen la funció del MASC per a reduir litigiositat i fomentar l'acord, sempre fora de perill el control judicial en relació a l'interès del menor -CC art.90-, havent estat aquesta la voluntat del legislador (Jutges de Família Madrid-Capital, abril 2025).
Els MASC han d'aplicar-se en separacions, divorcis i mesures parentals (incloent mesures accessòries i provisionalísimas), sempre que l'acord resultant sigui posteriorment homologat judicialment (Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, abril 2025).
Els detractors insisteixen en el caràcter d'ordre públic i indisponibilitat com a barrera infranquejable per a aquest tràmit previ, per la qual cosa no hauria d'exigir-se la realització d'un MASC previ quan la matèria afecta a drets no dispositius com els que afecten menors, com resa en la pròpia EL 1/2025 art.4.1. Fins a la Llei de la Jurisdicció Voluntària (L 15/2015 art.139.2) exclou la conciliació en aquests
Mesures provisionals prèvies a la demanda
En aquest supòsit particular la qüestió pot resultar controvertida i comportar a pràctiques judicials dispars:
Interpretar que les sol·licituds judicials de mitjanes provisionals prèvies a la interposició de la demanda de la LEC art. 771no exigeixen acudir prèviament a MASC, d'acord amb l'exempció del tràmit per a la sol·licitud de mesures cautelars prèvies a la demanda (EL 1/2025 art.5.3).
Exigir el MASC com a requisit de procedibilidad, perquè les aquestes mesures (LEC art.771) no són assimilables a les cautelars prèvies (LEC art.721 s.), en deure considerar-se aquelles, amb caràcter general, un procés especial autònom i independent de la demanda posterior (Jutges de família de Madrid capital, abril 2025).
Pots ampliar la informació sobre la matèria en el Claus Pràctiques. Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) Nou requisit processal civil-mercantil: intent previ de solució extrajudicial (EL 1/2025)